El president Salvador Illa acudirà a Madrid el 12 d'octubre per assistir a la desfilada militar que presideix el rei Felip VI amb motiu de la celebració de la Hispanitat. Serà el primer cop que un president de la Generalitat torna a participar en aquesta cita des que Artur Mas va declinar la invitació el 2011. El president José Montilla va ser el darrer que hi va acudir i prèviament només Pasqual Maragall hi havia participat.
A les portes del debat de política general al Parlament, el Govern va evitar informar dimarts sobre si Illa acudiria o no a la celebració de la Hispanitat malgrat les nombroses qüestions que se li van plantejar al respecte a la portaveu, Sílvia Paneque, en la roda de premsa posterior al Consell Executiu. Això no obstant, un cop s'ha celebrat el debat i només queden pendents les votacions de les propostes de resolució, ha avançat a La Vanguardia i ha confirmat ElNacional.cat la decisió del president.
Vincle amb la Corona
Illa ha deixat clar des del primer moment la seva voluntat de restablir els vincles amb la Corona i "normalitzar" les relacions amb l'Estat després d'anys de tensió arran del procés independentistes. Quan el passat 18 de setembre va acudir al Palau de la Zarzuela per a la protocol·lària reunió amb el Rei després de la investidura, feia nou anys que cap president de la Generalitat s'havia presentat davant del monarca per complimentar aquesta cita.
La desfilada militar de la Hispanitat va, però, més enllà d'una simple convocatòria del Rei. El president Jordi Pujol no va assistir mai a la desfilada. El primer president de la Generalitat que ho va fer va ser Pasqual Maragall, que va decidir acudir-hi el 2004, quan encara no feia un any que encapçalava l'executiu català. La presència de Maragall en aquell acte va provocar les crítiques dels seus socis de govern, ERC i ICV, així com els retrets de CiU. Amb tot, el 2005 hi va tornar.
El president José Montilla també hi va assistir. Hi va anar el primer any en què va ostentar el càrrec de responsable del Govern, el 2007, i el darrer any, el 2010. Aquella cita del 2010, tot just tres mesos després que es conegués la decisió del Tribunal Constitucional de retallar l'Estatut i després de la celebració de la multitudinària marxa de protesta a Barcelona, va donar peu a una nova allau de crítiques dels socis i de l'oposició nacionalista. Amb l'arribada d'Artur Mas al Govern, el president de la Generalitat va deixar d'acudir a la desfilada militar ni a la recepció posterior. Tampoc hi van anar Carles Puigdemont, Quim Torra ni Pere Aragonès.
De fet, després de l'1-O i de la intervenció del monarca avalant les càrregues policials, les relacions entre el Govern i la Corona no van fer més que empitjorar fins al punt que Felip VI va arribar a ser considerat persona non grata i el president va deixar d'acudir als actes en què participava a Catalunya. Amb Pere Aragonès, el govern va tornar a acudir les convocatòries més enllà que Felip VI hi fos o no, tot i intentar evitar els habituals besamans la qual cosa va donar peu a tota mena de situacions.