El que va ser secretari general d'Acció Exterior de la Generalitat de Catalunya, Aleix Villatoro, ha presentat un escrit al Jutjat d'Instrucció número 13 de Barcelona, on s'investiga la seva participació en el referèndum de l'1 d'octubre de 2017, en què al·lega falta d'imparcialitat del primer instructor, Juan Antonio Ramírez Sunyer, basant-se en els obituaris que membres del poder judicial van escriure a la seva mort.

En l'escrit, que obra al sumari d'actuacions al qual ha tingut accés Europa Press, la defensa de Villatoro impugna molts aspectes del procediment, com el criteri de repartiment d'assumptes als jutjats de la Ciutat Comtal, i dedica un apartat a al·legar que s'ha vulnerat el seu dret a un jutge imparcial.

Argumenta en primer lloc que quan el jutge havia de jubilar-se, el maig de 2017, es va acordar prorrogar l'edat de retirada fins als 72 anys i "ja constava que el jutge Ramírez Sunyer estava malalt", per després oferir extractes d'escrits que en la seva memòria van publicar el vocal del Consell General del Poder Judicial José María Macías i el president de la institució, Carlos Lesmes, a la seva mort.

"Sempre es va negar (a deixar el jutjat) obsessionat a culminar una investigació en la qual tant es juguen Catalunya i Espanya. La seva única preocupació quan ho vaig veure per última vegada, ja a l'hospital, va ser que el seu successor fos en condicions de continuar on ell havia d'abandonar. Mai no em perdonaré no haver-lo obligat a deixar el jutjat", deia aquell article de Macías publicat a la premsa que per a Villatoro reflecteix la falta d'imparcialitat del difunt instructor. Considera que "no és coherent que un jutge sense cap interès en l'assumpte tingui aquesta obsessió per realitzar la instrucció i tampoc no és coherent que si hi ha d'haver independència judicial, el vocal del CGPJ faci manifestacions" com les que es recullen en aquest article.

Quant al text de Lesmes, es tracta d'una carta en la qual va agrair els seus serveis amb "paraules molt afectuoses" i dirigint-se al mort de forma "familiar" i "amistosa", en els termes que utilitza la defensa de Villatoro.

"Tu vas decidir canviar el rumb de la teva pròpia història, i en fer-ho vas canviar el de la Història mateixa del nostre país", diu l'extracte de l'escrit que l'imputat aporta al jutjat.

"Vas decidir des del principi encarar unes coses i altres amb valentia i resolució, animat per unes profundes conviccions morals que t'han convertit en el que ets: un referent per a tots nosaltres (...) Gràcies per tot, per ser com ets i per defensar l'Estat de Dret i la Justícia sense vacil·lacions ni pors en temps tan convulsos", diu part d'aquella carta.

Per a la defensa de Villatoro, aquestes paraules "no tindrien rellevància si les hagués escrit un amic, però les ha escrit el president del Tribunal Suprem en qualitat de tal amb una afectuositat i familiaritat impròpia del president d'aquest òrgan judicial".

Destaca a més, com un altre 'símptoma' de falta d'independència del difunt instructor, que a títol pòstum el Consell General del Poder Judicial li va concedir la Medalla de Sant Raimon de Penyafort, entre altres mèrits, per "la tasca desenvolupada durant l'última etapa de la seva vida en la qual malgrat la dura malaltia i l'exigència que la complexitat de les causes que instruïa li demandaven no va deixar de treballar fins a l'últim moment".

"La medalla pòstuma contribueix a remarcar aquesta ideologia del jutge d'instrucció que va iniciar la causa, ja que se li ha concedit especialment per la seva actuació en la causa referent a la preparació del referèndum," al·lega l'imputat.