L’Institut d’Estudis Catalans (IEC) ha demanat una reconsideració en el nou disseny de la selectivitat que planteja el govern espanyol en creure que “no garanteix la competència lingüística” del català, castellà o d’altres llengües. Segons la institució ha traslladat la seva preocupació a la ministra d’Educació, Pilar Alegría, i ha dit que és “imprescindible” que la formació d’estudiants preuniversitaris els doti d’un nivell "suficient" de coneixements teòrics de gramàtica i, més generalment de lingüística i sociolingüística. Han vist “preocupant” que no consti cap llengua que no sigui el llatí en els anomenats exercicis de matèria.

En una carta, el president de la Secció Filològica de l’IEC, Nicolau Dols, ha assegurat que per comprovar la maduresa dels coneixements lingüístics no és suficient “l’inventari de preguntes proposat” de resposta tancada, semiconstruïda i oberta de fins a cent cinquanta paraules. Dols ha assenyalat que un exercici de tipus general amb inclusió de destreses de l’àmbit lingüístic “no pot analitzar la capacitat de comprensió i expressió en cadascuna de les llengües del currículum”. “Calen proves específiques en cada llengua que permetin avaluar tant la competència comunicativa, com la competència metalingüística”. A finals de juliol el Ministeri d'Educació va presentar a les comunitats autònomes una proposta oberta per fer una selectivitat amb menys exàmens i amb un exercici general de maduresa de l'alumnat. La proposta, en procés de debat, preveia una fase transitòria fins al curs 2025-2026. A partir del curs 2026-2027 s'aplicaria el model definitiu.

Com funcionarà la nova proposta?

El Ministeri d'Educació ha proposat una selectivitat diferent, que inclou menys exàmens i una prova de maduresa. La ministra d'Educació pretén que el canvi de model es faci de manera "progressiva i gradual" per afavorir l'adaptació de l'alumnat i del professorat "amb les degudes garanties". És per això que suggereix que el model actual es mantingui tres anys en "trànsit", fins que entri en vigor el definitiu. En aquest període, els alumnes farien quatre exercicis amb la mateixa ponderació cadascun (25%): un específic sobre la modalitat obligatòria escollida, dos de matèries comunes (Història de la Filosofia i Història d'Espanya) i un quart exercici de caràcter general en el qual es valorin les aptituds associades a l'àmbit lingüístic i avaluï la maduresa acadèmica de l'alumnat. 

Serà a partir del quart any, el curs 2026/2027, quan l'esmentat exercici general de maduresa passarà a suposar un 75% de la nota. Així substituirà completament els exercicis de les matèries comunes, "ja que es construirà sobre les competències específiques de totes elles". Es mantindrà l'exercici específic de modalitat, amb un pes del 25%. És a dir, l'alumnat ja només realitzarà dos exercicis: un de més globalitzat i un altre de matèria. 

Tal com es fa actualment, la prova d'accés es complementarà amb una segona fase específica per ajudar a determinar l'ordre d'admissió als estudis universitaris. En aquesta prova complementària, l'alumnat realitzarà dos exercicis, escollint entre les matèries comunes o de modalitat de segon de Batxillerat.