Pedro Sánchez ha començat la seva ronda de reunions amb els presidents autonòmics rebent a la Moncloa el lehendakari basc. Euskadi va ser el primer territori que va aprovar el seu estatut d’autonomia (ho va fer el 1979) i és (juntament amb Navarra) l’únic que té un concert econòmic. I el finançament és una qüestió que Imanol Pradales no ha pogut defugir en la seva roda de premsa posterior a la trobada amb el president espanyol. Des del govern espanyol, emmarquen les reunions bilaterals en la voluntat de “reforçar i enfortir” la col·laboració amb els governs autonòmics, “potenciar el diàleg” i “impulsar l’entesa institucional”, però a ningú no se li escapa que el finançament autonòmic és un dels grans assumptes que sobrevola el Palau de la Moncloa.
Després d’una trobada cordial que s’ha allargat poc més d’una hora i quart, Imanol Pradales ha celebrat el compromís de Pedro Sánchez de culminar una carpeta de transferència de competències al País Basc abans de finals d’any i, preguntat pels periodistes sobre el finançament singular acordat entre el PSC i ERC, ha expressat el seu “respecte” cap “al que Catalunya acordi amb l’Estat”. “No em posaré en casa aliena perquè no m’agrada que ningú es posi en la casa dels bascos”, ha afegit. En aquest sentit, ha exigit “respecte” pel concert basc i ha lamentat que “s’ataqui injustament” el model que regeix a Euskadi i a Navarra i es parli d’ell amb un “desconeixement enorme sobre què significa”. Durant la reunió, el lehendakari i el president espanyol han parlat de la “relació bilateral justa i efectiva” que proporciona en “termes de finançament” el concert econòmic basc.
“Euskadi jugarà a favor de l’estabilitat a l’Estat”
Preguntat per l’estabilitat de la legislatura espanyola, Imanol Pradales ha deixat clar que tant Euskadi com el PNB jugaran “a favor de l’estabilitat a l’Estat” i ha verbalitzat la “impressió” que Pedro Sánchez “treballarà perquè la legislatura mantingui la seva estabilitat” i té “ganes de continuar amb una legislatura llarga”. “Independentment de si té pressupostos”, ha afegit. “Nosaltres sempre hem intentat afavorir que es mantingui l’estabilitat política al conjunt de l’Estat per continuar avançant en qüestions importants que afecten la millora de l’autogovern”, ha esgrimit. I ha reconegut que el govern basc està “especialment” interessat que “es desencalli” la senda de dèficit i el sostre de despesa per elaborar els pròxims pressupostos bascos. Just ahir, Carles Puigdemont va avisar la Moncloa que Junts tornaria a votar en contra de la senda de dèficit la setmana que ve si no hi ha canvis respecte a la que ja van tombar el juliol. Sobre aquesta qüestió, el lehendakari ha assenyalat que la relació entre el govern espanyol i Junts “té els seus propis canals”.
Des de la Moncloa, l’encarregat de pronunciar-se sobre la reunió entre Pradales i Sánchez ha estat el ministre de Política Territorial i Memòria Democràtica. Àngel Víctor Torres ha agraït la intervenció “responsable” del lehendakari “apostant per l’estabilitat i no pel contrari” i ha fet una nova “crida” explícita al PP perquè no voti en contra de la senda de dèficit.
El compromís de tancar un primer bloc de transferències abans de finals del 2024
En clau de política basca, Imanol Pradales ha traslladat a Pedro Sánchez un “calendari realista i realitzable” sobre el conjunt de transferències pendents per tancar l’Estatut de Guernica i ha subratllat que ambdós líders han convergit en voler “imprimir una marxa més” al calendari de treball que tenen els dos governs. En concret, ha anunciat que els executius basc i espanyol reuniran la comissió bilateral a finals d’octubre i s’han compromès a “tancar un primer bloc de transferències” abans que acabi l’any 2024. Segons ha assenyalat, aquesta carpeta inclou la gestió i ordenació del litoral, salvament marítim, meteorologia, autoritzacions de feina de persones estrangeres, cinematografia, pesca recreativa i seguretat privada. És un compromís que van adquirir el PNB i el PSOE per a la investidura de Pedro Sánchez amb l’objectiu d’acabar amb “45 anys d’incompliments” de les transferències incloses en l’Estatut de Guernica.
Posteriorment, quan també s’hagi culminat la segona etapa (que té a veure amb l’àmbit sociolaboral, la gestió del règim econòmic de la Seguretat Social o les infraestructures estratègiques com ports i aeroports) s’haurà d’obrir un “nou pacte estatutari” que inclogui, entre altres qüestions, el “reconeixement nacional” d’Euskadi, la bilateralitat com a “element de relació” entre la Moncloa i la lehendakaritza i un projecte per “actualitzar, millorar i ampliar” l’autogovern basc.