Darrere de l’indult condicionat que estava disposat a concedir el PP si Carles Puigdemont es plegava a rendir comptes amb la justícia, acatava la sentència, demanava la mesura de gràcia i renunciava al referèndum il·legal i a la independència per la via unilateral (les condicions que diu ara Alberto Núñez Feijóo que no es donen), subjau una qüestió que no és fútil: la dificultat que Puigdemont sigui condemnat per terrorisme en el cas contra Tsunami Democràtic que instrueix el jutge Manuel García-Castellón, segons reconeixen fonts del PP. Tot i que el magistrat de l’Audiència Nacional ha acordat prorrogar la investigació sis mesos més per intentar imputar al líder de Junts possibles delictes de terrorisme, les mateixes fonts reconeixen la complexitat de provar que el president a l’exili liderava les protestes després de les sentències del procés. Ara els líders del PP ja no sentencien que a Catalunya hi va haver terrorisme, com han fet repetidament des de fa setmanes sinó que ara parlen de donar suport a què els jutges investiguin, però sense gaires esperances que prosperi la causa judicial contra Puigdemont per aquest delicte.

Declaracions per condicionar l’opinió pública?

Aquest pas enrere del PP contrasta amb les manifestacions que destacats líders del partit han estat realitzant per condicionar l’opinió pública i influir en tot aquell, que, com va suggerir José María Aznar, pugui ‘parlar’ i pugui ‘fer’, amb l’objectiu d’influir i fins i tot d’adulterar la realitat o, si més no, convertir en veritat una mentida a còpia de repetir-la una vegada rere l'altra. El mateix jutge García-Castellón va admetre que va començar a investigar Puigdemont per terrorisme quan negociava amb el PSOE. Hi havia una consigna al PP de vincular el Procés amb el terrorisme abans que es votés al Congrés dels Diputats el passat 30 de gener la proposició de llei de l’amnistia, en la qual PSOE, Junts i ERC van incloure els delictes de terrorisme que no suposessin una violació greu dels drets humans? Curiosament, va ser abans d'aquesta data quan alguns líders del PP van fer declaracions al respecte, potser en un intent de relacionar Procés, Junts, Puigdemont i terrorisme. Els populars donen ara per fet que la llei d'amnistia quedarà aprovada, tot i que Junts hi va votar en contra i la va tornar a la Comissió de Justícia al Congrés, perquè d'aquesta normativa depèn la continuïtat de la legislatura. El PP diposita ara les seves expectatives de frenar l'amnistia en el fet que el Tribunal Suprem plantegi una qüestió prejudicial davant del Tribunal de Justícia Europeu (TJUE), i que aquest suspengui l'aplicació de la llei.

Quan Feijóo sostenia les tesis de García-Castellón

El 29 de gener, el mateix Alberto Núñez Feijóo va donar suport a les tesis de García-Castellón, i va utilitzar el terrorisme com a arma llancívola contra el PSOE i Pedro Sánchez. El líder del PP va qualificar els actes del procés com a “terrorisme de carrer”, i dos dies després, en una entrevista posterior a Espejo Público d’Antena 3, va assegurar que a Catalunya hi va haver "kale borroka independentista". "El terrorisme és terror, i a Catalunya hi va haver moments, dies, d'absolut terror", va arribar a afirmar, Feijóo tot afegint que "el que va passar a Catalunya és pur terror i pur feixisme, perquè la gent no podia sortir al carrer", va remarcar abans d'afegir que "hi ha policies agredits i amb incapacitat permanent" per aquells fets.

 

Ayuso, la primera a vincular terrorisme al Procés

La primera a dir obertament que “a Catalunya, durant el Procés, es van cometre delictes de terrorisme” va ser la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, en una entrevista a El Confidencial publicada el 28 de gener. Ayuso no va tenir cap problema en emetre una sentència abans que ho fes la mateixa justícia. L'entrevista preparava la protesta convocada pel PP contra la llei d’amnistia el mateix dia, quan la presidenta va tornar a carregar contra el govern, de qui va arribar a dir que "esborra articles del Codi Penal i redacta lleis a conveniència d'aquells que han comès els delictes més greus, desballestant l'estat de dret a gran velocitat. Persegueixen els jutges, menyspreen la feina de les Forces i Cossos de Seguretat, mentre reescriuen la història. ETA és passat, l'1 d'octubre és passat, el referèndum il·legal, la ruptura de la convivència, la crema dels carrers a Catalunya, el terrorisme per acabar amb instal·lacions crítiques, la fugida d'empreses... Tot és passat, però la Guerra Civil és present", va dir la presidenta madrilenya. Però les al·lusions d’Ayuso al terrorisme han estat recurrents. Molt abans, el 2019, Ayuso ja feia declaracions al respecte, aquest cop referint-se als CDR. "Algú té algun dubte que el moviment CDR és violent i terrorista. Algú té algun dubte d'això? Fins on arribarem? Crec que s'hi ha de posar fi abans que es converteixi en una mica més", va dir Ayuso.

Curiosament, també el 28 de gener, l’alcalde de Madrid, José Luis Martínez-Almeida, durant la manifestació convocada pel PP sobre l’amnistia, va fer manifestacions molt clares. "Al procés es va produir terrorisme" i, per tant, hi ha "terroristes que han d'acabar a la presó". "L'essència del terrorisme és que viola els drets humans", va dir Almeida, "no hi ha terrorisme bo o terrorisme dolent, hi ha terroristes que han d'acabar a la presó".

El president del PP a Catalunya, Alejandro Fernández, va concedir el 27 de gener una entrevista a The Objective en la qual assegurava que els incidents en l’aeroport del Prat de Tsunami Democràtic en el 2017 “és terrorisme” i va secundar les tesis de García-Castellón: “No només parlem que van boicotejar les grans infraestructures de l'Estat i que les tragèdies podien haver estat molt superiors. Fins i tot hi ha diversos policies que es van haver de retirar prematurament per les lesions gravíssimes que van rebre durant els dies del Tsunami. Per descomptat que el que va passar respon a la definició de terrorisme”.

L’advertència de Puigdemont

Després d’haver-se omplert la boca amb aquestes declaracions, ara el PP reconeix veladament que veu molt complicat que es pugui vincular Carles Puigdemont amb els delictes de terrorisme que tant van pregonar. Curiosament, aquest gir de guió dels populars, i la filtració de l’indult condicionat que Feijóo estava disposat a concedir al president, coincideix amb l’advertència que Puigdemont va fer en l’extensa carta que el passat dijous va enviar als eurodiputats, i que van publicar tots els mitjans de comunicació, i en la qual deia: “Si el meu partit hagués permès la investidura del candidat del PP, Alberto Núñez Feijóo, o hagués impedit la de Pedro Sánchez, tots aquests espectacles s’haurien estalviat. I d’això també en parlarem quan toqui. Com en la trama russa, tot se sabrà”. Les mateixes fonts del PP asseguren que aquesta carta no és motiu de preocupació, no la consideren una amenaça i neguen que hi hagi por que el president pugui revelar informació que els perjudiqui. Una casualitat.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!