Salvador Illa encapçalarà aquest dissabte el batalló de presidents autonòmics a la desfilada militar de la Hispanitat. Després de 14 anys sense cap president de la Generalitat a l'acte, el cap de l'executiu català es presentarà davant del rei, Felip VI, amb Catalunya "normalitzada" i exhibint la derrota de l'independentisme. Aquesta setmana Junts, ERC i la CUP han estat incapaços d'aprovar al debat de política general ni una sola resolució reclamant un referèndum, o per denunciar la no aplicació l'amnistia o reiterant les critiques al Rei. Des del 3 d'octubre del 2017, Felip VI s'havia convertit en l'ase dels cops de les resolucions del Parlament, però aquest any el PSC, PP i Vox han tombat les propostes en què s'exigia al Govern que no normalitzi les relacions amb la Corona fins que demani disculpes pel seu discurs avalant les càrregues policials de l'1-O. Illa ho ha aconseguit tot plegat amb el suport d'ERC i Comuns, que en aquest ple li han permès exhibir la solidesa de l'acord d'investidura. 

El líder socialista ja va acudir a la Zarzuela el 14 de setembre per a la protocol·lària presentació després de la seva investidura. Feia nou anys que cap president de la Generalitat no compareixia davant del Rei després d'assumir el càrrec. El seu gest va obrir un camí cap a la capital que han anat seguint els membres del seu executiu, amb nombroses reunions amb ministres dels diferents rams. No només trobades bilaterals. Els consellers catalans estan tornant a aparèixer també a les reunions sectorials. La darrera, la consellera de Salut, Olga Pané, que aquest divendres ha participat al consell interterritorial de Salut, que reuneix ministeri i comunitats autònomes. Feia deu anys que no hi apareixia cap representant de Catalunya a la reunió.

Aquest és un dels punts clau de l'estratègia del president per refer lligams amb l'Estat i amb les seves institucions. També amb el poder judicial. Illa va participar aquest divendres a l'obertura de l'any judicial a la seu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, en un gest que el president del TSJC, Jesús María Barrientos, li va agrair públicament. Cap president acudia a aquest acte des del 2015, quan Artur Mas va ser investigat per la consulta del 9-N.

Parlament pacificat

La visita d'aquest 12 d'octubre a Madrid per participar a la celebració de la Hispanitat serà, a més, la cirereta d'una setmana en què Illa ha demostrat al Parlament fins a quin punt ha aconseguit blindar la majoria que va permetre la seva investidura. El PSC ha pogut aprovar totes les resolucions que va presentar al debat de política general, on es recull les conclusions del ple i s'insta al Govern a actuar. L'any passat de les 20 propostes de resolució que va presentar ERC, que aleshores ostentava la presidència del Govern, només en va aconseguir aprovar tres completes i cinc de manera parcial. Totes les resolucions que va plantejar aquesta setmana el PSC abordaven qüestions de gestió. Només una proposta -de tres línies- es referia de manera genèrica al "conflicte polític" i reclamava un diàleg en què s'abordessin les "qüestions de fons" que l'han provocat. Però, casualment, aquesta resolució va ser retirada al darrer moment abans de la votació.

Mentre Esquerra i els Comuns han blindat la majoria del Govern pel que fa la gestió, el PP i Vox s'han encarregat de fer costat el PSC en les qüestions referents al procés. Cap de les propostes de Junts, ERC i la CUP sobre les relacions amb Espanya, la no aplicació de l'amnistia per part dels jutges o reclamant la no normalització de les relacions amb la Corona han aconseguit prosperar, totes s'han estavellat contra la barrera imposada per les tres forces constitucionalistes. Tampoc ha aconseguit superar la votació l'única resolució que van ser capaços de pactar els tres grups independentistes per denunciar l'actuació dels jutges i advertir que la repressió no ha acabat. El Parlament encara no ha celebrat cap ple ordinari i Illa ja ha deixat clar que ha acabat amb els desafiaments constants de la Cambra catalana.

Tensió dins l'independentisme

Amb ERC submergida en una guerra interna sense quarter i Junts, en procés de decidir com encarrilar el seu futur a l'oposició, la comoditat amb què Illa desplega la seva estratègia és absoluta. Fins i tot ha aconseguit que els independentistes s'acabin tirant els plats pel cap -també- pel contingut de les resolucions que han plantejat al debat d'aquesta setmana: Laura Borràs ha retret aquest divendres que ERC presentés una proposta sobre el referèndum, sabent que seria tombada, la qual cosa, a parer seu, "posa en risc el llegat de l'1-O".

La desactivació dels partits independentistes arriba fins al punt que la decisió d'Illa d'acudir a la celebració de la Hispanitat pràcticament no ha provocat cap reacció. Tot just una tímida crítica de Junts davant de l'hemicicle. Res a veure amb el xàfec que va haver d'aguantar Pasqual Maragall quan el 2004 va anunciar que per primer cop un president aniria a la desfilada, la qual cosa va provocar retrets de consellers del seu propi Govern d'ERC i ICV. 

Ja ni els nomenaments del Govern desperten cap reacció i el president completa el seu trencaclosques al sottogoverno sense problema. Aquest dimarts, el Consell Executiu ha nomenat com a nova delegada de la Generalitat davant la UE Ester Borràs, que va ser subdirectora d'Espanya Global, l'òrgan creat per Josep Borrell com a ministre d'Exteriors per desactivar el discurs independentista. 

En definitiva, Illa arribarà a Madrid després de girar com una truita la situació al Parlament i havent demostrat que el fet de governar en un executiu en solitari, amb només 42 dels 135 escons, no resta solidesa al seu gabinet, perquè el blindatge d'ERC i Comuns està garantit, fins al punt que aquesta setmana al debat d'investidura s'ha permès anunciar actuacions a cinc anys vista, és a dir, més enllà de l'actual legislatura. El president, doncs, ha quadrat el cercle i aquest dissabte es podrà presentar davant Felip VI amb un missió acomplerta.