En el mateix edifici en què l'any 1934 l'expresident de la Generalitat Lluis Companys va ser processat per "deslleialtat" jurídica pel 6 d'Octubre, i aquest va replicar que ell havia estat "lleial" però a la República catalana, a l'exconseller de la Presidència Francesc Homs no li ha tremolat la veu durant el judici del 9-N per mirar als magistrats del Tribunal Suprem i avisar-los que està convençut que Catalunya tornarà a posar les urnes, en el referèndum promès pel govern català abans de finals de setembre. Ha remarcat que hi ha al darrera un mandat "democràtic, contrastadíssim" que ho avala, al marge de la sentència resultant pel cas.
Aquest ha estat el punt àlgid d'un alegat de caire marcadament polític, on l'acusat ha reiterat que es trobava davant un judici on es barrejava la legalitat amb l'acció dels governants. Això l'ha portat a declarar-se "innocent" dels delictes que se li imputen de prevaricació i desobediència, i ha argumentat que van donar resposta a un clam ciutadà, que té el seu origen en la suspensió de la sentència de l'Estatut per part del Tribunal Constitucional. "Em sento innocent, que no vol dir que no vaig cometre els fets. Sempre els he acollit, i els he admès, i molts altres que vaig fer", ha dit.
Homs i la seva advocada, Eva Labarta, han assenyalat en paral·lel els efectes que es tombés l'Estatut com a desencadenant del procés sobiranista. El primer ha dit que va ser un "gran error d'Estat", i Labarta ha reblat que "d'aquelles noces, aquests confits". Precisament, han aprofitat el precedent per avisar que una sentència condemnatòria a l'exconseller podria ser un nou punt d'inflexió en les relacions entre Catalunya i Espanya. El líder del PDeCAT al Congrés ho ha justificat dient que la base del seu treball el 2014 i ara era la "dignitat" i el "dret a decidir" d'uns ciutadans que així ho manifesten al carrer.
Homs ha emprat un to èpic almenys en dues ocasions conforme avançava en el seu discurs. El primer ha estat sobre les acusacions de la Fiscalia en el sentit que s'havia prevaricat perquè les consultes eren competència de l'executiu central. "Si posar urnes és fer un pols a l’Estat, jo no vull ser d’aquest Estat", ha reblat l'exconseller, pausat i somrient. El segon, ha estat sobre la desobediència, on ha citat un poema de Joan Maragall, que li ha servit per anunciar més tard la seva convicció que hi haurà un referèndum a Catalunya, malgrat el judici celebrat al llarg d'aquests tres dies. Ha recitat:
"Sou quatre innocents, quatre bojos, quatre criminals de lesa pàtria -ens contestaran incoherentement-;
però ai! de vosaltres; perquè nosaltres som els ministres, nosaltres els consellers, nosaltres els generals, nosaltres els jutges, els directors, els hàbils, els oradors, els fonaments i puntals, en fi, de la vella pàtria espanyola.
A la qual cosa contestarem rient: -Doncs nosaltres som els que fan pàtries noves".
Labarta s'ha centrat en arguments de caire més legal i ha denunciat les presumptes incongruències de la Justícia espanyola. Ha recordat que el Consell de Ministres es va reunir d'urgència un dilluns, però no amb la mateixa rapidesa quan la Generalitat va demanar un aclariment sobre la providència del TC, previ a la consulta del 9-N. Més tard, ha al·legat que l'Estat té encara 34 incompliments de sentències competencials amb Catalunya. La idea era desacreditar l'omnipresència de l'imperi de la llei, i Homs s'hi ha sumat recordant que no sempre la llei és igual a democràcia, en una al·lusió velada al franquisme.