Mallorca tanca una ferida oberta amb la troballa de les restes de la història militant del PCE, Aurora Picornell i Femenies, símbol de la lluita contra el franquisme i que va ser executada durant la guerra civil quan només tenia 24 anys. Militant històrica del PCE i batejada com a la Pasionaria mallorquina, Picornell formava part de les conegudes com a Roges des Molinar, cinc dones que van ser afusellades el 5 de gener de 1937 i que vivien al barri del Molinar, a Palma. Ara, el Govern de les Illes Balears ha informat que s'han aconseguit identificar les restes de Picronell en una fossa del cementeri de Son Coletes, a Manacor. Les restes es van trobar fa gairebé un any, a finals del 2021, i ara s'ha confirmat la presència del seu ADN, juntament amb les de quatre altres dones, que es dona per fet que podrien ser la resta de Roges des Molinar. El 2017, coincidint amb el 80è aniversari de la seva mort, va ser nomenada per unanimitat Filla Predilecta de l'Illa de Mallorca i la identificació de les seves restes suposa un punt i final que fa justícia a una figura emblemàtica de l'esquerra de les Illes Balears.
"Aurora Picornell va ser la nostra Federico García Lorca"
"Vuitanta-cinc anys després, Aurora torna a casa". Amb aquest emotiu missatge ha informat de les troballes el conseller de Memòria Democràtica i vicepresident del Govern Balear, Juan Pedro Yllanes, titllant aquesta jornada d'un dia històric "per a tots els demòcrates de les nostres illes". Des de Podem, partit de Yllanes han celebrat la notícia amb un concís "l'hem trobada". En el vídeo compartit per la formació es poden veure els treballs que s'han fet des dels laboratoris per a aconseguir identificar les restes de Picornell, mentre que els altres quatre cossos trobats a la fossa 3 del cementeri de Son Coletes, a Manacor, no han tingut la mateixa sort. "Si hi ha una icona de la represàlia franquista i d'un assassinat per haver-se mantingut en les seves idees és el d'Aurora Picornell. Ella va ser la cara més visible de les Roges des Molinar, que podem comparar amb les Tretze Roses. Picornell va ser la nostra Federico García Lorca", ha resumit Yllanes, que també ha tret pit de unes "polítiques punteres de Balears", en matèria de memòria democràtica.
Durant tots aquests anys, les investigacions sobre on podia ser el cos d'Aurora Picornell apuntaven cap a Porreres, ja que allà és on es van trobar les restes del seu pare, el també militant comunista Gabriel Picornell, que com la seva filla i els seus fills Ignasi i Gabriel, va ser assassinat durant la guerra civil. Dos dels seus altres 7 fills, Joan i Llibertat van haver de fugir a l'exili. Així, els cossos de Aurora, Gabriel pare i Ignasi podran descansar junts, tal com ha destacat el secretari balear de Memòria Democràtica, Jesús Jurado. Fins ara, es considerava que Picornell i les Roges des Molinar van ser assassinades a la Creu de Porreres, però el fet que hagi estat trobada a Manacor (només hi ha 26 quilòmetres d'un municipi a l'altre), fan que els historiadors es replantegin on va ser executada.
La reacció de Francina Armengol
Les reaccions polítiques davant aquesta troballa històrica no s'han fet esperar. Una de les més ràpides a celebrar-ho ha estat la presidenta del Govern balear, la socialista Francina Armengol, que s'ha mostrat molt emocionada: "N'Aurora Picornell torna a casa. L'hem trobat a Son Coletes! Tenc la pell de gallina. Per coses així, per moments com aquest, estic en política. Gràcies infinites a tothom. Avui Balears és una democràcia i una societat millor". Miquel Oliver, batlle de Manacor, on s'han trobat les restes, també ha volgut publicar una piulada, destacant la importància del moment: "Les restes d'Aurora Picornell han estat trobades a Son Coletes. És un dels moments més emotius que he tengut com a batle de Manacor. Reconeguem tota la gent que ha posat llum a la vida i lluita d'Aurora i les roges del Molinar durant aquests 80 anys de foscor. Visca la terra!", ha escrit el polític de la formació republicana Més-Esquerra. Aquest dia històric coincideix amb la publicació al BOE de la nova llei de memòria democràtica.