La crida a l'abstenció per part d'un sector de l'independentisme a les xarxes en aquestes eleccions generals 2023 ha fet vessar rius de tinta davant els efectes que pot tenir i se'n poden derivar. Les respostes més immediates començaran a arribar la nit del 23 de juliol, quan s'efectuï l'escrutini. Mentrestant, es poden entreveure alguns dels impactes que aquesta manca de mobilització d'una part de l'electorat favorable a la independència suposa perquè, de fet, així es va plasmar en els resultats de les eleccions municipals 2023. En tant que a la resta de l'Estat la participació va créixer, a Catalunya es va registrar un sotrac important, baixant del 64,81% del 2019 a una participació clarament inferior d'enguany (55,55%). Esquerra Republicana va ser la principal força a la qual la va perjudicar que un gruix de l'electorat es quedés a casa (va perdre quasi 302.000 vots respecte a les municipals del 2019, i caient del 23,53% assolit aleshores al 17,31% d'aquesta darrera convocatòria electoral), però també va impactar —d'una manera menys notòria— a Junts per Catalunya en xifres absolutes (4.500 vots menys, tot i que van créixer del 15,95% al 18,38% i van avançar ERC) i a la CUP —que ho va notar més deixant pel camí 43.000 sufragis en relació amb el 2019 i passant del 5,1% al 4,4%—.
Aquesta tendència a la baixa, explicada per l'abstenció, es va traduir, per tant, en una pèrdua de pràcticament 350.000 paperetes per a la suma de les tres forces independentistes. L'any 2019, plegats arribaven al 44,54% dels vots vàlids al conjunt del territori en el marc dels comicis locals; ara la suma supera per un estret marge el 40% —40,12%, en concret—. En paral·lel, també s'ha traslladat a la xifra total de regidors que ERC, Junts i la CUP tresorejaven en el mandat 2019-2023: dels quasi 6.250 d'aleshores als menys de 5.900 actuals. Conseqüentment, ha fet forat en el poder municipal del qual disposava l'independentisme a escala municipal fa quatre anys: entre els tres partits, tenien el 77% de les alcaldies de Catalunya (més de 730). Enguany, és del 72% i per sota de les 700 batllies, sent molt significatiu el fet de mantenir només el 'fortí' de Girona pel que fa a les capitals de demarcació —ERC ha perdut Lleida i Tarragona, i la maniobra PSC-Comuns-PP ha barrat el pas a una alcaldia de Junts a Barcelona— i havent capgirat la situació a les principals ciutats comarcals: ara és el PSC la formació que lidera més capitals (18), seguits de Junts (10), ERC (8) i CUP (2).
El conjunt de dades permet diagnosticar que l'abstenció del passat 28 de maig va tenir un clar impacte en el si de l'independentisme. Per arribar a aquest punt, però, cal desgranar tots els 'indicis' que, irremeiablement, acaben conduint a uns 350.000 vots que, aquella jornada, es van quedar a casa. Per contextualitzar, cal ampliar el mapa de Catalunya i analitzar els punts on la suma d'Esquerra, Junts i la CUP va patir les principals fugues. Si fem una ullada a les demarcacions, Girona —que és un dels territoris on històricament l'independentisme té més múscul electoral— és on més va caure la participació. De fet, va ser de més d'11,5 punts (del 65,9% del 2019 al 54,2% de 2023). En vots, la pèrdua quasi va arribar a les 50.000 paperetes (de 217.513 a 168.835; del 64,5 al 59,3%). A Barcelona, Lleida i Tarragona, el descens de la participació va ser molt similar —de nou punts—, però en totes elles es va superar el 55% d'electors que van anar a les urnes el 28-M, sent la província lleidatana la que més es va mobilitzar (59,45%).
Altres dades il·lustratives des del punt de vista de les demarcacions són, per exemple, que l'any 2019, Girona i Lleida superaven amb escreix el 60% de vots a l'independentisme —64,5 i 66,6%, respectivament—. Enguany, han caigut per sota del 60% —59,3 i 58,1%—. També era ressenyable que s'havia superat el 50% dels sufragis a Tarragona aleshores (52,1%), però ara s'ha tornat a retrocedir al 47,3%. Pel que fa a Barcelona, on hi ha el gran forat negre de l'independentisme —particularment, en zones com l'Àrea Metropolitana—, s'ha passat del 39,1% al 35,2%. En xifres absolutes, el principal 'dany' ha estat a la demarcació barcelonina —sobretot pel fet que s'hi concentra més del 70% de la població catalana, i això explica el diferencial—: gairebé 230.000 vots menys. A Lleida i Tarragona, les 'fugues' han estat de 34.000 i 37.000 sufragis, respectivament.
