Holanda recrimina als estats més afectats per la pandèmia, com Espanya i Itàlia, que no hagin demanat el fons de rescat, el MEDE. "L'ha demanat algú? No. Llavors aquests països no tenen pressa", es queixen fonts diplomàtiques holandeses de cara a les negociacions pel fons de recuperació.
En aquest sentit, des d'Amsterdam veuen "sorprenent" que després de la difícil negociació per pactar un accés al fons de rescat sense la Troika, cap país l'hagi demanat. En aquest sentit, asseguren que és "difícil" explicar a Holanda que "alguns països demanen més diners" amb el fons de recuperació (amb transferències i préstecs) quan hi ha un fons de rescat (préstecs) "que no s'utilitza".
Precisament, fa dos dies, en una trobada del primer ministre holandès, Mark Rutte, i el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, l'holandès ja va instar el seu homòleg espanyol a "trobar la solució" dins d'Espanya a la crisi econòmica provocada pel coronavirus.
Trobada entre Mark Rutte i Pedro Sánchez | Pool Moncloa
Des de l'inici de la crisi sanitària, Espanya i Itàlia mantenen un pols amb els països frugals (Dinamarca, Àustria i Suècia i Holanda) per les condicions del fons de recuperació europeu. Els primers aposten per un sistema de transferències que eviti un futur endeutament, mentre que els segons volen que sigui a través de préstecs.
L'Eurogrup
Just ara fa una setmana, Espanya ja va patir una dura derrota en les seves aspiracions de conduir Europa cap a una sortida de la crisi convenient per la Moncloa. La vicepresidenta i ministre d'Economia, Nadia Calviño, perdia la presidència de l'Eurogrup davant del ministre d'Economia irlandès, Paschal Donohoe.
Aquesta derrota és significativa per la pugna entre Madrid i els països del centre i nord d'Europa, ja que tot i que l'Eurogrup és un organisme informal i no reglat, sense poder executiu, a l’hora de la veritat marca la política financera de la zona euro. Per exemple, és aquest organisme qui acaba decidint si un país és rescatat o no, i sota quines condicions.