La proposta del PSC d'un nova política lingüística a l'ensenyament a Catalunya que trenca amb la immersió ha aixecat una intensa polseguera arran de l'esquerda que representa en el consens clau per a l'èxit d'aquest model durant dècades. El nou plantejament socialista apareix formulat en els documents elaborats de cara al proper congrés del partit, on es proposa fer "de la diversitat lingüística a Catalunya un actiu", "defensant el català i el castellà a través d'un model plurilingüe a l'escola amb la flexibilitat que la realitat sociolingüística present al nostre país exigeix", afegeix.
El text argumenta que la voluntat és fer realitat el que deia la històrica dirigent socialista Marta Mata: "Que els nens i les nenes han d'estimar el català i el castellà"
La immersió lingüística, que assenyala el català com a llengua vehicular a l'escola enfront d'altres sistemes pedagògics que aposten per separar els nens en funció de la llengua, s'ha considerat a Catalunya un model d'èxit perquè garanteix la cohesió social i ha estat possible gràcies a un ampli consens polític que històricament ha inclòs els principals partits catalans, entre els quals, i de manera molt destacada, el PSC.
El qüestionament a aquest model ha estat impulsat els darrers anys des del Parlament per Ciutadans i PP, però els socialistes catalans continuaven formalment mantenint el suport a la immersió. Fins ara. D'aquí la polèmica suscitada per la proposta que fa aquesta formació de cara al proper congrés del partit.
El PSC considera ara que s'ha trencat el "pacte de convivència en matèria lingüística" que ha existit les darreres dècades a la societat catalana i en responsabilitza el que descriu com a "instrumentalització que han fet els nacionalismes de la llengua": "pel procés independentista, que ha associat el català a la seva causa, i per una utilització partidista al voltant del seu ús, especialment a l'escola".
"Davant del risc actual que la llengua materna esdevingui un factor de divisió social, els socialistes tornarem a fer tot el possible per una convivència efectiva i afectiva del català i el castellà, fent desaparèixer la confrontació entre llengües que està posant en risc la convivència i el patrimoni lingüístic comú", adverteix.
