Temps, paciència, mà estesa a l'oposició i compromís de complir tant els acords que li han permès ser president de la Generalitat com les promeses pendents de convertir-se en una realitat. Aquest és el missatge que ha enviat Salvador Illa en la segona sessió del debat de política general que s'ha celebrat aquest dimecres al Parlament, davant la pressió dels partits de l'oposició, començant per Junts i ERC. Tota l'arc parlamentari ha volgut aprofitar l'ocasió per reivindicar-se com a l'única alternativa al Govern liderat pel PSC.
🔴 Debat de política general al Parlament de Catalunya, DIRECTE
Des de Junts, amb Albert Batet com a president del grup parlamentari, i tot i que aquest partit no va arribar a cap acord amb els socialistes el passat estiu, també han reclamat que el PSC i el PSOE compleixin els acords que tenen pendents, començant pel de l'amnistia. Illa ha tornat a reclamar al poder judicial que apliqui. Als escons del president Carles Puigdemont i de Lluís Puig, que esperen l'amnistia, hi seguia lluint un llaç groc. Batet també ha posat damunt la taula altres elements que els juntaires portaran a votació demà dijous, com el salari mínim català, que Illa, amb aquesta "mà estesa" s'ha obert a estudiar.
Amb tot, el president de la Generalitat els ha retret que el partit tingui la voluntat de desestabilitzar, que la seva voluntat fos anar a una repetició electoral del 12-M i que els juntaires culpin els socialistes de la situació que pateix el català quan només fa vuit setmanes que va entrar al Palau de la Generalitat. Al seu torn, Batet ha recriminat a Illa que els 7 diputats que el seu partit té a Madrid hagi "fet la feina" que el Govern i els 19 diputats del PSC no fan".
Compromís davant el Parlament amb el finançament singular
Davant la complicadíssima situació d'ERC, partit que té 20 diputats imprescindibles per Illa, el president de la Generalitat s'ha compromès a "deixar-se la pell" per fer realitat l'acord pel finançament singular, element clau en el seu pacte d'investidura. Minuts abans, Josep Maria Jové havia advertit que si no hi havia unes concrecions i uns avenços que havia trobat a faltar en les últimes declaracions del president, la legislatura seria curta tant a la cambra catalana com al Congrés dels Diputats: "Sense concrecions no hi haurà converses en els pressupostos i tothom sap que les legislatures avancen amb pressupostos", ha deixat caure el president del grup parlamentari. Davant aquestes advertències, Illa s'ha afanyat a mostrar el seu compromís amb el pacte, tot advertint que aquest no serà un camí fàcil de recórrer.
Amb els comuns, l'altre partit amb qui Illa va pactar la investidura, el debat parlamentari ha estat molt similar al que ha mantingut amb els republicans. Els de Jéssica Albiach, que no ha assistit al ple, han posat el seu focus en els acords en matèria d'habitatge i transport públic que van signar a l'agost i Illa ha reiterat la seva voluntat de fer-lo realitat. En la seva rèplica també ha promès "mesures" per controlar els lloguers de temporada, que és una batalla dels comuns però també d'Esquerra que vol recuperar el decret del govern Aragonès que va caure al mes de maig. Com amb ERC, però, Illa també ha advertit els ha advertit que resoldre la situació del sistema de Rodalies en cinc mesos és "literalment impossible", demanant temps un altre cop als seus socis. Així i tot, David Cid, el portaveu dels comuns, l'ha advertit que els pressupostos seran una prova de foc per comprovar si el Govern segueix "el bon camí" en aquest sentit.
Illa convida el PP a sumar-se a la lluita pel català
Illa no s'ha limitat a allargar la mà només als seus socis sinó que també l'ha allargada al PP d'Alejandro Fernández que ha assegurat no empassar-se cap de les promeses del president de la Generalitat, començant per la de la construcció de 50.000 habitatges. Tot i aquestes crítiques, el socialista s'ha mostrat convençut que fins i tot pot haver-hi pots amb els populars, a qui ha convidat a sumar-se a les reivindicacions per fer que el català (també l'euskera i el gallec) sigui una llengua oficial a les institucions europees o al Pacte Nacional per la Llengua, elaborat en la passada legislatura i que ja està pràcticament enllestit. En aquest cas, però, Illa s'ha trobat amb un mur i és que Fernández s'hi ha negat en rotund, assegurant que no donarà suport a un pacte que aposti per la immersió, que ha titllat de "fracàs" i les multes.
En el cas de la CUP, tot i que ha reconegut que és difícil que els anticapitalistes els convencin que els seus mètodes revolucionaris són millors que la seva aposta per anar a pas a l'hora de transformar la societat, ha reconegut a Laia Estrada i Laure Vega, ja que les dues han parlat des del faristol del Parlament, que alguns dels seus anàlisis són "encertats". Amb la oposició dels anticapitalistes a les "receptes sociovergents de sempre" sembla complicat que pugin arribar a cap acord parlamentari però Illa els continuarà "estenent la ma". Ferran Pedret, el darrer a intervenir com a president del grup parlamentari socialista, també ha fet referència a aquesta idea, convidant a tota la resta de l'arc parlamentari a arribar a "grans consensos".
Porta tancada a la ultradreta
Seguint el guió marcat per les seves primeres intervencions com a president, Illa ha assegurat que hi ha dos partits amb qui no arribarà a acords ni tan sols els negociarà: Vox i Aliança Catalana. Avui els ha retret a les dues formacions que s'entestin en relacionar immigració i delinqüència i a Sílvia Orriols l'ha acusada de tenir una mentalitat més pròpia de l'edat mitjana o dels anys trenta del segle passat que del 2024.
Un president que es reivindica com a gestor
En aquest primer debat de política general d'Illa com a president de la Generalitat més d'un l'hi ha retret que sigui una persona de perfil baix. Aquest dimarts, des d’Esquerra Republicana criticaven la seva manca d’il·lusió i que s’assemblés més a un delegat de la Moncloa que no pas a un president de la Generalitat de Catalunya; Alejandro Fernández del PP feia broma a través de les xarxes (“La DGT recomana: Si escoltés el president Illa no condueixis”, va escriure en una piulada que ha esborrat) i Laure Vega de la CUP l’ha acusat d’”avorrir Catalunya”. Lluny d'avergonyir-se'n, Illa ha volgut abraçar aquesta idea i ha assegurat en seu parlamentaria que un dels seus desitjos és que el llegat que en quedi de la seva presidència és que hagi estat un "bon gestor": "Hi ha qui em diu gestor amb un to despectiu, però no em fa mal, m'enorgulleix", ha sentenciat.