Política social i habitatge. L'accés a l'habitatge ha protagonitzat la primera intervenció del president, Salvador Illa, en el debat de política general. El president ha presentat un paquet de mesures, entre les quals hi ha un programa de construcció de 50.000 habitatges públics fins al 2030, amb una inversió de 1.100 milions anuals, és a dir, 4.400 milions en els pròxims quatre anys. “Cap altra comunitat autònoma inverteix més que la Generalitat de Catalunya en matèria d'habitatge”, ha advertit.
Illa ha iniciat el capítol dedicat a l'habitatge amb una exposició de dades. Ha advertit que el preu del lloguer s'ha incrementat un 114% entre el 2000 i el 2022, mentre que els ingressos mitjans de la població han crescut un 57%, la qual cosa vol dir que els lloguers han augmentat el doble que els ingressos; ha assenyalat que un 35,3% de la població pateix exclusió residencial; que només el 2% d'habitatge a Catalunya és públic, quan la mitjana a la UE és del 9,3%; que la mitjana de construcció d'habitatge públic és de 1.230 pisos l'any, quan hi ha més de 90.000 peticions... “Són dades que dibuixen una situació precària. És urgent revertir-ho”, ha reblat, assegurant que cal posar tots els recursos públics i privats per solucionar-ho.
Per aquesta raó, a banda del programa per construir 50.000 habitatges públics amb una inversió de 4.400 milions en els quatre anys de mandat, Illa ha anunciat diferents propostes per garantir que hi hagi més sòl disponible, més rapidesa de l'execució de les obres, més col·laboració publicoprivada, i més ajuts.
Reserva de sòl públic
En concret, ha anunciat la creació d'una reserva pública de sòl per ajudar els municipis amb una convocatòria pública anual oberta a agents públics i privats, perquè posin a disposició els seus solars per a la promoció d'habitatge de lloguer. Pel que fa al Govern, ha anunciat que tot el sòl disponible de la Generalitat passarà a aquesta reserva pública de sòl. La primera convocatòria es farà el febrer del 2025, per a col·lectius amb necessitats d'accés.
Amb l'objectiu de guanyar rapidesa, ha assegurat que es reduirà en un 50% el temps de lliurament de les claus. Avui aquest termini és de 100 mesos des de l'inici de la promoció, i passarà a 50 mesos. Aquesta reducció es durà a terme establint una llicència bàsica per iniciar les obres de nova planta o rehabilitació mentre es tramita la llicència urbanística, que es farà amb un sol expedient. Així mateix, es crearà un pla pilot d'eficàcia urbanística, i abans de finals d'any s'aprovarà un decret d'entitats col·laboradores per agilitzar llicències urbanístiques municipals, a més de facilitar suport tècnic als municipis que ho necessitin.
Ajuts
Illa ha avançat també que la Generalitat atorgarà finançaments tous a través de l'ICF a totes les promocions de construcció d'habitatge de protecció oficial, tant d'operadors públics com privats, de manera que es destinaran d'entrada 500 milions d'euros anuals; es crearà un fons públic d'emancipació dotat de 500 milions per finançar el 20% de les despeses de compra d'11.000 habitatges per a joves menors de 35 anys, amb ajuts a retornar un cop pagada la hipoteca; es destinaran 100 milions durant cinc anys a incorporar habitatge lliure al parc d'habitatge protegit de manera permanent, i es destinaran 500 milions d'euros anuals a 5.000 ajuts per a les famílies per al pagament del lloguer i compra d'habitatge de segona mà per evitar desnonaments.
Illa ha advertit que la situació actual de l'habitatge és insostenible, i és un deure de país canviar-ho. “Faig una crida perquè tots passem de les paraules als fets. El Govern, el primer. No hi valen excuses. Tots, ajuntaments, promotors, propietaris... hem de fer un pas endavant”, ha advertit, a més de subratllar que la llei d'habitatge aprovada al Congrés estableix ja un marc legal i Catalunya ha estat pionera en la seva aplicació, per declarar municipis tensionats i aturar la pujada de preus de lloguer. En aquest sentit, ha retret a Junts el bloqueig al Congrés de la votació dels lloguers de temporada.
Economia i finançament
En el capítol econòmic, ha explicat que els pressupostos del Govern per al 2025 seran ambiciosos, que s'estan negociant amb els grups de l'oposició, amb ERC i Comuns com a aliats prioritaris. No obstant això, el tema central en aquest capítol ha estat el finançament. En aquest punt, ha celebrat que cap responsable de cap comunitat autònoma de l'Estat està en contra de la reforma del finançament. “Aquí, hem de portar el debat. Als arguments. No al soroll que alguns volen i al qual no contribuiré”, ha advertit, en referència, entre d'altres, a les crítiques del president de Castella-la Manxa, Emiliano García-Page.
Illa ha reiterat el compromís del Govern a implementar l'acord de finançament tancat amb ERC per a la seva investidura i ha assegurat que es farà en el termini marcat. “Sé que costarà. Sé que serà més fàcil si comptem amb un suport ampli d'aquesta Cambra”, ha assegurat. Ha admès que l'acord és ambició i ha assegurat que el seu Govern hi està treballant amb discreció per dur-lo a la pràctica. En aquest punt, la intervenció d'Illa s'ha dirigit també més enllà de les parets del Parlament i ha subratllat que la seva proposta de finançament no va contra ningú, que no renuncia a un model de solidaritat i busca també la prosperitat d'Espanya.
Llengua
Pel que fa a la llengua, ha assegurat que “el català forma part de la columna vertebral de Catalunya, ha de ser element clau de progrés, de cohesió i convivència”; ha admès que té reptes i dificultats per resoldre; ha recordat el pla de xoc posat en marxa per l'executiu, i s'ha compromès a reforçar l'Institut d'Estudis Catalans, a més de reclamar a l'hemicicle un pacte per a la defensa del català.
A banda de les propostes d'habitatge, ha insistit a defensar una reforma del sistema sanitari, per a la qual ha reclamat el suport dels grups de la Cambra. “Si no fem reformes, no ens en sortirem”, ha advertit. En relació amb Educació, ha recordat els mals resultats de l'ensenyament a Catalunya i ha advertit que els professionals de l'ensenyament necessiten més diners i el suport del Parlament per fixar un “rumb estable en matèria educativa”.
Ha insistit en la voluntat del Govern de millorar l'aeroport del Prat i ha advertit que és imprescindible per a l'impuls de l'economia catalana; ha reiterat que continuen amb el traspàs de les Rodalies i que a finals d'any presentaran al ministeri la proposta de traspàs; a més de referir-se també a la reforma de la funció pública que està impulsant el Govern.