El problema de l'habitatge, que segons el CEO és la principal preocupació dels catalans, travessa el país des de les ciutats més grans, passant pels pobles petits (en les últimes hores ho han denunciat entitats dels micropobles al Parlament) i també a la Val d'Aran. Així ho ha deixat clar la síndica Maria Vergés que aquest dijous ha fet la seva compareixença anual al Parlament de Catalunya i on ha aprofitat per traslladar les seves reclamacions basades en l'accés a l'habitatge i també en la defensa de la llengua aranesa. Vergés, que lidera el Conselh Generau d'Aran, ha subratllat que actualment només hi ha un 36% d'habitatges disponibles per a persones o famílies que viuen de forma habitual a l'Aran i que, per això mateix, la falta de cases "assequibles i dignes" són un dels seus reptes més importants. Per això s'ha referit directament a la promesa que va fer el president Salvador Illa en el debat de política general de construir 50.000 habitatges públics de cara el 2030, demanant que part d'aquests es destinin a zones rurals i de muntanya. Verges també ha demanat directament aturar amb "actuacions contundents"
El finançament de l'Aran
En aquest sentit, ha posat el focus sobre la "proliferació descontrolada d'habitatge turístic", per la qual ha reclamat "actuacions contundents". Per Vergés, el "sobrecreixement" de les cases destinades únicament a usos turístics és un dels principals motius que ha provocat la "crisi habitacional" a la vall, per això ha demanat que es reguli. En les intervencions posteriors dels grups, s'ha escenificat un consens majoritari per introduir mecanismes i regular el mercat. Per altra banda, si a Catalunya es parla de finançament (al ple d'avui s'ha rebutjat un concert econòmic pel país amb els vots a favor de només Junts i ERC), a l'Aran també. La dirigent aranesa ha explicat que han fet arribar la seva proposat de model de finançament pel territori a la Generalitat que "hauria d’aportar estabilitat i transparència”, alhora que “garantir de manera efectiva la capacitat d’autogovern”.
La llengua, en perill
En la compareixença de l'any passat, la Síndica ja va alertar als diputats catalans que la llengua aranesa està en perill de desaparèixer. Per això, ha damnat tant recursos com sensibilitat al Govern de la Generalitat i al conjunt del país per poder-ne garantir la supervivència:"Llengua i identitat formen part d'un binomi indissoluble", ha plantejat des del faristol, reclamant també més presència de l'aranès als mitjans de comunicació catalans però també de l'Estat. Una altra de les reclamacions històriques és tenir representació directa a la cambra catalana, no només per "respecte a un territori singular, dotat de singularitat històrica, institucional, política, lingüística i cultural” sinó també per garantir que s'hi parli aranès.