Els principals municipis on la suma ERC + Junts + CUP es ressenteix
Si anem al detall, s'observa que el percentatge de vot que representa la suma d'Esquerra Republicana, Junts per Catalunya i la CUP presenta xifres més baixes als municipis de la costa i del litoral català, així com alguns de l'Alt Pirineu. A grans trets, és destacable que, de les 43 capitals de comarca, els tres partits superaven el 50% l'any 2019 a una trentena d'elles. Ara s'ha reduït a 26, sortint de la llista Balaguer (del 68 al 40%), Tremp (del 53 al 35%), Ripoll (del 71 al 45%, tenint com a causa la victòria de Sílvia Orriols) i Cervera (del 65 al 37%). En paral·lel, l'abstenció va impactar de ple en localitats com Figueres, la Seu d'Urgell, Manresa, el Vendrell, Olot o Santa Coloma de Farners, on va ser inferior al 50%.
Encara entre les capitals comarcals, és particularment ressenyable les pèrdues de vot independentista detectades a Manresa (del 66 al 53%, representant 8.000 sufragis menys), Reus (del 48 al 36%), Berga (caiguda del 81 al 66%), Vilanova i la Geltrú (els tres partits van obtenir el 48% el 2019, i aquest 2023 s'han quedat amb el 27% de les paperetes vàlides, baixant dels 15.120 d'aleshores als poc més de 7.100 actuals), Olot (del 77 al 62%), Girona —que, malgrat mantenir una alcaldia independentista, la victòria va ser per al PSC i les tres formacions van perdre 10.000 vots—, Vic (d'un 78 a un 57%) o Sabadell i Terrassa (caigudes de 16.000 i 10.500 sufragis, respectivament). A continuació, pots consultar un mapa amb les dades de la suma ERC + Junts + CUP a cadascun dels municipis de Catalunya i comparar-ho amb el de les eleccions municipals de 2019:
Paradoxalment, l'independentisme va créixer en percentatge de vot —i no en nombre de vots degut a una menor participació— a municipis com Figueres (del 60 al 65%), el Pont de Suert (pujada d'un punt, del 41 al 42%), Tortosa (d'un 54 a un 60%), Barcelona (es va passar del 36 al 37% amb la victòria de Trias per Barcelona) o Amposta (70%-87%) i Falset (del 74 al 85%). Aquests dos últims casos sí que són una excepció, perquè també es van disparar en la xifra de vots, i no tan sols en el percentatge.
No debades, aquestes fugues també tenen a veure amb el fet que, entre les 20 ciutats de Catalunya més poblades, només superen el 40% dels vots a Girona, Sant Cugat del Vallès i Manresa. Entre el 30 i 40%, se situen Barcelona, Sabadell, Lleida, Tarragona i Reus; mentre que entre el 20 i 30% de sufragis als tres partits independentistes hi consten Mataró, Rubí, Vilanova i la Geltrú i Viladecans. Finalment, per sota del 20%, hi ha fins a vuit localitats: l'Hospitalet, Terrassa, Badalona, Santa Coloma de Gramenet, Cornellà, Sant Boi de Llobregat, Castelldefels i el Prat de Llobregat. A més, a llocs com Sant Cugat, tot i fregar el 50% dels sufragis, van perdre gairebé 7.000 paperetes.
L'efecte es reprodueix a les comarques
Si canviem la perspectiva de municipis a comarques, la desmobilització que va haver d'una part de l'electorat independentista també hi té incidència. L'any 2019, la conjunció de vots d'Esquerra, Junts i la CUP arribava a més del 60% a 27 comarques de Catalunya, se situava entre el 50 i 60% dels sufragis a 6 d'elles i era inferior al 50% a les nou restants. Amb els resultats del 28 de maig, el nombre de comarques on els tres partits plegats han superat el 60% són 20, mentre que les que estan entre el 50 i 60% han pujat a 10 i, les altres 12, per sota del 50%.
Les comarques on la tendència a la baixa ha estat més determinant són el Tarragonès (del 48,1% al 34,7%, perdent quasi 19.000 vots), el Bages (del 65,3 al 54,4%, caient en 17.000 sufragis), Berguedà (la baixada ha estat molt pronunciada, de fins a 20 punts, passant del 77,4 al 57,4%), les Garrigues (d'un 82,2 a un 65,4%), la Noguera (80,6% l'any 2019; 64,3% el 2023), Osona (la caiguda és d'onze punts, però destaca que representen 18.000 vots menys) o el Pla d'Urgell (del 84,6 al 68,4%). En canvi, hi ha tres comarques on ha passat l'efecte invers: tot i notar-se l'abstenció en la xifra absoluta de vots, el percentatge de la suma ERC, Junts i la CUP ha crescut. Són els casos del Baix Ebre (d'un 69,2 a un 69,8%), Ribera d'Ebre (d'un 65,7 a un 68,2%) i el Moianès (el 2019 van sumar un 78,2% i, ara, han arribat al 79,9%). D'aquestes àrees, el Pla de l'Estany és on més vots van rebre (88,6%) i el Baix Llobregat, on menys força electoral van obtenir (26%).