Totalment descordat. Abans de començar la seva presentació en una atapeïda Llibreria Altaïr del seu títol 'Verdades a la cara' (Editorial Navona), com a prèvia, Pablo Iglesias avisava: "Últimament, no callo per res". De fet, l'acte ha començat amb una reflexió seva sobre unes declaracions que l'han "molestat molt". Es tracta de l'enèsima picabaralla que han protagonitzat aquest divendres la ministra de Drets Socials i secretària general de Podemos, Ione Belarra, amb la titular del Ministeri de Defensa, Margarita Robles. L'exvicepresident segon del govern espanyol s'ha enfurismat amb les afirmacions de la ministra de Defensa: "Ha fet befa del que ha dit Ione Belarra. Jo vull dirigir-me a Robles: convenci els seus subordinats que deixin d'espiar sense autorització judicial els seus rivals polítics —en referència al CatalanGate— i, si no ho estan fent, expliqui-ho vostè i depuri l'aparell de l'Estat d'elements contraris a les lleis i a la democràcia".
Iglesias ha prosseguit la seva crítica i ha sentenciat: "Si vostè —en al·lusió a Robles— no és capaç de fer-ho, marxi a casa o al Partit Popular, on segur que serà benvinguda". Després d'aquesta carregada contra la ministra de Defensa, Pablo Iglesias ha deixat anar un "que bé es viu quan una persona pot dir el que vol". Aquesta controvèrsia es produeix pel fet que Belarra ha defensat novament que l'aposta davant la guerra d'Ucraïna és la via diplomàtica. Poca estona després, Robles ha ironitzat amb el plantejament de la ministra de Drets Socials i ha declarat: "Tant de bo la senyora Belarra convenci Putin perquè pari aquesta massacre".
"Regressió democràtica sense precedents"
Pablo Iglesias ha presentat aquest divendres el seu llibre, una obra que realment ha editat el periodista d'ElDiario.es, Aitor Riveiro. De fet, el títol és fruit d'unes deu sessions d'entre dues i tres hores cadascuna entre Iglesias i Riveiro, on el periodista li feia preguntes amb les quals va poder repassar els seus set anys en la política. Segons l'exsecretari general de Podemos, es va acordar així perquè és un llibre que ell "no volia fer", però ha detallat que Jaume Roures i Ernest Folch (director de l'Editorial Navona) el van convèncer que calia explicar l'"assetjament" que va viure a casa seva durant molts mesos. "Era una cosa que s'havia d'explicar per intentar que no torni a passar". A la presentació, que ha moderat el periodista i presentador d''El món a RAC1', Jordi Basté, hi ha assistit la plana major d'En Comú Podem: Jéssica Albiach, Gerardo Pisarello, Jaume Asens o Aina Vidal, entre altres.
Sobre el CatalanGate, Iglesias s'ha tornat a pronunciar quan ha explicat que aquest divendres ha coincidit al tren amb Pere Aragonès, president de la Generalitat, que tornava de Madrid. "És un escàndol, és una bogeria que hi hagi sistemes informàtics que només poden comprar els estats per espiar a rivals polítics. Poden tenir imatges de la seva intimitat, de les seves famílies. És greu que es digui que els independentistes són exagerats i que ho aprofiten políticament", ha reblat. Per a l'exvicepresident segon de l'executiu estatal, tot plegat evidencia que som en un moment de "regressió democràtica sense precedents" i que el missatge de "l'aparell de l'Estat" és molt clar: "Si vostè vol fer política, determinades coses no les pot plantejar. Això ens ha passat a Podemos i als independentistes". Pablo Iglesias sosté que "hi ha un mecanisme polític mafiós segons el qual, si ets de Podemos, van a per tu; i cal donar la volta a això".
L'exlíder de la formació lila ha explicat que, al llibre, reflexiona sobre les "diferents formes que hi ha de fer política: a les institucions; als sindicats, plataformes; o als mitjans". Sobre aquesta tesi que ell defensa, Pablo Iglesias creu que "cadascun dels àmbits té normes diferents, codis diferents". En aquesta línia, considera que "els mitjans que creen mentides s'empoderen perquè hi ha barra lliure de 'fake news', que són un mecanisme polític i ideològic, i serveixen per confirmar una certesa ideològica, perquè suposa el plaer d'escoltar una suposada informació que corrobora el que un pensa, i no els passa absolutament res". "Són sectors que no accepten que a Espanya hi hagi un govern de coalició o que a Catalunya puguin governar les forces independentistes, i usen les 'fake news' per fer política", ha precisat Iglesias que, a parer seu, això contribueix a una "destrossa de la democràcia perquè, a més, hi ha determinades persones a les quals no es pot tocar, com Florentino, Ferreras o la monarquia".
