Poc després de les 11 hores del matí del dijous 17 d'agost, el Congrés dels Diputats nomenava Francina Armengol com a nova presidenta. La socialista balear era escollida per majoria absoluta amb 178 vots a favor (PSOE, Sumar, ERC, Junts, Bildu, PNB i BNG) i ho aconseguia després que el partit hagués tancat alguns acords per obtenir suports d'altres grups. Els socialistes necessitaven el 'sí' clau de Junts per Catalunya per aconseguir la presidència de la cambra baixa espanyola i l'acord es va tancar quan van arribar els fets comprovables. Ben d'hora aquell matí —tal com va avançar ElNacional.cat—, el ministre d'Afers Exteriors en funcions, José Manuel Albares, registrava davant el Consell de la Unió Europea la petició per reconèixer el català, l'euskera i el gallec com a llengües oficials del club comunitari, un pas que no s'havia fet mai. Una vegada l'equip del president a l'exili, Carles Puigdemont, va tenir constància que aquesta sol·licitud ja havia entrat al registre, el suport a Armengol es va desbloquejar. Aquesta fita suposa un canvi de paradigma per a l'estatus de la llengua catalana en un context de retrocés de l'ús social d'aquesta i de les invectives que des de diverses instàncies estatals buscaven minorar-la. Ara, aquesta nova pantalla pot blindar i reforçar el prestigi internacional de l'idioma i dotar-la d'un rang equiparable a les altres 24 llengües oficials de la UE. Dit d'una altra manera, el català se situarà —si tot surt tal com està previst— al mateix nivell que l'anglès, el francès o l'alemany. Ara bé, en què més es tradueix aquest estadi insòlit per al català?
➡️ Aquestes són les 24 llengües oficials a la Unió Europea, en espera del català, el basc i el gallec
Les fases perquè l'oficialitat del català sigui una realitat
Perquè l'oficialitat de la llengua catalana sigui més que un fet, encara falten alguns requisits. El primer, però, ja és constatable: el document que certifica que el govern espanyol remet a la presidència del Consell de la Unió Europea —que durant aquest segon semestre de l'any la té, precisament, l'Estat— i a la secretària general d'aquesta instància la sol·licitud per reformar el règim lingüístic del club comunitari per incloure el català, l'euskera i el gallec en aquest. Per fer-ho, Albares, el titular d'Exteriors en funcions, demana la modificació del reglament 1/1958 —el que regula el marc lingüístic a la UE— perquè es puguin incorporar a les 24 llengües oficials restants. S'ha d'especificar, en aquest sentit, que s'adhereixin com a llengües oficials i de treball. En la mateixa missiva, el govern espanyol demana "l'inici dels procediments de modificació previstos al Consell" i que s'inclogui a l'ordre del dia del proper Consell d'Afers Generals de la Unió Europea, que tindrà lloc el 19 de setembre.
El mateix dijous, des del Consell de la UE confirmaven que ja estan examinant la petició i abordar el procés perquè assoleixin l'estatus complet d'oficialitat. La data clau serà el 19 de setembre, que serà quan es debatrà aquesta qüestió amb els 27 estats membres. Perquè pugui prosperar, és necessari que la proposta s'aprovi per unanimitat. Aquest és un aspecte que pot resultar complex, però el cert és que no hi ha cap precedent de petició d'oficialitat que s'hagi rebutjat. La reforma del reglament lingüístic ja s'ha fet en set ocasions i no hi ha hagut cap impediment. A més, la presidència del Consell la té ara Espanya, de manera que pot exercir un poder negociador davant l'eventual cas que hi hagués qui veiés amb recel que el català, l'euskera o el gallec siguin idiomes oficials de la Unió Europea. De fet, la Plataforma per la Llengua assenyala que, en el cas que hi hagués una negativa per part del Consell Europeu al·legant que hi ha "impediments legals", l'Estat té la via de recórrer-ho i elevar el cas al Tribunal de Justícia de la UE.
