El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha convocat els representants del món econòmic i empresarial català aquest divendres al paranimf de l'Escola Industrial de Barcelona per comunicar-los les seves propostes en matèria econòmica. I ho ha fet també amb economia de temps. Tot i començar amb retard, la intervenció del president, sota el títol Catalunya lidera. Un model econòmic de prosperitat compartida, s'ha comprimit en menys de mitja hora durant la qual ha comunicat que el seu Govern té intenció de mobilitzar 18.500 milions d'euros en cinc anys, entre el 2025 i el 2030, per invertir en sectors estratègics.
Tot i no entrar en massa concrecions més enllà d'assegurar que hi haurà 200 actuacions, sí ha explicat que aquests 18.500 milions s'invertiran en cinc eixos que ha enumerat com infraestructures, modernització productiva, coneixement i innovació, bon govern i igualtat d'oportunitats. Ha assegurat que es tracta de "la mobilització de recursos públics més gran d'ençà de l'any 2010" i que 13.700 milions provindran de la Generalitat i 4.800, a través de crèdits de l'Institut Català de Finances.
Trencar colls d'ampolla
Les primeres files de l'acte estaven ocupades pel president José Montilla, tots els consellers del Govern així com la plana major del PSC, amb la viceprimera secretària i presidenta de la Diputació, Lluïsa Moret, al capdavant. Entre el públic hi havia el president de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre; el conseller delegat de CriteriaCaixa, Ángel Simón; el president de Banc Sabadell, Josep Oliu; el secretari general de CCOO de Catalunya, Javier Pacheco, o el president de AENA, Maurici Lucena, entre d'altres.
Davant d'aquest auditori essencialment econòmic, el president ha assegurat que el seu Govern tindrà l'objectiu que Catalunya lideri l'economia espanyola i sigui puntera a Europa en l'horitzó de deu anys i, si és possible, en cinc. "Trencar els colls d'ampolla, trencar els nusos, per ser la regió més pròspera d'Espanya, amb humilitat, però amb determinació", ha assegurat, sense oblidar l'habitual missatge dirigit a la resta de l'Estat per reclamar que "ningú a Espanya tingui por que Catalunya desplegui el seu potencial".
Retorn de les empreses
Això no obstant, ha admès que l'economia catalana, tot i estar oberta a la resta d'Espanya, ha de mantenir-se arrelada al territori, al país, "amb ànima". En aquest punt s'ha referit al retorn de les empreses catalanes que van marxar a conseqüència del procés independentista, i ha insistit que no demana ni ha demanat aquest retorn, però que l'agraeix "ben sincerament".
La conferència, convocada a les 10 del matí, s'ha posat en marxa amb 12 minuts de retard. El president ha explicat que després dels seus primers sis mesos al capdavant del Govern i després de recórrer el territori veu empenta i energia al país, però també la necessitat d'assegurar que ningú queda enrere, apostar per la igualtat, la necessitat de reduir la pobresa infantil, fer front a l'envelliment de la societat... En aquest punt, ha fet una referència a la mobilització que a aquella mateixa hora s'estava produint a les portes de la casa Orsola a Barcelona i ha admès que les dificultats d'accés a l'habitatge s'han convertit en un dels principals factors de desigualtat.
Illa ha parlat de descarbonització, política industrial moderna, aposta en recerca, augment del poder adquisitiu de les famílies treballadores i cohesionar el territori com a objectius del pla que avui ha exposat, i que ha sintetitzat en cinc blocs: Infraestructures per garantir suficiència hídrica, energia segura o millors connexions; modernització productiva amb atracció d'inversions; coneixement i innovació amb les universitats com a motor de creixement; igualtat d'oportunitats amb polítiques públiques reforçades; i bon govern, simplificant l'administració pública i modernitzar-la amb la incorporació d'intel·ligència artificial.
Per fer això possible ha enumerat tres pilars que ha situat en la necessitat d'institucions eficients per garantir el desenvolupament, l'economia com a generador de prosperitat, i les persones per generar prosperitat compartida "de veritat" en una societat que manté un 24% de taxa de desigualtat. "La resposta a la crisi del 2008 va sotmetre els ciutadans a sacrificis injustos, socialment innecessaris i políticament perillosos, perquè van posar en risc el nostre estat del benestar", ha reblat.
Illa, que ha hagut d'esquivar al llarg de la seva conferència una persistent alarma que ha insistit a perforar el seu discurs en repetides ocasions, ha recordat que avui fa exactament cinc anys que, quan ocupava el ministeri de Sanitat, se li va comunicar el primer cas de Covid a Espanya. "Vam saber respondre bé, junts, amb confiança, fent front a les dificultats", ha evocat abans de concloure assegurant que aquesta és l'actitud que demana per impulsar l'economia catalana.