El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha conclòs davant les dades que es van fer públiques dimecres sobre la caiguda de parlants habituals de català que "hi ha partit". Ha admès que són dades que cal millorar i que tothom s'ha de sentir interpel·lat per elles, però ha assegurat que el Govern reforçarà totes les polítiques d'aprenentatge i ús de la llengua, com el primer pla de xoc per reforçar els ensenyaments, el qual ha acordat amb ERC. En el segon dia del viatge oficial a Brussel·les, Illa s'ha reunit amb el president del Consell Europeu, António Costa, amb qui ha abordat les converses sobre l'oficialitat del català a la UE. Segons Illa, el president del Consell ha mostrat una "actitud receptiva i lògicament prudent perquè és un assumpte que no és gens senzill".
L'enquesta d'usos lingüístics a Catalunya ha revelat que els darrers vuit anys el nombre de parlants habituals del català ha caigut 13,4 punts i s'ha situat en un 32,6%. El president s'ha remès a les valoracions del seu conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, que és des del 2021 el responsable del Govern en aquesta qüestió, però ha assegurat que, junt amb el pla de xoc per reforçar l'ensenyament del catal, hi haurà més mesures, i que la voluntat de l'executiu és "fer-ho amb el màxim consens possible, entre totes les forces polítiques, que són molt majoritàries, al Parlament que consideren que cal treballar per reforçar l'ús de la llengua". "El resum és que hi ha partit", ha assegurat.
Sentència immersió
Això no obstant, no ha avançat quina serà la resposta del Govern davant la sentència —imminent, segons algunes fonts— del Tribunal Constitucional sobre la immersió lingüística a les escoles catalanes. En aquest punt, s'ha limitat a assegurar que, "respectant el marc jurídic", el Govern té molt clara la política que ha de fer de foment del català i millorar els recursos dedicats a l'aprenentatge. "Mantindrem aquesta política dins del marc legal vigent", ha assegurat.
Durant un contacte amb periodistes a les portes del Consell Europeu després de reunir-se amb Costa, se li ha recordat al president que l'impuls de l'oficialitat del català a la UE fa mesos que no avança, atès que fa un any que no se'n parla al Consell, ni s'ha informat d'avenços dels grups de treball ni dels informes reclamats a Espanya. Malgrat tot, Illa ha insistit que "l'important és que les coses surtin, tan aviat com sigui possible, però que surtin"; i ha explicat que el català ha estat un dels temes que ha ocupat la seva conversa amb Costa, durant la qual el president li ha advertit que atorgar l'oficialitat a les tres llengües cooficials d'Espanya, que representen 20 milions de parlants, és "una qüestió de justícia lingüística".
Ha assegurat que havia constatat en primera persona els avenços que s'estan produint, que, "des del realisme", és optimista, i que la presidència polonesa té aquest tema damunt la taula i ho inclourà en una de les reunions d'aquest mes de setembre.
SMI a Catalunya
En aquestes declaracions a peu dret, el president ha estat també interrogat sobre l'increment del Salari Mínim Interprofessional (SMI) i la petició de Junts perquè es tingui en compte la realitat econòmica de Catalunya i l'augment sigui superior que a la resta de l'Estat, a la qual s'ha sumat Bildu reclamant que es tingui en compte la realitat econòmica d'Euskadi. El president ha intentat esquivar la pregunta, ha reiterat els arguments del PSOE en el sentit que mai s'havia apujat tant l'SMI com ara que governa Pedro Sánchez i fins i tot ha avalat que si entra en els marges per tributar, ha de tributar, "perquè l'SMI no és caritat, és justícia social".
Malgrat tot, i davant la insistència sobre el seu parer de si caldria que a territoris com Catalunya i Euskadi l'SMI tingui en compte el superior cost de la vida que han de fer front els ciutadans, ha conclòs que li "sembla bé que s'apugi en els termes que s'està apujant a Espanya".
Judici a Lluís Puig
Illa ha replicat també a les acusacions de Junts sobre el silenci del Govern amb relació al judici contra el conseller Lluís Puig pel cas de les obres de Sixena. El president ha mostrat el desig que li vagi bé i ha rebutjat que es mantingui passiu en aquesta qüestió. "Tot el que dic ho faig, però no tot el que faig ho dic", ha reblat.
Per contra, el president ha evitat polemitzar amb Junts, que l'ha acusat de tenir amb Aliança Catalana una estratègia irresponsable, similar a la que va desplegar el president francès François Mitterrand, que a finals del 80 va donar visibilitat al Front Nacional de Jean-Marie Le Pen per erosionar la dreta de Jacques Chirac. "Respecto totes les opinions, la meva política és molt clara i transparent. És de línia vermella amb discursos d'odi. Amb discursos d'odi no hi tenim res a dir", ha reblat.
Comitè de Regions
A primera hora de la tarda, el president ha mantingut una reunió de treball amb la vicepresidenta de la Comissió Europea i excompanya d'Illa al govern de Pedro Sánchez, Teresa Ribera, en el que ha estat el seu primer contacte polític amb l'actual Comissió.
Abans de tornar a Barcelona, el president ha participat en el plenari del Comitè de Regions, on ha reclamat "ambició" en el nou marc financer de la UE i ha defensat la necessitat de preservar la política de cohesió i d'evitar una centralització. "Preservar el paper de les regions és preservar un model de construcció europea més proper a la ciutadania i molt més eficaç", ha advertit en la seva intervenció, d'un minut com la resta de presidents i alcaldes que han participat en el plenari.