L'última llengua que es va incorporar va ser el gaèlic. De fet, l'any 2007 ja va aconseguir l'estatus d'idioma oficial de la Unió Europea, però la manca de recursos tecnològics i humans que aleshores tenia el club comunitari per poder traduir tot el volum de documents al gaèlic va fer que s'aprovés una derogació temporal especial fins al 2022, que limitava la quantia de textos que s'havien de traduir. Amb tot, l'any passat ja va adquirir l'estatus complet.
Què suposa que el català sigui llengua oficial a la Unió Europea?
El reglament que regula el règim lingüístic a la Unió Europea ja concreta alguns dels aspectes que implica l'oficialitat d'una llengua en el context comunitari. D'entrada, aquest estatus per al català implicaria que els textos que un estat membre o una persona que viu en algun d'aquests pugui enviar-los a les institucions europees en qualsevol de les llengües oficials de la Unió Europea i, a més, la resposta de les instàncies de la UE hauran de ser amb la llengua que usi el remitent. En paral·lel, els reglaments, tractats, directives, sancions i actes jurídics diversos també podran constar en català. Un clar exemple seria el Diari Oficial de la Unió Europea.
Encara pel que fa a les institucions europees, la incorporació del català a les llengües oficials suposaria que els diputats poguessin fer intervencions al Parlament Europeu en aquest idioma, així com el fet que les reunions del Consell Europeu i del Consell de la Unió Europea s'interpretin en totes les llengües oficials. També les actes i textos oficials d'aquestes institucions estarien disponibles en català, euskera i gallec. A l'Eurocambra, el reglament concreta en l'article 167 que tots els documents "hauran d'estar redactats en les llengües oficials" i que tots els diputats "tindran dret a expressar-se en la llengua oficial de la seva elecció". Paral·lelament, l'òrgan legislatiu es dota d'eines d'interpretació simultània en cadascuna de les llengües oficials, elements dels quals també es disposa a les reunions de comissions i delegacions.
Més enllà d'això, i retornant a la documentació, també obre la porta a dotar-se d'una major protecció legal que es plasma, per exemple, en la possibilitat que es pugui exigir per llei l'etiquetatge en català dels productes alimentaris, segons apunta la Plataforma per la Llengua. De fet, això també contemplaria els productes sanitaris o que el carnet de conduir europeu inclogui el català. Sens dubte, un salt transcendent per a la llengua que el president d'Òmnium Cultural, Xavier Antich, valorava en una piulada: "L'oficialitat del català a la UE serà una molt bona notícia. Que encara no ho sigui és una anomalia europea. Que s'aconsegueixi, mostra de la força de l'independentisme, no una gràcia de l'Estat".
L'oficialitat del català a la Unió Europea gaudeix d'un ampli consens entre els catalans
L'escenari de l'oficialitat de la llengua catalana a la Unió Europea gaudeix d'un ampli suport entre la ciutadania de Catalunya. Així ho constata, a tall d'exemple, la darrera enquesta òmnibus del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) de l'any 2022. Preguntats per aquesta qüestió, el 60% es va mostrar d'acord o molt d'acord amb la inclusió del català en aquest rang al règim lingüístic europeu. Només un 26% s'hi declarava en desacord o molt en desacord, mentre que un 11% no estava ni d'acord ni en desacord. Per llengua pròpia dels enquestats, el gruix de catalanoparlants favorables d'aquesta via és molt substancial (82%) i també és notori entre els bilingües (68%). De fet, la meitat dels castellanoparlants que viuen a Catalunya també ho veuen amb bons ulls.
Segons simpatia de partit, els propers a les formacions independentistes i dels comuns superen amb escreix el 50% de partidaris de declarar el català llengua oficial de la Unió Europea. Entre els simpatitzants de Junts, ho avalen el 98% d'ells; seguits dels de la CUP, amb un 95%; i d'Esquerra Republicana, amb un 88%. En el cas dels comuns, el percentatge també és força elevat (79%), mentre que pel que fa al PSC només un 48% hi està d'acord o molt d'acord. Ara bé, igualment superen la suma dels simpatitzants socialistes que estan en desacord o molt en desacord amb aquesta opció, ja que plegats freguen el 40%.