Les declaracions institucionals van ser el primer senyal. El 24 de febrer, només unes hores després de l'inici de la invasió d'Ucraïna per part de les tropes russes, el Parlament de Catalunya (com el de tants territoris arreu d'Europa) va decidir pronunciar-se en contra de la invasió. El text, llegit per la presidenta de la cambra catalana, Laura Borràs, a l'inici de la sessió de tarda del ple, no semblava que hagués de ser massa controvertida: senzillament condemnava l'atac rus, que descrivia com "una violació flagrant del Dret Internacional, que té greus conseqüències a escala regional i global, i que ha de comportar l'assumpció de responsabilitats per part dels seus promotors", mentre que apostava per la diplomàcia com a eina per resoldre la situació.
El grup parlamentari de Vox, però, va preferir desdir-se'n i emetre el seu propi comunicat de rebuig. La decisió evidenciava que els d'Ignacio Garriga prioritzaven els seus interessos partidistes: la ultradreta no estava disposada a firmar cap declaració institucional ni a la cambra legislativa catalana ni a la basca (on té només un diputat) sobre la qüestió bèl·lica. Ho argumentava així: "Vox no signarà cap declaració institucional al costat d'aquells partits que promouen obertament la violència i els atacs a la unitat nacional", en una referència evident i gens innovadora als independentistes i a aquells que sempre intenten vincular amb ETA. En aquesta línia, la formació aprofitava per carregar contra aquestes "forces separatistes que amenacen la unitat de les nacions", abans de referir-se a la invasió russa per condemnar "la violació de la sobirania i la integritat territorial d'Ucraïna" i exigir a Vladímir Putin que aturés el conflicte.
No és l'únic àmbit institucional en què han actuat així. També a Aragó van evitar firmar una declaració contra l'atac militar. "Les Corts d'Aragó condemnen l'atac de Rússia a la integritat i la sobirania d'Ucraïna. Així mateix, mostren la seva solidaritat amb el poble ucraïnès i sol·liciten una resposta coordinada en el marc de la Unió Europea i l'OTAN", llegia el comunicat. Un text força auster, però insatisfactori per la ultradreta, que es justificava afirmant que es tractava d'un tema "complex" i no volien "improvisar". La declaració va quedar sense aprovar-se, ja que necessitava un suport unànime de tots els partits.
Més de 200 tuits esborrats
Més enllà de les crítiques, queda clar que la invasió d'Ucraïna per part de Rússia no és vista amb bons ulls per part de Vox. No és d'estranyar: seria difícil per a la ultradreta espanyola argumentar el seu suport a l'atac militar de Vladímir Putin en el context actual. Fins i tot els aliats més tradicionals del govern rus, com la Xina, s'han allunyat dels seus posicionaments habituals per a mostrar-se crítics amb l'acció. Els de Santiago Abascal, que tan sols van saltar a la primera plana política el 2018 amb l'èxit a Andalusia, tenen encara un recorregut massa prematur a Europa per a comptar amb una afinitat forta pel mandatari rus. Però això no evita que, en el passat, el líder de la ultradreta espanyola hagi tingut vincles amb Putin.
Fins ara, Abascal s'ha mostrat reticent a reunir-se amb ell "per prudència", i ha dubtat públicament sobre els beneficis d'aliar-se amb Moscou. "Torno a preguntar-me: què guanya Vox acostant-se a Putin?", va sentenciar l'espanyol en una entrevista. Això no obstant, l'hemeroteca revela tot el contrari. El 2015, Santiago Abascal publicava un tuit en què citava el president rus, fent-se seva una frase absolutament contundent: "Us anirem a buscar a la fi del món i, allà, us matarem". Unes paraules expressades en relació amb l'explosió d'un avió rus a Egipte, i acompanyades d'un proverbi llatí: "Si vols la pau, prepara la guerra". El tuit, premonitori de la deriva bèl·lica que ara ha seguit Vladímir Putin, ja ha estat esborrat de les xarxes socials, però el rastre no s'ha perdut. I tampoc ha passat amb les més de dues-centes piulades suprimides pel compte oficial de Vox el 8 de febrer, en plena escalada de la tensió amb Ucraïna.
Tampoc s'han pogut amagar les piulades del president de Vox a Ceuta. Tan sols un mes abans de la invasió d'Ucraïna, Juan Sergio Redondo feia una defensa fèrria del mandatari rus i de la seva retòrica. "Putin no té gens d'interès a fer res d'això. Només demana respecte per les seves fronteres, quelcom que ni els Estats Units ni la Unió Europea ni l'OTAN estan fent", deia, abans d'afegir: "Ja està bé de provocar i després intentar quedar com a víctimes". També comprava el discurs del president eslau afirmant que la península de Crimea, annexionada el 2014, "per dret pertany a Rússia", i descrivia Volodímir Zelenski com un "oligarca corrupte".
DENAES i HazteOir no enganyen
Hi ha més. El 2019, la Fundación para la Defensa de la Nación Española, fundada tretze anys enrere per Santiago Abascal i presidida per ell mateix fins al 2014, va publicar un article ple d'alabances per al mandatari rus. En el text, l'entitat, profundament vinculada encara ara amb la ultradreta de Vox, es pronunciava sense escrúpols: "Vladímir Putin, que, agradi o no, és un estadista com la copa d'un pi, té molt clar quelcom que no expressen de manera tan precisa o contundent la majoria dels polítics espanyols: els traïdors haurien de ser castigats". La DENAES anava més enllà, definint Putin com un "líder patriota" i el "geni geopolític més gran".
També el lobby ultracatòlic i ultraconservador HazteOir, proper a Vox fins fa només unes setmanes per les diverses discrepàncies sorgides entre l'entitat i el partit, ha estat vinculat amb el govern eslau. HazteOir hauria estat finançat per l'oligarca rus Konstantin Malofeyev a través del grup CitizenGo, un home que manifesta un suport obert a Vladímir Putin. Fins i tot el tresorer del lobby, Álvaro Arsuaga, ha reconegut que els diners que reben beneficien indirectament a Vox a través de campanyes i altres accions. Tot plegat, evidencia els vincles de la ultradreta de Santiago Abascal amb l'entorn del president rus.
Els aliats ultres a Europa, en la mateixa situació
Santiago Abascal no és l'únic que s'ha trobat immers en aquesta complicada situació. Els seus aliats ultres més pròxims al continent havien compartit durant molts anys una certa afinitat per Vladímir Putin, impulsada per uns principis ideològics similars: el rebuig del feminisme i del moviment LGBTI+, la defensa del patriotisme més acèrrim, i una mentalitat marcadament cristiana. Ara, però, tot ha canviat. I cap figura de la ultradreta europea ho ha comprovat més que la francesa Marine Le Pen. La líder de Reagrupament Nacional va reunir-se el 2017 amb Putin per traslladar-li el seu suport a l'annexió de Crimea i el rebuig a les sancions europees. La trobada va quedar immortalitzada en algunes fotografies que ara la francesa volia aprofitar com a reclam de cara als comicis de l'abril, fent-les aparèixer en un fulletó electoral. Fins que Vladímir Putin va decidir envair Ucraïna. Gir de 180 graus: Le Pen ja ha ordenat aturar-ne la difusió i destruir tots els exemplars disponibles. Se n'havien imprès més d'un milió.
