La declaració de l'ex-conseller de la Presidència Francesc Homs davant el Tribunal Suprem per la consulta del 9-N, a la qual ha tingut accés El Nacional, posa de manifest que n'assumeix els preparatius i que va actuar per criteri parlamentari. "Vaig actuar seguint el mandat del Parlament", indica als magistrats.
Homs justifica en tot moment que la decisió de suspendre la consulta del Tribunal Constitucional és una maniobra del Govern Espanyol per aturar el procés sobiranista i que no hi havia, des de la Generalitat, manera d'aturar la jornada participativa. "En tot moment es va actuar no només de forma prudent sinó raonable" argumenta Homs que posa en relleu el fet que és té la "impressió que aquest és un judici més polític que de debat jurídic"
La declaració de l'actual diputat al Congrés es desgrana al llarg de 33 pàgines. Durant tot l'interrogatori, Homs intenta fer un al·legat continuat, que només queda interromput per les preguntes del magistrat, qüestionant la imparcialitat del poder judicial. Fa també un atac directe a la Fiscalia i una defensa dels drets fonamentals, que, al seu entendre, va vulnerar la prohibició del Tribunal Constitucional al tombar la consulta.
En tot moment, davant diferents preguntes del magistrat, Homs no nega la seva implicació en els preparatius de la consulta. És més, diu en reiterades ocasions la mateixa expressió: "Sóc el responsable". I argumenta que era "públic i notori" el que s'estava preparant des del Govern de la Generalitat.
L'ex-conseller de la Presidència exposa al jutge una proposta d'acord del govern espanyol per poder celebrar el 9-N encara que fos sense reconeixement formal, però evitant les conseqüències jurídiques. Homs explica que se'ls va oferir "no fer res" si Mas no feia la compareixença pública al final de la jornada del 9-N. "Eren les ganes d'impedir fàcticament una percepció política que no agradava", exposa al magistrat i qualifica el tracte del govern espanyol d'"indigne".
Homs ratifica la declaració voluntària que va fer al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i fa com a al·legat per a la seva defensa una qüestió de la imparcialitat del poder judicial.
L'actual diputat al Congrés no amaga en cap moment ni nega que el Govern estigués preparant la consulta i que això ho sabia tothom. I retreu que després de la roda de premsa que va fer Artur Mas anunciant la consulta, el 14 d'octubre del 2014, l'executiu de Rajoy no fes res per aturar-la en cap moment, fins quan ja van trobar-se amb la convocatòria a sobre. Homs argumenta que l'Estat Espanyol mou finalment fitxa perquè "es munta un sidral polític" i ho va fer quan "va veure que agafava una dimensió política i ciutadana que el molestava".
També assegura que des de la Generalitat tècnicament no podien aturar la consulta que ja estava en mans de voluntaris en el moment que va arribar la resolució del TC, i que no tenien marge per actuar. "Com he de suspendre una cosa que no faig?, conclou Homs al Tribunal Suprem.
Neutralitzar i intimidar
Homs defensa que "tot va arribar a un punt tal de despropòsit" en l'actitud del govern espanyol, que al final només li va quedar recórrer al Tribunal Constitucional. Al llarg de la declaració, l'ex-conseller de la Presidència defensa de forma contundent que "tot el que estàvem fent tenia marc i curs legal".
La defensa de l'al·legat de l'ex-conseller passa per molts moments d'atac al govern espanyol. Homs remarca que l'executiu estava desesperat per aturar la consulta, que en aquell moment era per l'executiu de Rajoy la icona del procés. Homs és clar i directe davant els magistrats: "L'obsessió del govern espanyol era neutralitzar fàcticament el que es feia a Catalunya i intimidar", apunta. I en un moment de màxima embranzida, etziba literalment: "Les salió rana". I segueix: "Esclar, es va muntar el que es va muntar de bona manera, 2.350.000 persones, i a partir d'aquí en comptes d'actuar políticament que és com crec que gent sensata de qualsevol signe pensa que hauria d'haver actuat, doncs no, va forçar la Fiscalia fins i tot amb la dimissió del fiscal general de l'Estat, canviant de posició i humiliant la Fiscalia de Catalunya".
Arbitrarietat
L'ex-conseller de la Presidència exposa com a eix central de la seva defensa una politització de tot plegat. "Lamento que les màximes institucions judicials de l'Estat Espanyol actuin amb aquesta sospita d'imparcialitat i amb aquesta sospita d'arbitrarietat", assenyala.
Al llarg de la declaració l'ex-conseller fa clares referències al paper de la Fiscalia posant en qüestió la seva independència. Entre els exemples que cita hi ha les declaracions de la fiscal general de l'Estat, Consuelo Madrigal, en l'obertura de l'any judicial, advertint del procés. Homs declara: "Fa la sensació, no ho puc dir d'una altra manera, que hi ha hagut un comportament gregari del magistrat instructor del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya davant l'actuació de la fiscalia i una actuació també gregària de la Fiscalia, davant els interessos partidistes del govern d'Espanya".
"Vam actuar segons la llei i mantenint el que era un compromís polític perquè estàvem en el terreny de la política", insisteix el diputat del PDECat.
Homs treu la qüestió durant la declaració, de les gravacions de la conversa entre el ministre de l'Interior, Jorge Fernández Diaz, i l'ex-director de l'Oficina Antifrau Daniel de Alfonso, i exposa al jutge que el ministre va comentar que podia "afinar assumptes amb la Fiscalia" només perquè el partit i el Govern són adversaris polítics de l'Estat Espanyol.
En defensa dels drets fonamentals
Al llarg de les pràcticament dues hores que dura la declaració, Homs exposa al jutge la vulneració dels drets fonamentals. "Estaven en joc els drets fonamentals. El dret a la llibertat d'expressió, el dret fonamental a la llibertat ideològica", diu. I afegeix: "Per descomptat, el dret fonamental de la participació política".
L'ex-conseller de la Presidència exposa al magistrat del Suprem que, com a membre del Govern, havia de protegir aquests drets dels ciutadans.
"No podia dir ni piu?"
Homs repta al magistrat en diversos moments de la declaració. Un d'ells és quan l'interpel·la directament: "Com a conseqüència d'aquella resolució del Tribunal Constitucional, el Govern de la Generalitat no podia dir ni piu?". I hi torna: "Això afectava també el Govern d'Espanya. I el Govern d'Espanya va fer el dia 9 de novembre a la nit una compareixença pública".
El diputat replica al magistrat que l'esdeveniment i el gran nombre de mitjans de comunicació que va congregar de tot el món, van fer necessària la compareixença de Mas, acompanyat de Joana Ortega, valorant la jornada.
Com parar la consulta
En l'únic moment que el jutge sembla que posi entre l'espasa i la paret a Homs és quan justifica que el procés per fer la consulta es podia aturar i que era tant senzill com "si al CTTI se li diu que queda suspès en conseqüència de la provicència del Constitucional, no hi ha ordinadors, pel que els voluntaris no podien haver recollit els ordinadors, ni la gent hagués pogut anar a votar".
I aquí Homs i el jutge entren en un "teva-meva", un diàleg picat:
I Homs reprèn sobre si realment era o no delicte la consulta del 9-N i perquè el debat polític salta als tribunals.
