El director per la defensa dels drets humans a Europa de Human Rights Watch (HRW), Philippe Dam, veu "molt preocupant" que el PP s'aliï amb líders com el primer ministre d'Hongria, l’ultra Viktor Orbán. Segons assegura Dam en una entrevista a l'ACN, el partit espanyol "ha fracassat" a l'hora de "complir amb els seus principis" i enviar un missatge "clar" a Orbán, que està "obertament declarant els seus objectius de desmantellar la democràcia". "Què significa això pel seu suport a una Europa basada en els drets humans i l'estat de dret?", es pregunta l'expert, que lamenta que els populars espanyols no donessin suport dimecres a la moció de l'Eurocambra que demanava activar el procediment per sancionar Budapest arran de la seva deriva antidemocràtica. La majoria d'eurodiputats d'altres estats, recorda, van votar a favor d'activar l'article 7, també alguns del grup del Partit Popular Europeu -on s'integren el Fidesz d'Orbán i el PP- com els d'Alemanya, Portugal, Irlanda o els països nòrdics.

"Aquest, malauradament, no va ser el cas de dues grans delegacions del centre-dreta: Forza Itàlia i el Partit Popular", afegeix l'expert. Dels eurodiputats del PP que van votar, set es van abstenir i tres van votar en contra de castigar Orbán per erosionar la democràcia. En aquest sentit, Dam espera que en les properes setmanes i mesos rectifiquin.

L'expert també es mostra "preocupat" pel fet que "des del 2010 la Comissió Europea no hagi estat disposada" a activar aquest procés de càstig contra Hongria, com sí que va fer-ho fa uns mesos en el cas de Polònia. Cal recordar que mentre el govern polonès està controlat pel partit d'extrema dreta Llei i Justícia, l'hongarès està en mans de Fidesz, partit integrat dins del Partit Popular Europeu, la principal força política a la Unió Europea en aquests moments i també el partit de Jean-Claude Juncker, president de l'executiu comunitari.

"El motiu de la lentitud de la CE ha sigut la proximitat del partit d'Orbán als partits de centre-dreta dominants a Europa", argumenta. Segons ell, per a l'executiu europeu era "molt incòmode" utilitzar un mecanisme pensat per actuar "contra règims antidemocràtics" per frenar "a un dels seus aliats polítics". Per contra, HRW valora positivament que el Parlament Europeu, com a representant dels ciutadans, hagi "anat un pas més enllà" activant l'article 7 contra Hongria. "És un símbol important", assegura. Tanmateix, recorda que són les dues institucions, l'Eurocambra i la CE, les que "tenen la responsabilitat de garantir els drets establerts en els tractats europeus".

Dubtes sobre l'eficàcia de l'article 7

Malgrat que Dam creu que és important iniciar aquest procediment contra Hongria perquè mostra a altres països que "hi ha una línia vermella que no es pot traspassar", es mostra escèptic sobre l'eficàcia última del mecanisme sancionador.

Segons ell, el fet que hi hagi més d'un país sotmès a aquest procés "fa més difícil" que es pugui aplicar perquè, per fer-ho, cal la unanimitat de tot el bloc europeu, un escenari complicat.

Després de la votació a l'Eurocambra Polònia va mostrar ràpidament el seu suport a Orbán assegurant que no donarien suport a la suspensió dels seus drets de vot a la UE. "Per entrar a la UE has de respectar els drets humans i l'estat de dret, però en la configuració actual no és possible fer fora un estat", reflexiona.

Per això, creu Dam, cal explorar "altres vies" per penalitzar la violació dels drets humans a la UE. "L'accés als fons europeus s'hauria de vincular, en part, al respecte de l'estat de dret", assegura.

De fet, aquesta és una proposta de la CE per als propers pressupostos plurianuals de la UE i que actualment estan discutint les cancelleries europees. "Per formar part de la família europea cal respectar els seus valors", opina.

Migració i auge de l'extrema dreta

Vinculat als casos de Polònia i Hongria, HRW també està inquieta per l'auge de l'extrema dreta a la UE. Però no només per la seva entrada a governs com el d'Itàlia o Àustria, sinó també per la seva creixent "capacitat d'influir negativament en el debat polític", com per exemple a França i Alemanya.

"Això passa en part perquè els partits tradicionals han preferit imitar els arguments de l'extrema dreta i els populistes", critica. Així, Dam està preocupat per "veure partits de centre-dreta i centre-esquerra" que accepten que "la ideologia d'extrema dreta pot ser central" als seus països.

Sobre la centralitat de la qüestió migratòria en la política europea, Dam assenyala que "el problema de la migració s'utilitza com a excusa per violar drets i canviar lleis" però que l'objectiu final, segons ell, és en realitat "silenciar oponents i crítics" i l'exemple és, precisament, Hongria. Lamenta també que figures com el ministre de l'interior italià Matteo Salvini "criminalitzin" la tasca de les ONGs i que la Comissió no hagi aixecat més la veu davant d'això.

De fet, Dam considera que la Comissió Europea està donant una resposta cada cop més "repressiva" a la migració, intentant dissuadir els moviments secundaris dins de la UE: és a dir, que els immigrants no vagin d'un país a un altre gaudint de l'espai Schengen.

"La solució al problema seria crear alternatives als moviments secundaris perquè es quedin al país on es troben", assegura. Alhora, però, Dam afirma que "no es pot esperar que els països d'arribada puguin gestionar-ho amb la rigidesa del sistema de Dublín". En aquest sentit, reclama un sistema "basant en incentius, en termes de sancions, i de més solidaritat, en comptes de tancar fronteres".

Llibertat d'expressió

Pel que respecta a la llibertat d'expressió a la Unió Europea, l'expert recorda que "és important que els polítics europeus tant al poder com a l'oposició s'abstinguin de criticar tribunals, mitjans i oponents independents quan expressen idees contràries a les seves". "És perillós en un debat democràtic veure líders polítics que s'haurien de respectar les normes de la pluralitat, atacant mitjans o tribunals o grups independents perquè simplement tenen opinions diferents", afirma.