Hazte Oír intensifica la seva ofensiva contra Begoña Gómez. El sindicat ultra ha presentat la tercera ampliació de la seva querella contra la dona del president del govern espanyol posant la lupa a Globalia, als rescats del govern espanyol a diverses empreses del grup i a les pròrrogues i modificacions del contracte públic Expedient 54/17, que el Ministeri d’Indústria que encapçalava Reyes Maroto va adjudicar a Globalia Corporate Travel (posteriorment Sekai Corporate Travel). L’advocat d’Hazte Oír, Javier María-Pérez Roldán, esgrimeix que aquest contracte públic i les seves pròrrogues i modificacions presenten “seriosos indicis de poder ser irregulars”. Per a l’acusació popular, l’ampliació de la querella obre la via que el jutge Juan Carlos Peinado “torni a citar Begoña Gómez com investigada així com a Javier Hidalgo com a testimoni per primera vegada”.
Demana citar Reyes Maroto com a testimoni
HazteOír demana una sèrie de noves diligències, entre les quals destaca la petició que se citi a declarar com a testimoni Reyes Maroto, ministra d’Indústria, Comerç i Turisme entre el 2018 i el 2023. L’escrit del sindicat ultra demana tenir en compte la seva “presència” en els actes de l’Organització Mundial del Turisme a Sant Petersburg el 2019, en els quals va coincidir amb Begoña Gómez i amb Javier Hidalgo, el CEO de Globalia. Així mateix, assenyalen que el seu ministeri va ser l’adjudicatari a l’Expedient 54/17.
Els correus entre Hidalgo i Gómez i els vols a la República Dominicana
A més, entre altra documentació, Hazte Oír sol·licita que l’UCO de la Guàrdia Civil obtingui els correus electrònics entre Javier Hidalgo i Begoña Gómez del gener del 2018 al maig del 2022 i la informació respecte als vols realitzats per avions oficials a la República Dominicana, “un dels països de gran interès empresarial per al Grup Globalia/Air Europa”, des de l’arribada de Sánchez a la Moncloa. També vol disposar de tots els detalls sobre les “reunions o trobades” en les qual hagin participat Pedro Sánchez i/o Begoña Gómez amb Carlos Barrabés, Javier Hidalgo, Zurab Pololikashvili (secretari general de l’OMT) i Joaquín Goyache Goñi. Finalment, demana els contractes i esborranys de contractes entre Wakalua Hub i l’Organització Mundial del Turisme, el Grup Barrabés, Innova Next, Globalia i l’IE Africa Center.
Cinc nous testimonis més
Al capítol de testimonis, Hazte Oír també demana al jutge Peinado que citi a declarar cinc altres persones:
- Núria Vilanova, presidenta del Consell Empresarial Aliança per Iberoamèrica (CEAPI). El pseudosindicat assenyala que al V Congrés del CEAPI, que va tenir lloc a la República Dominicana, “va anar-hi Begoña Gómez i Reyes Maroto va intervenir a través d’un vídeo en l’acte de benvinguda del Congrés”.
- Juan Arrizabalaga, contractat el setembre del 2018 com a director general per Globalia i que va ser destituït del seu lloc el 2019, dates en les quals Hazte Oír considera “clau tenir coneixement ple de la gestió del Grup Globalia”.
- Felicia Appenteng, directora general de l’IE Fundació i presidenta de l’IE Africa Center.
- Juan Ignacio Díaz Bidart, que va ser CEO d’Enisa, una empresa pública dependent d’Indústria que “va sufragar” les jornades Mañana empieza hoy de Carlos Barrabés a IFEMA el 2019, el 2020 i el 2021. A més, va ser “professor associat d’Economia a la Universitat Carlos III entre el 2006 i el 2018, on va conèixer Reyes Maroto, que el va nomenar cap de gabinet el juny del 2018.”
- José Bayón, que va ser president d’ENISA i ara dirigeix l’Escola d’Organització Industrial (EOI).
Pedro Sánchez i Begoña Gómez, querellats contra el jutge Juan Carlos Peinado
El nou moviment d’Hazte Oír arriba pocs dies després que tant Pedro Sánchez com Begoña Gómez es querellessin, per separat, contra el jutge Juan Carlos Peinado. El president espanyol, que es va acollir al seu dret de no declarar com a testimoni davant del magistrat, va presentar una querella per prevaricació davant “l’atropellament” als seus drets. L’escrit, registrat per l’Advocacia de l’Estat, censurava la “delimitació abstracta” del cas que està fent Peinado i l’acusava de dictar resolucions “injustes” que “despullen de garanties” la presidència del govern espanyol. Per la seva banda, Gómez va querellar-s’hi per prevaricació i revelació de secrets, denunciant que s’ha produït una “filtració constant dels documents i actuacions del procés judicial” que ha causat “indefensió” i un “greu perjudici del dret de defensa”.