La plataforma ultra HazteOír s'ha vanat de l'assetjament constant que va portar a terme contra Pablo Iglesias i Irene Montero a la seva casa de Galapagar. "2020. Primer govern espanyol de coalició. Vam estar a Galapagar més d'una vegada perquè Espanya és bastant més que una paraula en un llibre de geografia", podem llegir a la memòria d'activitats de 2020 del lobby conservador que s'ha publicat aquesta setmana.
Així relata bravejat el president de la plataforma ultra, Ignacio Arsuaga, el repulsiu assetjament que va protagonitzar la seva organització. Amb aquestes paraules es refereix al setge "espontani" que HazteOír va realitzar davant la casa de la parella durant mesos, gairebé un any i gairebé cada dia. Unes accions que van obligar al Ministeri d'Interior espanyol a incrementar la vigilància de l'habitatge. Durant maig i juny de 2020, la plataforma d'extrema dreta va difondre imatges de les mobilitzacions a les xarxes.
"Els que anomenaven xarop democràtic a l'escarni, ara segresten Galapagar per a evitar unes casseroles. Tenen desenes d'agents al seu servei i violen el dret dels ciutadans de lliure circulació pels carrers del poble madrileny", va dir la plataforma presidida per Arsuaga a Facebook fa poc més d'un any. A la imatge que van compartir es veuen els agents de policia que protegien la casa davant l'increment de l'assetjament.
També el juny de 2020, HazteOír va recollir 26.000 signatures per demanar a l'ajuntament de Galapagar que presentés una queixa per les "restriccions imposades" als voltants de l'habitatge. La plataforma ultra defensava que la impossibilitat de poder assetjar diàriament una família era una "vulneració de drets fonamentals".
L'organització conservadora també va difondre una carta per intentar guanyar suports: "Tal com vaig prometre, seguim ajudant els veïnats de Galapagar en la seva lluita per alliberar el seu poble de la tirania que els ha imposat Pablo Iglesias", fent una clara referència als agents de seguretat que volien garantir el benestar de la família dels polítics.
Comunistes, secessionistes i etarres
La memòria de l'any passat també dedica pàgines a les campanyes del govern espanyol del PSOE i Unides Podem i, fins i tot, contra el president de Galícia i dirigent del PP, Alberto Núñez Feijóo, a qui van arribar a qualificar de polític d'esquerres.
A la primera pàgina, Arsuaga defensa que l'any 2020 va ser "l'any que va posar en evidència l'absoluta inanitat del govern social-comunista" d'Espanya. També "l'any de la investidura de Sánchez, que va convocar els ultres del comunisme més ranci, els secessionistes, els 'hooligans' dels etarres". Unes expressions similars a les que van servir a Vox, també d'ultradreta, o a alguns dels sectors més conservadors del PP.
Imatge principal: El bus trànsfob que HazteOír va portar a Catalunya l'any 2017 / ACN