La negociació in extremis pels pressupostos ha obert una nova hipòtesi. Segons ha pogut saber ElNacional.cat, el Govern i Esquerra Republicana està pressionant Junts per Catalunya amb l'escenari d'unes eleccions anticipades al Parlament si els comptes no prosperen aquest dimecres al migdia. Als passadissos de la cambra catalana, a més, vist que el bloqueig als pressupostos es manté i que ni els comuns ni Junts no cedeixen, cada vegada hi ha més veus que apunten la possibilitat d'uns comicis anticipats.
Què diu la llei per a les convocatòries electorals?
Segons l'article 75 de l'Estatut, la convocatòria d'unes eleccions s'ha de produir entre 40 i 60 dies després de la dissolució del Parlament. Ara bé, com que Catalunya encara és l'única comunitat autònoma que no disposa d'una llei electoral pròpia, també s'ha de cenyir a la Llei Orgànica del Règim Electoral General, que explicita més el termini de l'avançament d'uns comicis: aquesta normativa ho deixa en 54 dies. Dins d'Esquerra Republicana, hi ha veus que consideren que, en cas de fer-ho, el millor seria que es produissin tan aviat com sigui possible. El fet de no comptar amb uns pressupostos i que la crisi per la sequera s'intensificarà, els fa dubtar sobre la possibilitat d'esperar a la tardor. Això faria que aquests comicis quedessin molt a prop de les europees, que seran el 9 de juny. Al mateix temps, també n'hi ha d'altres que sostenen que cal esgotar la legislatura i arribar fins al final, tal com ha anat verbalitzant durant les darreres setmanes el president de la Generalitat, Pere Aragonès, i com ja va manifestar en la darrera modificació del Govern, amb l'ascens a la vicepresidència de Vilagrà i el reforç a viceconseller de Sabrià.
Els republicans que defensen una convocatòria immediata creuen que agafarien Junts a contrapeu, ja que ara com ara no té un candidat designat per a la presidència de la Generalitat. Si les eleccions fossin de manera imminent, el més ben posicionat seria l'exconseller Josep Rull, que no està inhabilitat des de la reforma del Codi Penal. Els juntaires voldrien que ho fos el president Carles Puigdemont, però dependrà de l'aplicació de la llei d'amnistia i del fet que l'eurodiputat vulgui concórrer a unes eleccions al Parlament de Catalunya. Mentrestant, Puigdemont se centra en les europees. D'altra banda, també consideren que podria agafar en un moment de petit retrocés el PSC davant tota la polèmica pel cas Koldo i l'amnistia, on alguns partits han intentat que esquitxi Salvador Illa. El primer secretari del PSC revalidarà el càrrec aquest cap de setmana en el congrés que els socialistes catalans celebraran al Palau de Congressos de Barcelona.
El xoc amb Junts i els comuns
En aquests moments, el projecte de pressupostos decauria i és en aquest terreny on el Govern pressiona amb la possibilitat d'anticipar una convocatòria electoral. De fet, és un camí que també ha assenyalat Albert Batet, president del grup parlamentari de Junts, durant el debat a la totalitat dels comptes. Batet ha alertat Aragonès que, si no feia una proposta "clara i sòlida" de pressupostos, al Govern li pertocarà "convocar eleccions": "Si no és així, per un mínim de patriotisme hauria de rectificar i anar a eleccions", ha sentenciat. El dirigent juntaire ha subratllat que, sense comptes, "no es pot allargar l'agonia": "Què més els cal per veure que això no pot continuar així? Continuar aferrats a les cadires no és la solució per anar endavant".
Al seu torn, els comuns han mantingut el torcebraç pel Hard Rock i la seva líder, Jéssica Albiach, ha tornat a exigir al president de la Generalitat, Pere Aragonès, que faci una rectificació pública: "Si rectifica i diu públicament que aturem el Hard Rock, nosaltres retirem l'esmena a la totalitat. Encara és possible". Al mateix temps, Albiach s'ha regirat contra el fet que Esquerra Republicana condicioni l'aprovació dels pressupostos de la Generalitat al seu suport als de l'Estat: "El que més m'ha xocat i decebut és que vostè es pensi que els pressupostos de Catalunya es decideixen a Madrid, que cregui que a mi em pot trucar algú de Madrid per dir-me què he de votar a Catalunya. A mi no em mana ni Madrid ni la Caixa".