La secretària general de Finançament Autonòmic i Local, Belén Navarro, ha insistit avui en una compareixença al Congrés que els diners del Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA) no s'han destinat a sufragar despeses del procés independentista de Catalunya i que per tant no hi va haver malversació. Navarro ha desmentit d'aquesta manera les acusacions del jutge Pablo Llarena, i ho ha fet en seu parlamentària.

 La secretària general ha assegurat que “no hi ha hagut diners que hagin anat destinats” a fer possible el referèndum, tant pel que fa als pagaments del FLA com del control de pagaments de les entrades a compte. Ha recordat que aquesta qüestió “està essent objecte d’estudi per part dels tribunals i els òrgans jurisdiccionals” per si consideressin “que s’ha desviat alguns diners que no corresponguin” al FLA o al pagament de proveïdors o bé que aquest pagament de factures certificat per interventors “no correspongués a la seva finalitat”.

La secretària de Finançament Autonòmic i Local ha recordat que el FLA té “bàsicament dos trams: un de venciment de deute i el de pagament a proveïdors”, de manera que “els diners que es donen a les comunitats a través del FLA va directament al pagament de venciment de deute o als proveïdors mitjançant una plataforma on la comunitat carrega les factures i es paga directament els proveïdors”. 

Navarro s’ha manifestat en la línia del que el ministre Cristóbal Montoro va dir en una recent entrevista al diari El Mundo, on va afirmar que no s’havia destinat “ni un euro” de diners públics de la Generalitat a l’1-O. “Jo no sé amb quins diners es van pagar aquelles urnes dels xinesos, ni la manutenció de Puigdemont, però sé que no amb diners públics”, va afirmar. Montoro, que tenia el control dels pagaments de la Generalitat des d'abans del referèndum, va apuntar que només s’hauria pogut gastar diners públics si s’hagués produït algun delicte de falsificació mitjançant un acord entre un funcionari i un proveïdor. 

Les manifestacions de Navarro indiquen la resposta que Hisenda podria donar en els pròxims dies al magistrat del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, que aquest dimecres ha dictat una providència on requereix al ministre d'Hisenda que enviï informació "amb la major brevetat possible" on acrediti per què afirma que no s'ha gastat diner públic en l'organització de l'1-O. Segons Llarena, aquestes declaracions "contradiuen" proves recollides per la Guàrdia Civil durant la instrucció. Per això, li demana que acrediti aquesta "certesa" que no va existir malversació, ja que el govern espanyol controlava en aquell moment els comptes de la Generalitat. El jutge també exposa que durant les declaracions indagatòries d'aquesta setmana diversos encausats han sostingut que no hi va haver "malversació" i han citat, precisament, les declaracions de Montoro per defensar-ho.

A la interlocutòria de processament, Llarena deia que d'acord amb les investigacions practicades s'havien destinat almenys 1,6 milions d'euros de diners públics a l'organització del referèndum. Concretament, estableix que es van gastar 224.834 euros en el registre dels catalans a l'estranger, 277.804 euros en campanyes de publicitat i difusió, 979.661 euros per repartir paperetes, el cens electoral i les citacions de les meses i 199.700 euros per la participació d'observadors internacionals. Llarena ha processat 14 dels 25 investigats pel delicte de malversació: tot els membres del Govern i de la Mesa (a excepció de la presidenta, Carme Forcadell). 

A la providència, Llarena no amaga que fa el requeriment a Montoro després que diversos encausats que han passat pel Suprem aquesta setmana hagin usat aquesta entrevista per defensar que no hi va haver "malversació". Entre ells, el vicepresident i conseller d'Economia, Oriol Junqueras, o aquest mateix dimecres el conseller de Presidència, Jordi Turull. 

El ministeri de Montoro ha estat controlant les finances catalanes des de l'estiu passat. A finals de juliol, el govern espanyol ja va aprovar demanar setmanalment certificats als responsables de la gestió i intervenció econòmica de la Generalitat per comprovar que no hi havia cap partida destinada a l'organització del referèndum de l'1 d'octubre. Posteriorment, al setembre, la intervenció dels comptes ja va ser total.