L’acte institucional que ha posat punt final a la Diada Nacional ha estat una producció artística en homenatge a Pau Casals en commemoració dels 50 anys del discurs per la pau que el violoncel·lista va fer a la seu de les Nacions Unides.
El 24 d’octubre del 1971 va estrenar l’Himne de les Nacions Unides davant l’Assemblea General de l’ONU a Nova York, ocasió en que el secretari general U Thant li va lliurar la Medalla de la Pau de la institució per “haver consagrat la seva vida a la veritat, la bellesa i la pau, com a home i com a artista”.
L’acte, que ha tingut lloc davant les quatre columnes de Montjuïc, ha comptat amb la direcció artística de l’actriu, autora i directora Marta Bayarri i la direcció musical del cantant i compositor Jofre Bardagí i les intervencions de les actrius Natalia Barrientos i Paula Vicente; l’actor Guim Puig; les formacions musicals Brossa Quartet de Corda, Aurora Bauzà i Pere Jou i el Cor de Noies de l’Orfeó Català; la violoncel·lista Mariona Camats; els cantants Elena Gadel, Miss Raisa, Nel·lo C, Cris Juanico, Alba Carmona i Kelly Isaah; els ballarins Belén Cabanes i Andrés Corchero i el Col·lectiu Liant la Troca i el Cor de Teatre de Banyoles.
‘El Cant dels Ocells’
Les actuacions musicals s’han combinat amb la lectura de textos del propi Casals, rememorant la seva vida i el seu compromís a favor de la pau i en contra de les dictadures. Entre altres temes s’han interpretat ‘Cançó a Mahalta’ de Lluís Llach, per Elena Gadel i ‘El Cant dels Ocells’, per Cris Juanico, Kelly Isasah i Alba Carmona. L’acte s’ha clos amb la interpretació del ‘Cant dels Segadors’ per part del Cor de Noies de l’Orfeó Català.
A l’acte hi han assistit les principals autoritats del país: el president de la Generalitat, Pere Aragonés, la presidenta del Parlament, Laura Borràs i el vicepresident Jordi Puigneró. També els membres del Govern, el cap de l’oposició, Salvador Illa, i els anteriors presidents de la Generalitat José Montilla i Artur Mas.
Diada post-covid
Aquesta primera Diada Nacional post-covid ha suposat el retorn al carrer de l’independentisme. En la principal mobilització de la jornada, la manifestació convocada per l’Assemblea Nacional Catalana, s’hi han congregat, segons la mateixa entitat organitzadora, unes 400.000 persones -108.000 segons la Guàrdia Urbana-, en el que ha estat la manifestació més gran a Europa en aquesta era post-covid i que ha recorregut el centre de Barcelona, des de la plaça d’Urquinaona fins a l’estació de França, on hi ha hagut els parlaments.