El líder del PDeCAT a Madrid i exconseller de la Presidència, Francesc Homs, ha deixat el Congrés aquest dimecres, després que la presidenta de la institució, Ana Pastor, hagi rebut la interlocutòria d'execució de sentència per la pena d'inhabilitació del Tribunal Suprem. Homs ha comparegut per explicar-ho, acompanyat d'ERC i el PDeCAT, a més del líder del PNB, Aitor Esteban. L'exconseller assegura que marxa sense "pena" perquè ha representat els ciutadans de Catalunya, però creu que aquest fet suposa expulsar els més de 2,3 milions de catalans que van votar en la consulta del 9-N del 2014.
"Això d'avui no és banal, és greu, s'expulsa a milers i milers de catalans que a través de la seva decisió democràtica van dipositar la seva confiança a través del vot. L'incompliment de la sentència del Tribunal Constitucional és una excusa, un pretext. La realitat és una altra: hi ha un moviment a Catalunya que es vol condemnar, però per moltes inhabilitacions i condemnes, seguirà sent un moviment democràtic i pacífic amb voluntat d'exercir la nostra autodeterminació com a nació. No és per amenaçar, sinó per constatar", ha explicat rodejat dels companys independentistes.
Homs assegura que fa temps que el govern espanyol no es dirigeix a ell, ni tampoc ho hauria fet aquesta setmana, segons ha explicat a El Nacional. Tampoc pensa demanar-los cap indult per eludir la pena. "És per dignitat, per coherència, és carregar amb una culpa que no tinc", ha dit. S'ha mostrat segur i "feliç" de la decisió que va prendre fa dos anys, ja que li va permetre "defensar amb intensitat el compromís amb la gent, davant d'aquells que no volien urnes". Per aquest motiu, ha advertit Moncloa que aquest dimecres "sembla que guanyen una batalla, però no imposaran allò que volen", ha reblat.
Homs s'ha dirigit directament al seu despatx per recollir les seves pertinences, tot i que no ha volgut desvelar el seu futur. S'ha referit a una compareixença que tindrà lloc dimarts al Col·legi de Periodistes a les 19.30 hores per informar sobre què farà d'ara endavant. Allò que sí que té previst és presentar un recurs d'empara al Tribunal Constitucional, i més tard al Tribunal Europeu de Drets Humans. "Avui s'enceta un camí on es mostra que defensar determinades idees té conseqüències penals", ha argumentat sobre les accions jurídiques que té previst d'emprendre.
La seva principal indignació aquest dimecres ha vingut com a conseqüència que fos "expulsat" enmig d'un ple, tot i que la previsió era que la interlocutòria arribés dijous a la tarda. Per aquest motiu, ha demanat que el diputat per Girona, Feliu Guillaumes, es pogués incorporar com abans millor. El relleu d'Homs com a portaveu ara es perfila entre Carles Campuzano, amb anys de treball al Congrés, o Jordi Xuclà.
Com en el lema "no caminaràs sol", Homs ha rebut el suport de Joan Tardà. "La nostra solidaritat implica denunciar la violència judicial exercida contra la ciutadania de Catalunya que vol decidir el seu futur, amb tota la llibertat i la maduresa que té la nostra societat. Aquest és un camí de poc recorregut per al govern d'Espanya. No es pot retenir ningú per la força. Solidaritat amb el PdeCAT i amb el govern encapçalat pel president Carles Puigdemont, que ha compromès per mandat democràtic obrir les urnes la segona quinzena del mes de setembre", ha dit el republicà.
Aitor Esteban, amic personal de l'exconseller, també ha lamentat el fons "polític" de la sentència del Suprem. "Al cap i a la fi no es tracta de jutjar cap delicte, sinó una intenció. Primer, complementar un mandat democràtic i que la ciutadania es pugui expressar amb una conseqüència. El problema polític continua essent allà i només es pot resoldre amb diàleg. Cal fer una crida que es faci així de cara al futur", ha dit el nacionalista basc.
Preguntat per El Nacional sobre si la seva marxa influirà en els pactes futurs dels partits independentistes amb la resta de grups de la cambra baixa, Homs ha dit que la seva voluntat no era de "recular" les relacions ni amb la resta de partits, ni tampoc amb el govern central i la possibilitat de pactar el referèndum. "No ens agrada cridar, tenim els nostres compromisos. El que fem és propositiu. No tinc cap rancor a ningú, en l'àmbit personal, ho vaig dir. Nosaltres estem compromesos amb allò que vam assumir amb la ciutadania", ha exposat al respecte.