Torna el debat de la ingerència russa. El primer secretari del PSC, Salvador Illa, ha aprofitat una entrevista d'aquest matí per tal de sumar-se el debat sobre la possibilitat que el govern de Vladímir Putin hagués pogut tenir vincles amb la Generalitat de Carles Puigdemont durant el referèndum de l'1-O. Una qüestió que ja havia estat sonada a principis de setembre de l'any passat, i que ara ha tornat a posar-se sobre la taula després que l'Eurocambra mantingués aquest dimarts que s'investiguin els suposats vincles entre Rússia i independentistes. "És rellevant que ho estudiï el Parlament Europeu", ha afirmat en l'entrevista '
Ara bé, ha recordat que aquesta qüestió ja ha aparegut en "mitjans de reputació molt alta", en referència al reportatge aparegut al The New York Times fa uns mesos en què es relaten els viatges a Moscou del cap de l’oficina de Carles Puigdemont, Josep Alay, i es recullen les tesis del jutge del cas Volhov, Joaquín Aguirre, sobre la via russa del finançament del procés. Aquest dimarts, l'Eurocambra votava a favor de mantenir la referència a suposats contactes de Rússia amb "representants d'un grup de secessionistes catalans" en el seu informe "sobre ingerències estrangeres en els processos democràtics de la Unió Europea". Tot plegat, enmig de la invasió d'Ucraïna per part de les tropes de Vladímir Putin.
Referèndum, no; Estatut i model de finançament, sí
D'altra banda, en matèria d'autodeterminació, el socialista ha estat clar i sense deixar dubtes sobre la posició del PSC al respecte. Així, ha tancat totalment la porta a la possibilitat d'un referèndum d'independència en el futur, fins i tot si existís el consens dels partits. "No és possible, és generar frustració a la ciutadania catalana", ha opinat. A més, ha assegurat que les relacions de Catalunya amb l'Estat no és un dels temes que interessen a la societat actualment: "La gent vol que ens preocupem pels problemes actuals". "No em trobarà mai generant horitzons impossibles", ha advertit.
En canvi, ha apostat per l'autonomisme més clàssic. En aquest sentit, ha defensat un nou Estatut, afirmant que aquest sí "és un horitzó possible i val la pena explorar-lo". "El camí a seguir és una millora de l'autogovern, i si això acaba comportant un nou Estatut, ja ho veurem", ha dit. També ha plantejat la necessitat d'actualitzar el model de finançament autonòmic per a Espanya, assegurant que aquest debat "no es pot ajornar més". De fet, aquest ha estat un clam força repetit pels socialistes en les darreres setmanes.
La taula de diàleg, aturada per Rússia
Amb l'excusa de la invasió russa d'Ucraïna, Salvador Illa ha intentat justificar la situació de la taula de diàleg entre la Generalitat i l'Estat. Aquest espai de negociació no es reuneix des del setembre, i encara no té data per a la seva pròxima celebració. Pel líder socialista, això no és quelcom preocupant: "És bo que s'hagi reunit i que s'hagi anunciat que es tornarà a reunir", ha opinat. Com que no hi ha data, ha aprofitat l'atac rus a Ucraïna per a explicar aquesta situació: "El 24 de febrer va passar el que va passar", ha dit. Segons Illa, doncs, ara hi ha altres prioritats sobre la taula.
Conferència de Presidents, català i Feijóo
En altres matèries, Salvador Illa també s'ha pronunciat. Sobre la decisió del president de la Generalitat, Pere Aragonès, d'assistir finalment a la Conferència de Presidents de La Palma aquest diumenge, ha celebrat que hagi "rectificat", tot i lamentar que hagués acusat els altres caps autonòmics d'anar només a fer-se una foto. Pel que fa a la situació del català, ha reclamat recuperar els consensos amplis, tot i que s'ha posicionat a favor d'acatar la sentència del TSJC que imposa un 25% de castellà a les aules catalanes, i ha avisat que no es pot "defensar el català si s'ataca el castellà". I, finalment, ha acusat el futur president del Partit Popular, Alberto Núñez Feijóo, de ser responsable de l'acord de govern entre els conservadors i la ultradreta de Vox a Castella i Lleó: "És qui té tota la legitimitat per prendre decisions".