L'Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat ha reprès la retirada de les plaques franquistes en 200 edificis d'habitatges de protecció oficial que encara les conserven . La retirada d'aquestes plaques dona compliment a la Llei de memòria històrica espanyola i a la Llei del memorial democràtic de Catalunya, en les quals s’indica que les administracions públiques, en l’exercici de les seves competències, prendran les mesures oportunes per a la retirada de les plaques amb simbologia franquista.
Segons el cens realitzat els anys 2009 i 2010, dels més de 10.000 edificis de la ciutat, 426 comptaven amb aquestes plaques. 347 la tenien amb la simbologia franquista del jou i les fletxes i 79 amb la de l'antic Instituto Nacional de la Vivienda.
Imatge del cartell de l'Ajuntament de l'Hospitalet on s'anuncia la retirada de plaques franquistes / ACN
En principi, l’obligació de retirar les plaques en edificis privats correspon als propietaris d’aquests immobles. No obstant això, i amb la voluntat que es faci de manera ordenada i evitant qualsevol conflicte, serà l’Ajuntament el que farà aquesta actuació i sense cap despesa per als propietaris, sempre que la comunitat no manifesti la seva oposició raonada.
La conclusió del CGPJ
L'Hospitalet engega aquesta retirada de plaques deu dies després que el ple del Consell General del Poder Judicial aprovés per 15 vots a favor i 6 en contra l'informe sobre la llei de memòria democràtica. L'informe aprovat qüestiona que es pugui il·legalitzar fundacions per apologia del franquisme, per incitació a l'odi o a la violència contra les víctimes del cop d'estat.
"L'apologia del franquisme, sempre que no hi hagi el requisit addicional de menyspreu o humiliació a les víctimes, constitueix l'expressió d'idees que, malgrat que siguin contràries als valors de la Constitució, estan emparades per la llibertat d'expressió", va concloure el CGPJ. A més, va creure que no es pot investigar penalment cap fet de la Guerra Civil o la dictadura, adduint la llei d'amnistia de 1977. Per tant, va refusar la pretensió de prohibir les fundacions com la del dictador Francisco Franco.
L'informe del CGPJ també va recordar que encara que la llei descrigui els actes d'exaltació del franquisme, els seus dirigents i participants com a "contraris a la memòria democràtica", en realitat aquesta qualificació "per si sola no implica cap conseqüència jurídica", i va reclamar que l'article que tipifica com a infracció molt greu el fet que no s'adoptin mesures per impedir aquests actes no es pugui aplicar a les concentracions que considera emparades en el dret de reunió.
A més, el document es queixava que la llei pot generar "asimetria" entre les víctimes del franquisme i les "d'altres fets constitutius de violacions de Drets Humans que van tenir lloc en el mateix període històric". Va recordar que el Parlament Europeu va aprovar una resolució de condemna "als crims dels règims feixistes i estalinistes".
Foto principal: Una placa amb simbologia franquista / ACN