El 2 de març del 1974 l’Estat espanyol va utilitzar, per últim cop a la història, el sinistre garrot vil com a mètode d’execució. Les condemnes a mort encara continuarien fins a la fi del règim franquista, però per la via de l’afusellament. Els dos últims executats van córrer la mateixa sort i el mateix dia, amb pocs minuts de diferència entre les 9 i les 10 del matí, però hi van arribar per dos camins diferents però relacionats. Salvador Puig Antich és el més conegut, recordat i reivindicat pel seu paper com a militant anarquista i antifeixista i les ombres que van cobrir el seu procés judicial. Paradoxalment, el cas Puig Antich també va projectar ombra sobre l’altre executat, conegut com a Heinz Ches -tot i que no era el seu nom real-, que va morir precisament per justificar la sentència de mort de Puig Antich.
En un macabre joc de correlacions, si a Puig Antich el van executar com a reacció del règim per l’assassinat de Luis Carrero Blanco, aquell atemptat d’ETA va ser també en certa manera la causa de la mort de Ches, convertit en una fatídica torna -La torna, precisament, va ser el títol de la cèlebre obra de teatre amb que Els Joglars van voler dignificar la figura de Ches i que els va valdre un Consell de Guerra- amb la que el franquisme va poder vendre l’execució de Puig Antich desvinculada de l’evident mòbil polític que la va causar. Però qui era Heinz Ches i què va fer que es mereixés una sentència de mort i l’execució al garrot vil la mateixa nefasta jornada que va posar fi a la vida de Puig Antich?
Rere el pseudònim de Heinz Ches -o Chez, segons van recollir erròniament els mitjans de l’època- i una suposada nacionalitat polonesa, s’amagava Georg Michael Welzel, ciutadà de la República Democràtica Alemanya (RDA), nascut a Cottbus (Brandenburg) el 1944, que va aconseguir fugir del règim comunista el maig del 1972 després d’arribar a estar empresonat fins a tres vegades per intentar creuar el teló d’acer, els anys 1964, 1967 i 1970. Si escapar del comunisme no era gens fàcil, la seva vida posterior tampoc ho va ser, segons es reflecteix en la investigació elaborada pel periodista valencià Raúl Riebenbauer, descobridor de la veritable identitat de Ches i autor de l’obra canònica sobre aquest personatge, El silenci de Georg (editat en català a La Magrana i en castellà a RBA), on s’apunta que Welzel/Ches “va arribar al país equivocat en el pitjor moment”.
L’arribada a l’Estat espanyol es va produir el 12 de desembre de 1972 per Portbou (Alt Empordà), amb passaport fals. Només set dies més tard, el 19 de desembre, hauria estat l’autor de l’assassinat del guàrdia civil Antonio Torralbo al bar del càmping Cala d’Oques de l’Hospitalet de l’Infant (Baix Camp). Sense motiu aparent, l’alemany li va disparar amb una escopeta que havia robat. L’endemà, 20 de desembre, va ser detingut a l’estació de tren de l’Ametlla de Mar (Baix Ebre), on es va identificar com a Heinz Ches, un pseudònim que, seguint la investigació de Riebenbauer, hauria fabricat a partir del nom del seu pare, Kart-Heinz, i el cognom de soltera de la seva mare. També es va identificar com a polonès de Silèsia, un territori alemany annexionat per Polònia a la fi de la Segona Guerra Mundial. La raó de tanta mentida pot trobar-se en la necessitat d'ocultar la seva identitat a l'Stasi, l'implacable i temible policia política de l'RDA.
Consell de Guerra d'un matí
En una sinistra casualitat, Ches va ser detingut el mateix dia que Carrero Blanco volava pels aires al carrer Claudio Coello de Madrid, un fet que seria determinat per la seva execució només dos mesos i mig després. El règim franquista necessitava reaccionar amb duresa a l’assassinat del president del govern d’Espanya i va trobar en Puig Antich la víctima idònia però, per salvar les aparences i despolititzar l’execució, es va veure en la necessitat de disfressar l’assassinat del militant del MIL i, en aquell context, Ches va aparèixer en el moment oportú. Assassinar un guàrdia civil, encara que el mòbil no va quedar mai clar, va ser motiu suficient per sotmetre’l a un Consell de Guerra que va durar just un matí, on també se’l va acusar de l’assassinat d’un altre guàrdia civil, Jesús Martínez, al port de Barcelona, el 13 de desembre, una acusació que mai va quedar esclarida del tot.
En tot cas, Welzel/Ches va ser sentenciat a mort i, com Puig Antich, va passar la nit de l’1 al 2 de març pendent d’un possible indult. No es té constància que arribessin a trobar-se mai, ja que mentre Puig Antich estava pres a Barcelona, el fals polonès va ser reclòs a la de Tarragona. La diferència és que, mentre a Barcelona es va fer mans i mànigues per evitar l’execució, l’advocat de Ches, Jordi Salvà Cortés, potser convençut que arribaria l’indult, va marxar a sopar. Així ho va reflectir La Vanguardia en la seva edició del 3 de març de 1974: “A eso de las ocho de la tarde, la sentencia fue notificada a su abogado defensor, señor Salva Córtese [sic], que no pudo recibirla, por estar fuera de su despacho, hasta las 4,30 de la madrugada, pero que, sin embargo, la recibió el letrado sustituto”.
“A partir de esta hora -continua la crònica de La Vanguardia-, el abogado defensor y el decano del Colegio de Abogados de Tarragona, don Enrique Ixaet Ventosa, se trasladaron a la cárcel provincial, donde pudieron mantener una entrevista de media hora con el reo. Según ha manifestado el abogado defensor, el señor Heinz Chez «en todo momento se comportó de una manera admirable, departió con nosotros amablemente y con mucha serenidad»”. L’advocat i el degà van declinar assistir a l’execució, que va comptar amb la presència del director de la presó, un metge militar, un capellà catòlic i un pastor protestant i tres testimonis. El botxí de la circumscripció de Sevilla va ser l’encarregat de l’execució.
Welzel/Ches va ser executat pel sistema del garrot vil a dos quarts de deu a la presó provincial de Tarragona, a l’edat de 33 anys. Deu minuts més tard, Salvador Puig Antich, de 25 anys, corria la mateixa sort a la presó Model de Barcelona. L’endemà, els diaris mostraven els retrats de tots dos -el de Ches barroerament manipulat per fer-lo semblar més sinistre-, en un intent d’agermanar-los i justificar les execucions, però la popularitat creixent de Puig Antich va condemnar, encara una vegada més, a aquell Heinz Ches que, quedaria per sempre més com la torna, el fals polonès que va morir a l’ombra de Puig Antich.