Demà és 7 de gener i toca tornar al despatx. La situació epidemiològica, que s’està agreujant cada dia més després de “salvar el Nadal”, no dona ni tan sols unes hores per respirar. Els contagis tornen a enfilar-se i les vacunes ni tan sols s’estan administrant com tocaria. Demà mateix, Salvador Illa ha convocat els mitjans en roda de premsa a les deu del matí a la delegació del govern espanyol a Catalunya. A Barcelona mateix, on ha passat el dia de Reis en família. Abans es reunirà amb el seu equip Covid del Ministeri. Malgrat la gravetat del moment, i les peticions gairebé transversals, el candidat del PSC a les eleccions del 14-F continua entossudit a compaginar-ho amb la cartera de Sanitat. Una decisió incomprensible per a la gran majoria, que ni tan sols és compartida per tots els seus companys al Consell de Ministres. Amb les eleccions a la vista costarà diferenciar el que és una compareixença com a ministre i una com a candidat.

Fins al moment, el cap de files dels socialistes catalans s’ha aferrat al càrrec, assegurant que no l’abandonarà –en substitució de Carolina Darias, que també ha estat damunt la crisi– fins que no arrenqui oficialment la campanya electoral, el divendres 29 de gener. També ha assegurat que, fins llavors, res de campanya, centrant-se exclusivament en les tasques de ministre. Però l’Illa candidat ja ha incomplert aquesta premissa. No només ha estat dels primers a viralitzar un vídeo de la campanya –de la mà de Pedro Sánchez–, sinó que el passat diumenge va participar del seu primer acte de precampanya acompanyat del primer secretari socialista Miquel Iceta. També a Barcelona.

El reclam de l’oposició ha estat unànime perquè Salvador Illa renunciï a les seves responsabilitats de ministre, un cop proclamat candidat, i deixi pas a algú que s’hi pugui dedicar en cos i ànima en un moment tan transcendental. Ho han exigit, evidentment, la triple dreta del PP, Vox i Ciutadans. Però també el conjunt dels seus contrincants electorals, inclosos els candidats independentistes Pere Aragonès (ERC), Laura Borràs (Junts) i Dolors Sabater (CUP), han carregat contra la duplicitat de funcions d’Illa. Fins i tot Jéssica Albiach, cap de llista dels comuns al Parlament, ha expressat la seva “preocupació” perquè la tercera onada de la pandèmia reclama “un ministre que estigui les 24 hores” involucrat en la qüestió, i no a temps parcial. Només el PSC ho ha defensat.

Fins i tot s’han alçat veus dins del mateix govern de coalició, entre els seus companys de Consell de Ministres. És el cas de la titular de Treball, Yolanda Díaz, que l’apressava en una entrevista: “Seria convenient actuar amb rapidesa perquè ja estem en campanya electoral a Catalunya. La pandèmia requereix tota la concentració, l’ànim, la intel·ligència i l’entrega. Jo ja estic en campanya electoral, tots estem en campanya”. Però els socialistes no tenen pressa. Prefereixen esperar per fer la petita remodelació de govern, que inclouria Miquel Iceta dins l’equació, per poder controlar els possibles danys d’aquesta operació. No està previst que afecti les poques carteres en mans d’Unidas Podemos.

Enmig d’aquests jocs propis de la política, la situació de la tercera onada de coronavirus no perdona. Ho demostren les dades de contagis i defuncions dia rere dia. No només és que la Generalitat endureixi les mesures a partir d’aquest dijous i durant almenys deu dies. Altres governs autonòmics, com el de Castella i Lleó, han posat damunt la taula la carta del confinament total de la seva població, un extrem al qual el Ministeri de Sanitat s’hi ha tornat a negar encara que sigui delimitat territorialment. I encara ha d’arribar la radiografia completa de les Festes de Nadal. Per si no fos prou, el pla de vacunació tampoc no s’està implementant com s’esperava des de l’Estat. Segons l’informe d’aquest dimarts, les comunitats només havien administrat 139.339 dosis de les 743.925 dosis rebudes, o el que és el mateix, el 18,7% de les vacunes que han arribat a l’Estat espanyol. Però la ministra Darias, que també coneix la situació de primera mà, haurà d’esperar per treure’s el dorsal i saltar al terreny de joc.

L’aposta pel 14-F cuinada entre Pedro Sánchez i Miquel Iceta s’ha basat justament en això: la gestió de la pandèmia. D’aquí les reticències socialistes. Salvador Illa va ser situat en un ministeri que no tenia competències perquè pogués centrar-se en la taula de diàleg amb la Generalitat, després de l’èxit de les negociacions d’investidura amb ERC. Però va irrompre una pandèmia mundial inesperada. I durant aquests mesos les enquestes externes i sobretot internes, malgrat la gestió amb llums i ombres, l’han catapultat com un dels ministres més ben valorats de l’executiu. Les mateixes enquestes que van portar Iceta a acceptar el canvi de cromos gairebé en temps de descompte. Li diuen fa un any al mateix Illa, un home més acostumat als despatxos que als focus i flaixos, i gairebé no s’ho creu.