Catalunya ha mostrat els darrers anys, segons el president de la Generalitat, Salvador Illa, una presència "passiva o limitada" a la política europea, però ara s'hi "vol tornar a implicar al màxim". Així ho ha assegurat el cap de l'executiu català en la intervenció d'un minut que ha protagonitzat al ple de commemoració del 30è aniversari del Comitè de Regions, que se celebra aquest dimecres a Brussel·les, i en el qual participa en el marc del seu primer viatge oficial fora de l'Estat espanyol.

Illa vol deixar clar amb aquest primer viatge al cor de la Unió Europea la voluntat de reafirmar la presència de Catalunya a les institucions de la UE i als diferents lobbies i associacions en què les regions busquen un paper protagonista, com l'Assemblea de Regions d'Europa o els Quatre Motors. Si el 18 de setembre passat a la commemoració de la Diada a Madrid, el president va proclamar, envoltat de ministres, que "Catalunya ha tornat", avui ha verbalitzat un missatge molt semblant a Brussel·les.

Comptin amb Catalunya

"Després d'uns anys de presència diguem-ne que passiva o limitada, Catalunya es vol tornar a implicar al màxim i a fons, i fer aportacions positives per tirar endavant la construcció europea des del Comitè de les Regions", ha anunciat el president, que en la seva intervenció en català tampoc no ha desaprofitat l'ocasió per reiterar l'aposta per la unitat: "Aquesta assemblea és la viva expressió de la diversitat i la pluralitat a Europa. Només si ens fixem en allò que ens uneix podrem donar resposta als problemes que preocupen els ciutadans en matèria d'habitatge, canvi climàtic, educació, sanitat, seguretat o infraestructures. Comptin amb nosaltres, comptin amb Catalunya".

Durant la seva intervenció al plenari del Comitè de Regions, que se celebra a l'hemicicle del Parlament Europeu, Illa ha tingut un "record especial" per a l'expresident Pasqual Maragall, que va presidir aquest comitè entre els anys 1996 i 1998, quan era batlle de Barcelona. Al matí, un altre dels seus predecessors s'ha convertit també en protagonista de la visita, després que el president a l'exili, Carles Puigdemont, ha rebut Illa a la capital belga amb una piulada al seu compte d'X, en què li ha retret que no hagi aprofitat el viatge per mantenir una trobada amb ell, després que sí que s'ha reunit amb la resta d'expresidents. 

Illa ha acudit a l'Eurocambra acompanyat de qui des del 2017 fins a l'agost passat va ser el director de Comunicació del Parlament Europeu i ara és el seu conseller d'Exteriors, Jaume Duch. Això no ha impedit que la delegació catalana es perdés pels passadissos de la laberíntica Eurocambra, intentant localitzar, en una successió de pujar i baixar ascensors, la sala on s'havia convocat la premsa. L'estada al Parlament Europeu s'ha obert amb una reunió amb la seva presidenta, Roberta Metsola, amb qui Illa ha abordat la situació del català a la cambra. A la tarda, Illa ha celebrat reunions bilaterals amb la presidenta de la Comunitat Foral de Navarra, María Chivite, i amb el lehendakari basc, Imanol Pradales.

Ajudar qui ho demana

El plenari del Comitè de Regions ha començat a primera hora de la tarda amb un minut de silenci per les víctimes de la DANA i amb una ronda d'intervencions de tres minuts dels presidents de les regions afectades, València, Castella-la Manxa, Andalusia i Catalunya. Illa, que ha intervingut en català, s'ha encarregat de tancar aquest torn. Ha reiterat el compromís del seu Govern amb València "fins al final" i ha cridat a mantenir l'esforç per ajudar aquest territori. Això no obstant, en plena tensió entre la Moncloa i l'executiu de Carlos Mazón sobre la resposta davant la tragèdia, Illa ha dedicat també una puntada al president valencià. "Ajudar és fer el que et demanen, no el que tu vols, sinó el que et demanen els que estan dirigint el procés de resposta a aquesta tragèdia", ha puntualitzat.

Illa ha advertit que la DANA demostra que afrontar el canvi climàtic no és una elecció sinó un deure —"cada dia veiem les tràgiques conseqüències dels discursos negacionistes"—; ha reclamat serveis públics potents, per donar resposta eficient, justa i democràtica; ha subratllat la importància de les institucions —"sense institucions democràtiques, no hi ha respostes coordinada a aquests casos d'emergència"—, i en darrer lloc, ha advertit que cal reforçar els mecanismes de cooperació entre administracions, local, autonòmica, estatal i europea.

L'ajuda no es regateja

El primer a intervenir en aquest ple ha estat el president de la Comunitat Valenciana, Carlos Mazón, que ha apel·lat a la solidaritat que defineix el projecte europeu, la solidaritat entre pobles germans, regions i institucions que entenen que "l'ajuda i cooperació no es regateja" davant qui ho necessita. "La solidaritat no és una opció que pugui triar-se o no. Forma part d'Europa", ha advertit Mazón, que ha reclamat una acció institucional unitària i que es materialitzin totes les accions que es puguin desenvolupar i tots els recursos que es puguin mobilitzar per a famílies trencades i pobles destruïts, que han de tenir la certesa i la garantia que "Europa no els deixarà a la seva sort".

El president de Castella-la Manxa, Emiliano García Page, ha volgut cridar l'atenció que qualsevol es pot veure impactat per una catàstrofe com la DANA i que això ha de portar a una reflexió col·lectiva del que pot passar a Europa en el seu conjunt. Page ha reclamat que en la reflexió a Europa sobre la flexibilització dels fons inclogui la implementació de mecanismes de rapidesa davant les emergències, que no es limitin només a posar en marxa el fons de contingència.

El tercer a intervenir ha estat l'andalús Juan Manuel Moreno Bonilla, que ha saludat de manera especial, Mazón i García Page i ha obviat Illa, ha intervingut també per videoconferència, des de Bakú, on se celebra la COP29. El president andalús ha demanat reforçar els mecanismes per respondre a les emergències, però també de solidaritat davant fenòmens climàtics extrems. Bonilla ha reclamat mantenir i reforçar la capacitat d'actuació de les regions, competències i dotació financera, per donar més capacitat de resposta, davant els riscos que es desprenen del canvi climàtic.