La política catalana va saltant d'excepcionalitat a excepcionalitat a cada pantalla que avança. Més enllà dels resultats sense precedents, el 14-F obre un nou escenari inèdit. Mai abans s'havien postulat dos candidats a una investidura. L'empat tècnic entre PSC i ERC ha dut els seus respectius caps de llista a fer el pas i anunciar que pensen presentar-s'hi. Salvador Illa, guanyador per la mínima de les eleccions, no vol fer com Arrimadas l'any 2017, que conscient que no comptava amb prou suports no ho va ni provar. Al davant, Pere Aragonès ho té més de cara per trobar aliats i ja treballa per lligar-los. 

La diferència entre tots dos és que l'aspirant socialista necessita, sí o sí, de la participació d'ERC, de fet ja ha reclamat els seus vots com a força més votada. En canvi, els republicans podrien sumar sense dependre del PSC: 74 escons aglutinant tot l'independentisme i 82 si es materialitzés l'aspiració d'Aragonès d'un front ampli que incorporés els comuns. Val a dir que tampoc serà un camí fàcil, tenint en compte el nivell d'erosió de la relació entre ERC i Junts. 

A partir d'aquí sorgeixen els dubtes. Poden presentar-se tots dos? Encara que un d'ells no sumi, podria anar a un intent fallit? Qui hauria de fer-ho abans?

Investidura fallida

Anem a pams. El proper 12 de març s'ha de constituir el nou Parlament d'on en sortiran la nova mesa i, el més important, el nou president de la cambra. Serà ell -o ella- qui tindrà a les seves mans la decisió final sobre la investidura. El reglament estipula que en els deu dies posteriors, s'obrirà una ronda de consultes amb tots els grups parlamentaris, durant la qual qui vulgui fer un pas endavant ho haurà de comunicar. El president sondejarà la resta de forces per fer-se una idea de qui té més opcions i, a partir d'aquí, designarà l'escollit, en funció de qui cregui que pot arribat a generar prou consens. El 26 de març com a molt tard, és el dia que cal celebrar el primer debat d'investidura. El candidat haurà d'obtenir la majoria absoluta de 68 diputats en la primera votació. En cas contrari, 48 hores després es faria una segona ronda on n'hi hauria prou amb majoria simple. Si tot i així no fructifica, arrencarà un període de dos mesos per trobar president abans de pitjar el botó de la repetició electoral. 

Amb la calculadora a al mà, a Salvador Illa no li surten els números per sumar la majoria necessària -ni simple ni absoluta- per ser president. I tanmateix, el candidat del PSC considera que té "l'obligació" de presentar-se a la investidura i no vol renunciar-hi. Per Aragonès tampoc no serà un camí de roses, però sobre el paper compta amb més possibilitats. 

Precedents

Les opcions perquè Illa pugui presentar-se a la investidura dependran de l'eficàcia i la rapidesa d'Aragonès per convèncer Junts, CUP i comuns. Si arribats al dia 26 de març -data en que s'ha de celebrar el primer debat d'investidura- ni ERC ni PSC han aconseguit els suports necessaris i tots dos segueixen postulant-se, tenint en compte que cal celebrar la sessió perquè comenci a córrer el rellotge, el president del Parlament podria proposar Illa per a una investidura que acabaria sent fallida però que activaria el compte enrere cap a noves eleccions. És el que va passar amb Mas l'any 2015 i amb Turull el 2018. En tots dos casos, abans d'expirar el termini es va assolir un nou candidat -Puigdemont, primer i Torra, després-.

Després de les eleccions generals de 2015 es va reproduir un cas similar. En aquella ocasió, però, va acabar amb incompareixença. Rajoy va guanyar les eleccions, però no comptava amb prou quòrum per garantir-se la investidura, així que va declinar l'oferiment del Rei per presentar-s'hi. Sobre la taula hi havia l'opció d'un govern d'esquerres del PSOE amb Podemos. Una proposta que va sorgir de Pablo Iglesias però que aleshores Sánchez va rebutjar. El líder socialista va triar Cs, però l'aliança no va trobar suficients aliats per prosperar. El fiasco va dur a una repetició de les eleccions generals. 

La clau, pel nou president del Parlament

El dubte arribarà si Aragonès arriba a la data amb un acord -ja sigui només amb l'independentisme o també amb la participació dels comuns-. En aquest cas, el president de la cambra podria decidir negar a Illa la possibilitat d'anar a la investidura. Cal tenir present que ni sumant totes les forces no independentistes -des de Vox als comuns- Illa no arriba al llistó mínim. 

Així doncs, qui acabi erigint-se com a president del Parlament pot acabar sent determinant. Històricament, en els governs de coalició que hi ha hagut a Catalunya, la negociació ha incorporat el repartiment de la presidència de la cambra, que ha acabat recaient en mans del segon partit. Si es manté la tradició i ERC segella un pacte amb Junts, serien els de Puigdmeont els qui tindrien la veu cantant sobre la investidura. 

A la imatge principal, una fotografia d'arxiu de l'hemicicle del Parlament, buit. / EFE