El Govern treu pit, però amb contenció. El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha valorat positivament al Parlament la resposta del seu executiu davant dels aiguats que han recorregut Catalunya, tot i que ha insistit que es pot millorar. El que sí ha fet el president amb insistència és alertar contra els discursos populistes que carreguen contra les institucions. Tot i que no s'ha referit directament a les protestes contra la visita dels reis i el president del govern español, Pedro Sánchez, al municipi de Paiporta aquest cap de setmana i la polèmica que ha generat, Illa ha assegurat que les institucions són imprescindibles per donar resposta a aquestes situacions d'emergència i ha carregat contra aquells que volen treure profit de les desgràcies.
El president ha comparegut a petició pròpia davant de l'hemicicle per donar compte de la resposta del Govern davant dels aiguats. Això no obstant, ha assenyalat l'emergència humanitària que encara existeix al País Valencià per evitar respondre als retrets -pocs- que ha rebut de l'oposició, com tampoc ha volgut valorar la resposta duta a termes des del govern de Carlos Mazón.
En la rèplica ha assegurat, no obstant, davant de les preguntes de Junts, que el govern valencià no ha rebutjat l'ajuda de la Generalitat de Catalunya. “No diré mai, perquè no és cert que el govern valencià hagi rebutjat ajut ofert per la Generalitat. Ho vull deixar clar”, ha subratllat, a més d’insistir que cal col·laborar en allò que es demani des del govern de Carlos Mazón.
"Som vulnerables"
Tot i que Illa no ha amagat la valoració positiva davant l'actuació del Govern davant d'aquesta crisi, ha insistit també sobre la vulnerabilitat que provoca el canvi climàtic. Ha subaratllat que vivim en societats benestants, però no en societats de risc zero, i que hi ha debilitats com s'ha constatat amb episodis com la pandèmia o el volcà de La Palma. "A vegades ens creiem milhomes. No. Som vulnerables", ha reblat.
En aquest punt, ha destacat la necessitat de buscar la col·laboració i no la confrontació; s'ha referit a la dimensió comunitària i social de la resposta -"ningú tot sol pot fer res, és la societat, la comunitat, la que dona resposta a aquestes situacions", ha advertit-; i ha subratllat també el paper de les institucions, que són les que coordinen la resposta. "Sense institucions no hi ha respostes. Són les que articulen la resposta", ha subratllat. Illa ha assenyalat igualment la bondat i la maldat humana que posa en evidència aquestes situacions i ha advertit que "s'ha vist bondat però també gent dolenta que s'ha aprofitat de la desgràcia aliena, bondat i maldat que sempre apareix, si no hi ha normes de convivència".
Ajuda al País Valencià
Durant la intervenció inicial, Illa ha explicat la col·laboració que Catalunya ha destinat a València. Ha insistit que "el Govern de Catalunya estarà amb València fins al final", en allò que se'ls demani. En aquest sentit, ha detallat que el president valencià, Carlos Mazón, va demanar dimecres un helicòpter medicalitzat, que es va posar a la seva disposició de manera immediata; també, unitats de bombers, amb un primer contingent de 80 bombers que hi van actuar fins dilluns, que han fet tasques de retirada de vehicles de la via pública i de neteja a zones de perillositat alta, i van ser rellevats dilluns per 90 bombers més i dos membres del SEM; finalment, des de Catalunya s'ha enviat metges forenses al País Valencià, un primer contingent de dotze, amb dos especialistes en odontologia, dels quals en queden sobre el terreny cinc. Igualment, ha assenyalat l'onada de solidaritat des de molts ajuntaments, des d'on s'han enviat diferents equips.
Illa ha obert la seva intervenció recordant les accions de prevenció i resposta dutes a termes pel Govern, des de dimarts passat, quan es va activar el Pla Inuncat en fase d'alerta. A partir d'aquí, ha fet un repàs de les alertes que es van anar emetent, l'activació del centre operatiu d'emergències, la posterior decisió de crear un consell específic per la DANA, que s'ha reunit set cops, amb l'activació d'alertes a 17 comarques afectades; les alertes als mòbils...
Segons el president, com a resposta a l'emergència, el Govern ha aplicat cinc criteris: en primer lloc, l'aprovació i publicació dels avisos alerta; prudència i precaució màxima; transparència i informació als serveis públics -"informació, no valoració", ha especificat-; en quart lloc. ha destacat la col·laboració amb totes les administracions, començant pel govern d'Espanya i la resta d'administracions, molt especialment els ajuntaments; i cinquè, activació de tots els recursos disponibles en previsió que la cosa pogués anar a pitjor. "Sempre hi ha possibilitat de millorar, però podem dir que per part dels serveis públics Catalunya la resposta ha estat correcta, a l'alçada capacitat del nostre país i de l'emergència", ha assegurat.
Plans de Protecció Civil
A partir d'aquí, ha enumerat les mesures adoptades ahir pel Consell Executiu, per destinar els mitjans perquè tots els municipis catalans tinguin el pla de protecció civil, atès que, segons ha assegurat, hi ha 521 municipis que han de tenir un pla de protecció civil, 225 el tenen vigent, 238 el tenen caducat i 60 no el tenen. "No vull entrar en lamentacions. El que hem de fer ara és posar els recursos", ha advertit.
S'ha referit també a l'acord per millorar els serveis de protecció civil i ha recordat que la llei de protecció civil té 27 anys per la qual cosa valoraran si cal actualitzar-la. En tercer lloc, ha destacat la necessitat de completar i actualitzar la cartografia de zones inundables de Catalunya per adoptar les mesures per disminuir la vulnerabilitat de les activitats que es produeixin a aquestes zones i garantir l'autoprotecció. "Vull transmetre un missatge de serenor però també de contundència. Ens equivocaríem si no traguéssim lliçons. Espero comptar amb col·laboració de tota la Cambra", ha advertit.