"Les dues coses pitjors per mi van ser que et peguin a la planta dels peus amb una porra, fa un mal horrorós, i que et posin una bossa d'escombraries al cap. La sensació que t'entra és que t'has de morir d'un moment a l'altre". Aquest és el testimoni esgarrifós de les tortures patides per l'activista històrica i lingüista Blanca Serra i Puig (Barcelona, 1943) a l'"edifici tòxic" de la prefectura de Via Laietana.
En el programa FAQS (TV3) d'ahir vespre, tant Serra com Carles Castellanos van explicar de primera mà la brutalitat perpetrada per la policia espanyola per reprimir l'activisme catalanista a finals del franquisme i durant la transició. Tots dos van ser detinguts quatre vegades en aquella comissaria, on els acusats de terrorisme o propaganda il·legal sofrien maltractaments i tortures de manera habitual.
Arran de la seva experiència, Serra va trigar quaranta anys a acostar-se a la prefectura, ja que "emana desgràcies i llàgrimes només de veure'l". Ara, Serra advoca per "seguir lluitant" i "reconvertir" l'edifici.
Odi a la catalanitat
A finals de la dècada dels setanta, Serra va ser perseguida pel règim franquista per la seva activitat política independentista. L'activista recorda com dins de la prefectura regnava "un odi i una ràbia tremenda a la catalanitat". Pels que compartien les seves idees en aquella època, l'"edifici tòxic" de Via Laietana simbolitzava la repressió sistemàtica del catalanisme: "La primera vegada a la Via Laietana vaig demanar 'vull un advocat'-- em sembla que ho vaig dir en català-- i de la bufetada vaig anar a parar a una altra banda", va explicar.
Malgrat la persecució, Serra no va defallir mai en la seva lluita: "Penses que estimes el país i vols continuar lluitant. Però de tota manera... hi ha una por que et queda bàsicament per sempre." Així i tot, Serra no ha desistit en la tasca de denunciar aquell capítol tan fosc de la història i el significat d'aquella comissaria, recentment convertit en un símbol contra la repressió de l'estat espanyol.
Com molts altres activistes que van patir la mateixa situació, "Ara hi torno a anar perquè penso que aquell edifici s'ha de reconvertir i s'ha de canviar la percepció que tenim d'aquesta zona."
Penso que aquell edifici s'ha de reconvertir i s'ha de canviar la percepció que tenim d'aquesta zona.
Via Laietana, sinònim de tortura
Durant l'entrevista, Serra va explicar com les tortures perpetrades per la policia espanyola a la comissaria de Via Laietana la van deixar "psicològicament destrossada". L'activista fou detinguda quatre cops, i gràcies a les lleis antiterrorisme de l'època, també va ser transportada a Madrid en diverses ocasions. A la capital espanyola, les tortures eren encobertes de manera sistemàtica: "A Madrid vaig signar un paper assegurant que no m'havien torturat. Jo estava feta un desastre."
Des de la cel·la, en la qual passava deu dies retinguda, Serra sentia els crits dels altres detinguts mentre eren maltractats als interrogatoris. Era allà on començava la tortura psicològica: "La sensació d'anar de la cel·la a la sala d'interrogatoris... jo em quedava absolutament deshidratada, suposo que de la por."
Aquest edifici de la Via Laietana és com un edifici tòxic. Emana desgràcies i llàgrimes només de veure'l
Serra va descriure haver estat humiliada, despullada i maltractada. El fet que li tapessin el cap amb una bossa d'escombraries durant els interrogatoris fou part no només de la tortura física, sinó que va fer impossible identificar els agents un cop va voler denunciar, tancant així el cercle perfecte de repressió i encobriment de la maquinària opressiva espanyola.
"Aquest edifici de la Via Laietana és com un edifici tòxic. Emana desgràcies i llàgrimes només de veure'l. I no únicament són els polítics que rebien... rebia molt el petit delinqüent, que era molt maltractat." A més de descriure el patiment dels activistes catalans, Serra va incidir en el fet que la tortura fou un fet intrínsec i inalienable de la comissaria de Via Laietana. Tal com relata Serra, les dones, concretament les basques, i les persones romanís van ser l'objecte de tortura habitual de la policia espanyola.