Hongria ha descartat, ara com ara, que l'oficialitat del català torni a l'agenda de la Unió Europea. "No hi ha la intenció", ha assegurat aquest dimarts l'ambaixador hongarès davant del bloc comunitari, Bálint Ódor, en una roda de premsa. Ara bé, tampoc no hi ha tancat la porta del tot: "Si hi ha la necessitat de debatre-la, la posarem a l'agenda". Cal recordar que Hongria assumirà la presidència rotatòria de la UE a partir del primer de juliol i fins a finals de desembre.
Durant els mesos en què Bèlgica ha ostentat la presidència (del gener al juny), l'oficialitat del català només s'ha tractat una vegada: va ser el 19 de març, quan l'estat espanyol va exposar els seus arguments a favor de la proposta i alguns estats membre, com Finlàndia, van verbalitzar el seu temor a "possibles repercussions" dins del seu territori per part d'altres llengües minoritàries. En canvi, durant la presidència espanyola (del juliol al desembre del 2023), la qüestió es va tractar en els sis consells d'Afers Generals que va presidir el govern espanyol. La majoria dels socis comunitaris volen informes sobre el cost de la inclusió de les tres llengües en el règim lingüístic de la UE, així com un pronunciament dels serveis jurídics del Consell sobre la legalitat de la iniciativa.
"No hi ha terminis" per a l'oficialitat del català
El secretari d'Estat d'Afers Europeus, Fernando Sampedro, va assenyalar al maig que "no hi ha terminis" per aprovar l'oficialitat del català, el basc i el gallec a la UE —després que Bèlgica deixés la qüestió fora de l'agenda a les últimes reunions de ministres—. "És una qüestió que Espanya no interromprà i que continuarem defensant. Hi continuem treballant i crec que cada vegada tenim més retorns positius d'altres estats membre en les consultes que s'han fet a escala de capitals mitjançant els nostres ambaixadors", va dir. Per la seva banda, la consellera d'Acció Exterior, Meritxell Serret, va mantenir reunions a l'ambaixada hongaresa a Madrid per abordar l'oficialitat del català amb la intenció que no "decaigui" de l'agenda europea.
El govern espanyol va presentar la petició d'oficialitat del català, el basc i el gallec a l'agost, en el marc de les negociacions amb l'independentisme per investir Pedro Sánchez. La qüestió es va introduir a l'agenda dels ministres d'Afers Europeus en diverses trobades, quan l'estat espanyol presidia el Consell. Amb la posterior presidència belga no hi ha hagut continuïtat: a la reunió d'aquest dimarts no s'ha abordat, de la mateixa manera que tampoc no s'abordarà dimarts vinent.