Ahir van tornar de l’Afganistan els últims soldats que l’exèrcit espanyol hi tenia destacats. Han estat en una guerra molt dura, molt cruel, molt despietada —i sempre absurda. És una conflicte que va arrencar el president George Bush fill amb el malnom de “guerra al terrorisme”. Vint anys de combats i uns 250.000 morts després, la coalició d’exèrcits encapçalada pels Estats Units, l’espanyol inclòs, l’ha donada per perduda. Espanya és el 12é país amb més víctimes en aquest conflicte. Allí hi han mort 34 militars espanyols: 17 en un helicòpter que es va estavellar el 2005; 13 en atacs d’insurgents; dos per causes naturals i dos en accidents de vehicles. Seria el 6é exèrcit amb més víctimes si hi afegeixes els 62 militars que tornaven a Espanya des de l’Afganistan en l'avió Yak-42 que va caure a Turquia l’any 2003. L’Afganistan i el Pakistan sumen més de 235.000 morts, 71.000 dels quals civils. Ara ja saps per què l’Afganistan és anomenat “tomba d’imperis”: han fet fora del país als britànics al segle XIX, als soviètics al XX, i als nord-americans i aliats al XXI. Soy afgano ¿a qué quieres que te gane? Si hi ha algú que pot dir-ho, són ells.
Doncs malgrat aquest panorama —una guerra perduda, 250.000 morts, el terrorisme islamista agreujat…— La Razón i El Mundo editen una foto de la tornada en primera pàgina i parlen “dels nostres herois” i de los últimos de Afganistán, que és com el tabloide ultra pretèn associar als militars retornats amb Los últimos de Filipinas, un altre dels mites tristos, fatídics i perdedors del patrioterisme castrense local. A sobre de les cent i una penalitats que han passat, els professionals de la milícia s’han de veure utilitzats per excitar el nacionalisme de faria i soberano que gasten aquest parell de diaris. Sort que avui no els acompanya l’ABC, que s’estima més queixar-se que el ministre de Justícia, Fernando Grande-Marlaska, no persegueix un cas, un altre, fabricat per enredar Podemos.
És curiós. Marlaska va ser el jutge decisiu en l’arxiu i desfeta del cas que volia dilucidar les responsabilitats pels 62 militars morts al Yak-42. Aquesta instrucció li va obrir el camí de l’ascens dins l’Audiència Nacional i més amunt. Ni El Mundo ni La Razón es van queixar gaire de l’arxiu, ni van parlar d’herois ni de los últimos de nosedónde. El dia que es va donar carpetada al cas no tenen el tema en portada. Els dos diaris obrien amb una foto de Joan Carles i Sofia presidint una cerimònia. Eren els últims intents de dissimular la crisi de la parella pocs mesos abans de la cacera a Botsuana i la costa avall que acabaria en l’abdicació. La Razón duia, a més, un altre titular. Bankia: los clientes pueden estar tranquilos. Tranquilíssims. Ja veus, el tartufisme i la hipocresia que gasten aquests dos diaris ve de lluny.