"No em perdonaran que pactéssim amb ERC i Bildu els pressupostos"
Preguntat sobre si va pensar en algun moment en deixar-ho, el que fou vicepresident segon del govern de coalició presidit per Pedro Sánchez ha assegurat que sí. Per a ell, que l'assetjament ja arribés a la seva família va ser "molt dur", però ha defensat que va seguir per "consciència política, perquè estem canviant les coses; i també per orgull, no podia regalar als ultres el moment de deixar-ho perquè m'insultessin". També fou un punt d'inflexió per a ell el fet que, un dia, Pedro Sánchez li revelés a Iglesias que "li havien dit que anaven a per ell". Amb Sánchez, confessa, van tenir una conversa molt tensa enmig de les negociacions per aprovar els Pressupostos Generals de l'Estat de 2021. "El PSOE volia sumar Cs als comptes per dependre menys dels independentistes, però jo defensava que calia sumar amb ERC i Bildu". En un moment donat, Isa Serra, aleshores portaveu del partit lila, va amenaçar amb no recolzar els pressupostos si es pactava amb els taronges.
"Hi ha un moment clau l'estiu de 2020: a nosaltres ens interessava crear un bloc d'esquerres, amb ERC i Bildu, per tal de convertir-los en els únics socis possibles amb els quals el PSOE arribés a acords. No era un problema només d'Unidas Podemos, sinó d'una aliança de reforma de l'Estat. Volíem sumar els independentistes catalans i bascos a la direcció de l'Estat, era la meva obsessió política, perquè és l'única via democràtica que hi ha per reformar-lo". L'altra opció, l'altra via, l'encarnen PP i Vox, segons Pablo Iglesias: "Aquesta seria una catàstrofe, tenen molta força dins de l'aparell de l'Estat i la judicatura, i no descartaria que materialitzessin una recuperació de les competències autonòmiques i il·legalitzessin partits". ERC i Bildu van acabar donant suport a aquells comptes i Iglesias va tenir clar que això no li ho "perdonarien mai". És en aquell moment, ha reblat, quan va tenir clar que el seu relleu havia de ser Yolanda Díaz: "Li vaig dir que havia de ser ella, en política cal estar al lloc que pertoca".
"Yolanda Díaz pot ser presidenta"
En relació amb Yolanda Díaz, l'exsecretari general de Podemos ha volgut subratllar que "el seu lideratge és millor que el de Julio Anguita o el meu, ella pot ser la propera presidenta del govern espanyol" i ha emplaçat els seus a no cometre els mateixos errors que durant el seu període al capdavant de la formació: "El pitjor que pot fer l'esquerra és barallar-se entre ells. Afortunadament, les companyes que hi ha ara al capdavant tenen la maduresa suficient com per saber que es poden tenir tots els debats, però que cal ser una pinya". Ara, l'amenaça que ell veu és que "s'intentarà construir un relat de bons i dolents, intentaran dividir l'espai i, alerta: quan una cosa es trenca, trencada ja no serveix per a res".
Novament, Iglesias ha tornat a treure pit del seu "alliberament": "La raó per la qual vaig marxar és perquè no vull crear cap problema, no parlo en nom de Podemos o d'Unidas Podemos, jo ara puc dir el que penso". Paradoxalment, opina que els seus companys de militància i, particularment, "les que tenen responsabilitats polítiques, no poden ni han de dir tot el que vulguin". "He hagut de dir a alguna companya que no se'ls ocorri defensar-me, el que jo dic és a títol individual", ha presumit. En la presentació del llibre, Pablo Iglesias s'ha mostrat com una persona feliç de trobar-se fora de la institucionalitat i se'l veu relaxat, còmode i feliç des de la seva nova posició com a articulista a diversos mitjans de comunicació i com a presentador del podcast 'La Base'. Ell mateix ho confessa. Per últim, ha tancat l'acte amb una proposta: "Caldrà convèncer a algun productor de cinema per fer una sèrie documental que expliqui la guerra bruta que hem patit".