El PSC ha celebrat una jornada aquest divendres sota el títol de 'La millora de l'autogovern de Catalunya'. Però l'acte ha estat més aviat ser un espai de crítica contra els partits que integren el Govern de la Generalitat i també l'independentisme en general que no pas una plataforma per presentar noves propostes que permetin assolir aquest objectiu. Així s'han pronunciat els tres interventors: el secretari general Salvador Illa, l'expresident José Montilla, i la presidenta del Congrés dels Diputats Meritxell Batet. De fet, el líder català ho ha fet canviant fins i tot d'idioma, abandonant el català per retreure en castellà que la "baralla constant" entre els socis de l'executiu és una "falta de respecte" als catalans.
També en aquesta línia ha lamentat el posicionament que va fer clar aquest dijous el president Pere Aragonès, quan va rebutjar el suport dels socialistes als pressupostos de l'any vinent, malgrat que el seu grup s'havia reunit el dia abans amb el conseller d'Economia, Jaume Giró: "Ell s'obstina a rebutjar la nostra ajuda. Ja sabrà què fa". Ja en català, ha dit que a Catalunya hi ha "un Govern amb un conflicte crònic entre els socis", alertant també que s'està "exportant" al Parlament a través del debat per la presidència de la cambra després de la suspensió de Laura Borràs. "Hem de tenir cura de les institucions", ha afegit.
Més enllà, Salvador Illa també s'ha referit al directament a la qüestió central del debat, defensant l'autogovern com "la clau de volta" per solucionar els problemes que té la política catalana. "És el desllorigador que permetria arribar en un horitzó proper a un nou consens ampli de la societat catalana", ha assenyalat, descartant així l'opció de la independència i confiant que és l'autogovern la proposta per la qual la majoria de la població es decanta. Així, ha acusat els actuals partits al Govern d'apostar per propostes que són "divisives" i no pas inclusives, "que volen que una part s'imposi a l'altra". En la mateixa línia, també ha llançat diversos altres retrets contra l'independentisme, recriminant que utilitzi el seu objectiu de separar-se d'Espanya com a "escut" per evitar ocupar-se dels maldecaps reals de la societat, i avisant que a Catalunya hi ha una cultura de la queixa. "Res és culpa nostra, tot és culpa d'Espanya o del món", ha ironitzat.
Montilla i la sentència del Constitucional el 2010
El darrer expresident socialista de la Generalitat també ha reivindicat l'autogovern i el seu vincle amb el federalisme i el catalanisme que, segons ell, encara representa el PSC. José Montilla també s'ha sumat a les crítiques contra l'executiu, lamentant que, malgrat la seva força, no l'aprofiti per millorar l'autogovern dintre del marc estatal perquè aleshores estarien "deixant de banda el somni de la independència". Ara bé, la seva intervenció també ha comptat amb un episodi curiós, referit als límits de l'autogovern i recordant que són la llei i les sentències qui determina fins on pot autoadministrar-se Catalunya. I és que Montilla ha recuperat la sentència del Tribunal Constitucional el 2010 que va minar el contingut de l'Estatut. Així, ha situat inicialment aquella experiència com un cas inevitable del 'joc' de la política, tot i que ell mateix va ser a primera fila de la multitudinària manifestació que el juliol d'aquell any va inundar Barcelona. Ha estat més endavant quan, recuperant aquest missatge, ha reconegut que la sentència del tribunal "no va ser massa ideal, per ser suaus", i opinant que el TC hauria de servir per "rebaixar la tensió política".
Batet: "El Govern no creu en l'Estatut"
I ha estat la presidenta de la cambra baixa espanyola qui ha oferit alguns dels comentaris més contundents. Així, ha remarcat la necessitat que les institucions catalanes creguin en l'autogovern, reivindicant de pas la Constitució espanyola i lamentant la posició de l'independentisme quan es troba al capdavant de la Generalitat. "No creu en l'autogovern, no creu en l'Estatut i en les capacitats pròpies que té", ha dit. També ha opinat que l'estat autonòmic "funciona", reconeixent que hi ha molt marge de millora en qüestions estructurals, i per la qual cosa ha assenyalat la importància que els partits polítics s'hi sumin al darrere. "Però la dreta i els independentistes no estan per això, i no podem abordar aquestes qüestions", ha criticat. Entre les seves altres demandes, també hi ha hagut la necessitat d'assolir el retrobament de Catalunya i l'Estat i una major dosi de lleialtat.