El Congrés ha acollit aquest dimecres una desfilada de tres pares de la Constitució al si de la comissió d'avaluació de l'Estat autonòmic. El primer, Miguel Herrero y Rodríguez de Miñón, ha defensat una "mutació" del text constitucional, en comptes d'una reforma de la Carta Magna, per reconèixer les asimetres territorials a Espanya. El jurista, però, ha descartat que s'hagués de fer per "premiar la delinqüència", com s'ha referit a la via unilateral independentista, alhora que ha avalat el 155: "No es pot negociar el retorn de ningú a la legalitat. Cal aconsellar i forçar aquest retorn", ha exposat en absència d'ERC i el PDeCAT, que es van negar a formar part d'aquest òrgan, així com Podemos, PNB i EH Bildu.
"No es pot fer una reforma des de fora de la Constitució, extralegal", ha dit Herrero de Miñón sobre la via dels fets de la Generalitat. La crítica ha anat més enllà quan ha comparat la violència de gènere amb el procés de secessió. "Si un home justifica davant del jutge que no suportava la dona, això no l'eximeix de ser un criminal", s'ha recreat, en la mateixa línia que han criticat la majoria de partits estatals –PSOE, Ciudadanos, fins i tot Unidos Podemos– i el govern espanyol la via de la unilateralitat.
En conseqüència, el diputat d'UCD a la Transició ha recomanat una reinterpretació dels textos constitucionals per assolir un acord unànime i no pas una reforma. Aquest procediment s'anomena "mutació" i es faria mitjançant una disposició a la Carta Magna, que evitaria un referèndum. A parer seu, l'esmena passaria per una recentralització: acabar amb les competències compartides i definir una llista de matèries exclusives i pròpies de l'Estat. Aquestes no s'haurien de poder cedir i haurien de ser més que suficients. Això s'hauria de fer també amb les de les autonomies. Ha defensat a més reformar el Senat per donar un paper més important a la conferència de presidents autonòmics.
Així mateix, Herrero de Miñón ha criticat la proposta federal del PSOE –com també va fer la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría. Ha considerat que "no era convenient", poc concreta, costosa per la superposició administrativa i que generava polèmica en l'opinió pública. Ara bé, sí que s'ha posicionat de la banda de l'asimetria, "sense que impliqui una manca de les necessitats dels ciutadans". Aquí ha recordat que els pares de la Constitució van buscar en un origen acomodar les diferències de Catalunya i el País Basc, per bé que més tard "per motius polítics" es va estendre el café para todos i els administrativistes no havien vist "una realitat més enllà".