L'homenatge del Parlament al qui va ser el seu president entre 1999 i 2003, Joan Rigol, s'ha convertit en una reivindicació de la política en majúscules i de la capacitat de diàleg i consens que va caracteritzar el polític democristià mort el passat mes de maig. El president del Parlament, Josep Rull, i els expresidents de la Generalitat Jordi Pujol, José Montilla i Artur Mas, han encapçalat l'homenatge on ha estat present una àmplia representació del Govern en funcions, així com els presidents dels grups parlamentaris de PSC, Salvador Illa, i ERC, Josep Maria Jové, o la portaveu de Junts, Mònica Sales, entre d'altres. Des d'una banda del paranimf del Parlament seguien l'acte tots els expresidents vius de la cambra Anna Erra, Laura Borràs, Roger Torrent, Carme Forcadell, Ernest Benach, i Núria de Gispert.
El president del Parlament ha assegurat que el reconeixement que avui han dedicat a Rigol és un acte per homenatjar un "home excepcional", però també un "homenatge a la política en majúscules", "a la política amarada de la vocació insubornable de servei i que és capaç de construir un nosaltres potent, ambiciós i generós". Rull ha enumerat algunes trets fonamentals per entendre qui era Joan Rigol -"uns valors dels quals la nostra nació avui està assedegada", ha reblat- i que ha sintetitzat en els valors que situen com a eix de la política la dignitat humana, el valor de la persona per damunt de qualsevol altre element.
Partits i poder
"El president Rigol feia una reivindicació a ultrança de la política també feta des dels partits polítics, deia que no hi ha democràcia sense partits, però al mateix temps advertia del corporativisme i l'endogàmia i deia que si es tancaven en sí mateixos es desconnectaven de la societat", ha assegurat Rull, que ha recordat que l'expresident avui homenatjat també alertava que l'objectiu d'un partit no pot ser mai l'erosió de l'altre i que les institucions no són del partit que guanya les eleccions sinó del poble. També s'ha referit a la seva visió del poder, i el seu lament que la política no es podia reduir a l'obtenció i manteniment del poder i menys al domini dels uns sobre els altres.
Rull ha conclòs assegurant que Rigol era un patriota català, un nacionalista català, que defensava que "el diàleg no és un atribut dels dèbils, sinó el valor que tenen les persones que tenen uns valors profunds".
País sencer
La capacitat de diàleg de Rigol ha estat també destacada per Artur Mas que en la seva intervenció a l'acte ha volgut exposar les raons per les quals va escollir-lo com a coordinador del Pacte Nacional pel Dret a Decidir, quan el procés començava a posar-se en marxa i al voltant del dret a decidir s'aplegaven 107 dels 135 diputats del Parlament. "La primera raó és perquè Rigol tenia un clar sentit de país sencer, en la seva catalanitat i la seva complexitat social, cultural, lingüística i demogràfica", ha explicat. La segona raó era el seu "altíssim sentit institucional"; era un home, ha assegurat, que tenia "caràcter i criteri", però també era absolutament lleial. I la tercera raó, el seu tarannà, "Joan Rigol era un molt pacient teixidor de consensos i acords", ha explicat.
"Va ser un home bo al servei d'una causa noble. I quan dic un home bo no vol dir només una bona persona. Això també, però va ser un home constructiu, dialogant, resolutiu", ha reblat Mas.
El llegat dels polítics
A l'acte hi ha intervingut també el president del Parlament que va substituir Rigol, Ernest Benach, que ha reivindicat "el llegat dels polítics". "Estem cuidant prou el llegat que ens han deixat tantes i tantes persones que han fet política i han contribuït a fer el país tal i com el coneixem ara?", s'ha preguntat Benach que ha subratllat que una nació és la seva gent però també les seves institucions, i les institucions només es consoliden amb complicitat i consensos, en les quals Rigol va ser un "mestre".
El secretari general de la UGT, Josep Maria Àlvarez, ha glossat la figura de Rigol, en la seva faceta com a conseller de Treball entre 1980 i 1984, i ha subratllat l'aportació com a conseller des de la seva ideologia democristiana; l'escriptor Josep Ramoneda, s'ha referit a la seva aportació com a conseller de Cultura entre 1984 i 1985, quan va impulsar el Pacte Cultural i va haver de dimitir en l'intent.