El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha aterrat aquest dimecres a Brussel·les en plena tempesta a Europa arran de l'ofensiva del president dels EUA, Donald Trump, en el conflicte a Ucraïna i amb la seva política d'aranzels. Aquest és el segon cop que Illa viatja a la capital belga des que va prendre possessió del càrrec i, segons el Govern, l'objectiu és començar a "treballar conjuntament" amb la nova Comissió Europea. El president es reunirà en el marc d'aquest viatge amb la vicepresidenta de la Comissió Teresa Ribera, i amb el president del Consell Europeu, Antonio Costa. Amb qui no es veurà Illa tampoc en aquest viatge és amb el president a l'exili, Carles Puigdemont.
Illa ha començat la seva agenda a Bèlgica amb una conferència al Col·legi Europa de Bruges, sota el títol Catalonia Leads, a Europe of Shared Prosperity. El Col·legi Europa és una institució d'estudis europeus de postgrau. Com ha recordat Illa es va fundar el 1949, després del Congrés de l'Haia, d'on va sorgir també la idea de la creació del Consell d'Europa.
Català a Europa
En la seva intervenció davant un públic de joves estudiants, una part important espanyols, el president de la Generalitat ha defensat l'Europa plural "que fa de la seva diversitat cultural i lingüística la seva força" i ha mostrat esperançat que el català serà llengua oficial de les institucions europees, gràcies al que ha descrit com als "esforços actuals i treball rigorós" que du a terme el govern espanyol davant del Parlament Europeu.
Precisament la primera de les tres preguntes que el públic ha adreçat a Illa després de la conferència ha estat la d'un jove valencià que ha preguntat sobre l'oficialitat del català. Illa ha recordat que va abordar aquesta qüestió amb la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, en el seu anterior viatge i que ho abordarà demà amb el president del Consell Europeu. En qualsevol cas, ha subratllat que l'oficialitat del català, és un tema important i seria un "fort senyal" de les institucions europees aquest reconeixement i que reforçaria el sentiment proeuropeu de catalans, bascos i gallecs. Amb tot ha admès que no és "fàcil" i no se soluciona "en un míting, una setmana ni un mes".
La crisi política de la Unió arran de la irrupció del govern Trump ha estat també present a la seva intervenció, on ha retret que la nova presidència estatunidenca ha trencat la història d'una llarga aliança amb les democràcies europees. Illa ha reivindicat els valors europeus i ha fet una crida als demòcrates a "defensar la raó, la pau i la llibertat". "Catalunya i Espanya saben molt bé on som; i seguirem sent lleials a Europa, a la democràcia, a la pau, a Ucraïna i als drets humans", ha reblat.
Per il·lustrar la vocació europeista de Catalunya, ha recordat que el 1991, amb Jacques Delors, es va inaugurar a Barcelona la primera oficina de la Comissió fora d'una capital d'estat perquè aquesta ciutat reunia dinamisme econòmic, esperit innovador i tradició històrica proeuropea. "Catalunya torna a estar plenament compromesa amb Europa", ha reblat, que ha exposat el seu "model de prosperitat compartida". De fet, el president ha repetit davant l'auditori del Col·legi d'Europa el seu pla Catalunya Lidera que ja va exposar al Col·legi Industrial de Barcel
Abans de pronunciar la conferència, Illa s'ha reunit a Brussel·les amb la rectora d'aquest centre, Federica Mogherini, exministra d'Exteriors italiana i exalta representant de la UE per Afers Exteriors i Política de Seguretat. Illa té previst també reunir-se aquest vespre amb el director del think tank Bruegel, Jeronim Zettelmeyer, i demà participarà en la reunió del Comitè de Regions, en el qual té també previst intervenir l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni.