Aquesta nova legislatura al Parlament de Catalunya ha començat sense un candidat a la investidura, però també amb tres escons buits a la cambra. És la tercera consecutiva en què hi ha diputats escollits a les urnes que no poden ocupar els seus seients a la cambra catalana perquè es troben a l'exili. En aquest cas, corresponen a Carles Puigdemont, Lluís Puig i Ruben Wagensberg. A les cadires on haurien de seure els diputats de Junts per Catalunya hi havia el llaç groc que durant els últims anys ha servit per reivindicar la llibertat dels presos polítics a Catalunya i també dels exiliats. A la de Wagensberg, però, hi havia una samarreta que ha col·locat el president del seu grup parlamentari, Josep Maria Jové, a l'inici del ple amb el lema "Xàtiva renaix de les cendres" que té una llarga història i càrrega simbòlica al seu darrere.
Per anar a l'inici cal remuntar-se fins al 2012. La primera persona que la va lluir va ser l'exlíder de la CUP David Fernàndez en el primer i l'últim ple d'aquella legislatura en què els anticapitalistes van entrar per primer cop al Parlament de Catalunya. Fernàndez, que aprofitava les seves samarretes per enviar missatges reivindicatius, va deixar l'escó al Parlament després de les eleccions del 2015 i el lideratge de la CUP va caure en mans d'Anna Gabriel, però aquesta peça de roba no. Tot i que va costar mesos de negociacions i el pas al costat d'Artur Mas perquè la CUP accedís a investir un president de Junts pel Sí, l'hereu de la peça de roba va ser un dels seus diputats: l'ara president de l'Assemblea Nacional Catalana, Lluís Llach. Mantenint la tradició, qui va ser cap de llista per Girona se la va posar en el primer ple de la legislatura.
Fernàndez, Llach, Wagensberg, Sabater i Wagensberg de nou
Al seu torn, Llach la va cedir a Ruben Wagensberg després de les eleccions del 2017. ERC havia fitxat a aquest activista per a les llistes dels comicis celebrats arran de l'aplicació del 155 i va ser ell mateix qui va compartir a través de les xarxes el seu orgull per poder lluir-la el gener del 2018: "En un moment en què segurament té més simbolisme que mai, ha estat un honor portar la samarreta de l’estrena de David Feràndez, que després va passar a Lluís Llach pel seu primer ple i que ell m'ha passat avui. Intentaré suar-la amb la mateixa dignitat que ho vau fer vosaltres!", va escriure llavors a les xarxes en una piulada acompanyada dels seus predecessors amb la samarreta posada.
En un moment en que segurament té més simbolisme que mai, ha estat un honor portar la samarreta de l’estrena d’@HiginiaRoig, que després va passar a @lluis_llach pel seu primer ple, i que ell m’ha passat avui.
— Ruben Wagensberg (@wagensberg) January 17, 2018
Intentaré suar-la amb la mateixa dignitat que ho vau fer vosaltres! pic.twitter.com/jWNJYfZeQV
Wagensberg, a diferència de Fernàndez i Llach va repetir com a diputat, però mantenint la tradició, va passar la samarreta a una diputada d'un altre grup parlamentari. En aquella ocasió l'escollida va ser Dolors Sabater, representant de la CUP, que com no podia ser d'altra manera, es va posar la samarreta per estrenar legislatura.
"Solidaritat antirepressiva"
El passat 10 de juny, quan el Parlament havia d'elegir un nou president, molts van buscar la samarreta amb el lema "Xàtiva renaix de les cendres", però no era enlloc a la cambra catalana. Avui ha tornat a aparèixer a l'escó de Wagensberg, exiliat a Suïssa i que la setmana passada va rebre la visita de Josep Rull a Ginebra. Una de les prioritats del nou president de la cambra és assegurar els drets dels diputats a l'exili.
Abans que comencés el ple d'aquest dimecres, que ha servit per posar en marxa el rellotge cap a una repetició electoral, Sabater ha assegurat a través de les xarxes socials que el fil d'aquesta samarreta que ha unit l'independentisme "no el trenca ni la repressió ni l'exili forçat". Així, la badalonina ha triat tornar-la a Wagensberg "com a gest de solidaritat antirepressiva i com a denúncia d'una nova legislatura autonòmica marcada per l'obsessió contra l'independentisme".