El columnista de l'ABC Hermann Tertsch s'ha empassat la seva supèrbia. Conegut per la seva crítica ferotge i extremista a l'independentisme, ara Tertsch ha protagonitzat un altre espectacle a les xarxes.
El cofundador d'UPyD, Carlos Martínez Gorriarán, ha escrit un fil de Twitter en què considerava que "creure que perdre una llengua és una tragèdia cultural és un tòpic". Segons Gorriarán, les llengües no moren, sinó que evolucionen i només ressusciten per motius polítics. "Esclar que es pot convertir en parla tradicional una llengua: s'han de posar molts diners i imposar-ne l'ús. La qüestió és per què, i la resposta és sempre política", ha assegurat.
Lo de que “perder una lengua” es una tragedia cultural es un tópico sin sentido (excepto para la filología que las estudia). Y lo cree gente que apenas entiende el Quijote y no digamos el Cantar del Mío Cid. Las lenguas nacen, evolucionan y se transforman en otras. Va hilo!
— Carlos Mtz Gorriarán (@cmgorriaran) 18 d’agost de 2018
Las lenguas sólo “resucitan” por razones políticas, como el neohebreo actual inventado para Israel, porque el hebreo bíblico dejó de hablarse antes de Cristo (que hablaba arameo).
— Carlos Mtz Gorriarán (@cmgorriaran) 18 d’agost de 2018
Claro que se puede convertir un habla tradicional en lengua: basta con poner mucho dinero e imponer su uso (en Argentina unos pirados lo intentaron con el lunfardo). O inventar lenguas como el esperanto. La cuestión es para qué, y la respuesta es política siempre.
— Carlos Mtz Gorriarán (@cmgorriaran) 18 d’agost de 2018
Dame un solo ejemplo de lengua "prohibida durante siglos" y un único ejemplo documentado de lengua prohibida por España. Uno basta. Pero no vas a encontrarlo.
— Carlos Mtz Gorriarán (@cmgorriaran) 21 d’agost de 2018
Aquestes afirmacions no han agradat a la professora i investigadora lingüística i catedràtica de la Universidad Nacional Autónoma de México (UNAM) i l'New York University, Violeta Vázquez-Rojas, que ha desmentit completament les paraules de Gorriarán. La professora ha defensat que l'extinció de les llengües no sempre passa d'una manera natural. "Diem que una llengua està viva si hi ha una comunitat que la parla i la fa servir en diversos espais funcionals. Si els espais funcionals es restringeixen, les llengües desapareixen", ha assegurat. D'aquesta manera, considera que moltes vegades les llengües "s'exterminen i s'aniquilen", i ha deixat entreveure que el cas espanyol amb Mèxic en podria ser un exemple.
Estamos confundiendo la gimnasia con la magnesia: una cosa es que las lenguas naturalmente cambien y mueran, y otra es que se exterminen castigando o aniquilando a la población hablante. Esa es una tragedia, no cultural, sino de derechos humanos.
— Violeta Vázquez-Rojas (@violetavr) 20 d’agost de 2018
Normalmente, decimos que una lengua está viva si hay una comunidad que la habla y la usa en varios espacios funcionales. A medida que esos espacios funcionales se restringen, las lenguas van desapareciendo. Usar el latín para algunas cosas no la hace una lengua viva, propiamente.
— Violeta Vázquez-Rojas (@violetavr) 20 d’agost de 2018
Hermann Tertsch ha respost la catedràtica amb una piulada fora de to. "Quina imbècil que ets,mocosa. En quina llengua entens això? En la llengua que t'ha civilitzat fins i tot a tu amb cognoms com Vázquez i Rojas, el primer castellà antic, el segon un bell cognom jueu. Els dos d'Espanya. Per això no sacrifiques el teu fill a un deu estrany", ha sentenciat.
La piulada del periodista ha aixecat polseguera a les xarxes i, davant les crítiques per la seva radicalitat, Tertsch ha decidit esborrar el missatge.