"Ha parlat de materialitzar la República i culminar la independència. Això no passarà, i vostè ho sap". Així de clar i contundent ha respost el líder del PSC al Parlament, Salvador Illa, la promesa que el candidat a la investidura, el republicà Pere Aragonès, ha llançat a l'inici del seu discurs d'investidura.
Tampoc es faran mai realitat ni l'amnistia i l'exercici del dret a l'autodeterminació, ha afegit Illa, que ha acusat el republicà de generar frustració en una part de la societat catalana amb aquestes "fites". "I no passarà perquè vivim en un Estat de dret que hem de respectar tots", ha aclarit el socialista.
Illa, que ha donat per fet el vot negatiu del seu grup a la investidura d'Aragonès, ha lamentat que el Govern de coalició pactat entre ERC i Junts "està repetint un error en base a grans mentides, les quals ha enumerat: ni l'independentisme té la majoria de suport social, el moviment es recolza en "institucions fictícies", planteja projectes unilaterals "disfressats d'uns drets ficticis que deixen enrere una part de la societat" i valora com a positiu els 10 anys de procés.
La "contradicció" entre l'acord i la confrontació
Referint-se a l'acord entre els dos principals partits independentistes, Illa ha qualificat de contradictori que es parli de diàleg i de confrontació a la vegada. També ha criticat l'acord entre ERC i la CUP i el termini de dos anys que se li dona al diàleg amb l'Estat: "Això no és diàleg, diàleg és raonar conjuntament i escoltar-se, no és dir que si no surt el que un vol m'aixeco i me'n vaig".
Aprofitant aquesta línia argumental, Illa ha reclamat un altre cop a Aragonès que aixequi el veto al PSC i ha criticat l'estratègia de confrontar-se contra l'Estat, cosa que ha dit que no és el que vol la majoria de la societat. "Percep que és necessari la confrontació per aconseguir els fons europeus o les vacunes que ens venen d'Europa a través d'Espanya?", ha preguntat.
Una presidència "afeblida"
El líder socialista també ha fet especial èmfasi en el seu discurs a la pugna que han protagonitzat republicans i postconvergents durant les negociacions. Per a Illa, aquestes discrepàncies fetes públiques i els ultimàtums no complerts han "afeblit" l'autoritat d'Aragonès com a president i han fet mal a les institucions.
Per reforçar aquest argumentari, a Illa només li ha fet falta recordar que ara fa pocs dies va ser el mateix Aragonès qui va anunciar un trencament de les negociacions amb Junts i la voluntat del seu partit de formar un Govern en solitari.
En aquest sentit també s'ha referit als representants de Junts que s'han descartat per ser al Govern, com és el cas d'Elsa Artadi i Joan Canadell, i ha valorat que semblen els "primers signes de desconfiança". I és que Illa ha assegurat que l'acord no és res més que un "pacte de conveniència" que construirà un Govern que "planteja un horitzó equivocat, dirigit només a una part, que neix dèbil i que ha rebaixat seva autoritat".
Per tot això, Illa ha vaticinat una nova legislatura de pugnes entre els socis sobiranistes i ha citat el mateix portaveu de Junts, Albert Batet, quan en el primer ple d'investidura va reclamar un Govern "de coalició, no de col·lisió".
Oposició "constructiva però contundent"
Una altra idea que ha exposat Illa i que ha anat repetint des que es va veure sense cap possibilitat d'optar a la investidura, quan els independentistes van arribar a l'esperat acord, és que ell i el seu grup exerciran una "oposició constructiva però contundent".
En aquest sentit ha alertat que Aragonès els trobarà enfront en tot allò que tingui a veure amb el procés independentista però al seu costat per la lluita contra la pandèmia de la Covid-19 i la recuperació econòmica i social del país.
Resposta d'Aragonès i rèplica d'Illa
De la resposta que Aragonès ha fet a Illa destaca el contraplantejament exposat: "Vostè que és llicenciat en Filosofia, expliqui'ns per què un projecte que representa el 52% dels votants és divisiu i un que en representa el 48% no ho és". Per això el republicà li ha demanat que "s'atreveixi" a defensar un referèndum d’autodeterminació a Catalunya si confia en el seu projecte polític; i ha afegit que ser contrari a celebrar un plebiscit "no és esquerra, és nacionalisme espanyol".
Illa ha respost irònicament: "No fa falta haver estudiat filosofia per veure que la societat catalana està més fracturada avui que fa 10 anys". Sobre l'acusació de nacionalista espanyol, Illa ha negat ser-ho "ni espanyol ni català". "Si em vol posar una etiqueta digui'm tarradellista", ha conclòs.