Clica a la galeria per veure els partits més votats en cada municipi metropolità a les eleccions al Parlament / A. A.
Enmig del procés independentista i després de tres convocatòries electorals en cinc anys, la relació de les diferents forces catalanes ha experimentat un canvi important al conjunt del país, però sobretot a l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), on viuen quasi la meitat dels catalans –3,2 dels 7,5 milions d'habitants–. Territori de tradició socialista, els pobles i ciutats metropolitans van ser durant més de dues dècades el principal feu del PSC i l'escull de CiU, on l'expresident Jordi Pujol va treure bons resultats però molt més modests que a la resta de Catalunya. De fet, Pasqual Maragall i José Montilla van despuntar en aquest territori, fet que va facilitar uns bons resultats pel PSC, que va encapçalar set anys de tripartit d'esquerres. El 2010, després de la sentència de l'Estatut, la via autonomista va començar a esquerdar-se i perdre suports. Des d'aleshores i amb només un lustre, el panorama polític ha mutat per la crisi econòmica, però també nacional, de Catalunya.
2010: Mas surt victoriós
No va ser fins al 2010 quan Artur Mas va recuperar els suports perduts a l'Àrea Metropolitana amb més d'un 33,6% dels vots i guanyant clarament al PSC (20,8%). A Barcelona va despuntar perquè, tal com va tornar a passar als comicis del 2012, la fragmentació del vot va ser molt important. Es va tenyir quasi tota la regió de blau, excepte les principals ciutats de la conurbació de la capital catalana com l'Hospitalet de Llobregat i Sant Adrià de Besòs o en municipis on la primera força mai ha estat CiU (Badia del Vallès, Viladecans). Mas sí que va aconseguir revertir aquest comportament electoral a poblacions com Gavà, Ripollet i Sant Andreu de la Barca. Per contra, el conjunt de forces que havien configurat el tripartit van perdre suports, sobretot ERC que va retornar als resultats de finals del 1990.
2012: La fragmentació, protagonista
Les eleccions anticipades del 2012 van suposar un terrabastall polític per a CiU i una certa recuperació del PSC que, tot i que va obtenir menys vots, va tornar a la primera posició a Sant Boi del Llobregat, Badalona o Barberà del Vallès. Qui va recuperar terreny van ser les formacions d'esquerra amb més d'un 40% dels vots al conjunt del territori metropolità. Tot i això, a Barcelona el PP va quedar per primer cop com a segona força per sobre dels socialistes, que van patir una davallada a la capital per l'auge d'ERC i Ciutadans. La sorpresa: la CUP amb un 3,3% dels vots, en la mitjana de Catalunya. Amb un context polític complex, ja enmig del debat del dret a decidir, les forces a favor del referèndum –CiU, ERC, ICV-EUiA i CUP– van obtenir més de la meitat dels vots (un 51,5%).
2015: Guanya el 'no'
La convocatòria d'eleccions pel 27 de setembre del 2015 van servir per mesurar els suports de l'independentisme i van demostrar les grans diferències de vot entre Catalunya i l'AMB: mentre al conjunt del país, les forces a favor de la independència van obtenir un 48,8% dels vots, als municipis metropolitans aquest suport va caure fins al 39,2%. Allà, les forces unionistes –C's, PSC, PP– van aconseguir un 45,2% dels vots, superant clarament les dues opcions independentistes. A Barcelona ciutat, la situació va ser diametralment oposada perquè el 'sí' es va imposar clarament al 'no' amb quasi 9 punts més (47,24% vs. 38,36%). La confluència de Convergència i ERC a Junts pel Sí no va impedir que Ciutadans s'imposés a les poblacions de la costa, des del Prat de Llobregat fins a Castelldefels i en poblacions tradicionalment socialistes com l'Hospitalet de Llobregat. D'altra banda, les candidatures a favor del dret a decidir però no explícitament per la independència –Catalunya Sí que es Pot i Unió– van aconseguir un suport lleugerament superior al del conjunt de Catalunya, on van aconseguir un 11,45% dels vots. Amb tot, les candidatures de Junts pel Sí i la CUP van poder mantenir els resultats del 2012 de CiU, ERC i els anticapitalistes a l'Àrea Metropolitana, tot en un context d'auge de la participació, un 76,8%, la més alta en una convocatòria electoral.
La població menys independentista de l'Àrea Metropolitana i de Catalunya va ser Badia del Vallès, on Junts pel Sí i la CUP van sumar un residual 14,6%, mentre que el poble que es va mostrar més a favor de l'Estat propi va ser Torrelles de Llobregat on van superar el 60% dels vots.