El recurs dels presos independentistes al Tribunal Europeu de Drets Humans amb seu a Estrasburg serà un cas "important" i "potencialment històric" a Europa, segons els experts consultats per l'ACN. "Podria tenir repercussions més enllà de Catalunya i Espanya", apunta la directora per Europa de la Comissió Internacional de Juristes (CIJ), Roisin Pillay. També Alain Zysset, professor de Dret Públic de la Universitat de Glasgow especialitzat en el TEDH, creu que serà un cas "extremadament significatiu" perquè Estrasburg haurà d'examinar si un afer polític, com és el referèndum d'independència, ha acabat afectant el dret dels presos a un judici just.

Zysset avisa que el TEDH és "força conservador" en les seves interpretacions sobre drets polítics, recordant la desestimació de la demanda de la presidenta del Parlament Carme Forcadell per la suspensió del ple. Tanmateix, l'expert remarca que aquest recurs serà diferent perquè tracta d'una possible vulneració de drets fonamentals en l'aplicació del codi penal. "No importa si són polítics o membres de la societat civil, els drets apliquen per igual", afegeix, negant que el TEDH es miri amb un prisma diferent el cas dels exconsellers i Forcadell del dels Jordis.

D'altra banda, l'advocada Roisin Pillay veu interessant el cas perquè "planteja qüestions importants sobre la definició del delicte de sedició". En particular, fins a quin punt aquest crim pot limitar el dret a la lliure expressió. En aquest sentit, avisa que si Estrasburg dictamina que el delicte de sedició a Espanya és contrari als drets humans, el govern espanyol es veurà obligat a canviar el codi penal.

Estrasburg i els presos

L'independentisme ha obert aquesta setmana una nova etapa judicial portant la causa del procés a la màxima instància europea sobre drets fonamentals. El president d'Òmnium Jordi Cuixart ha estat el primer pres a posar a la taula dels magistrats europeus la condemna del Tribunal Suprem pel referèndum de l'1-O. Va presentar dimecres la denúncia contra Espanya al TEDH i, l'endemà, ho va fer també l'exconseller de Presidència Jordi Turull.

En els pròxims mesos s'espera que vagin arribant els recursos de la resta de presos per queixar-se de la vulneració del dret a un judici just, a la presumpció d'innocència i a la llibertat d'expressió i reunió en la causa de l'1-O.

El funcionament del TEDH

El Tribunal Europeu de Drets Humans és un tribunal internacional amb seu a Estrasburg que s'encarrega d'aplicar la Convenció Europea de Drets Humans ratificada per 47 estats membres del Consell d'Europa. No té res a veure amb la Unió Europea, que és una altra organització regional formada per 27 estats. La seva funció és garantir que els estats respecten els drets de la Convenció estudiant peticions individuals o dels estats que hagin esgotat les vies internes de recurs. Les seves sentències dictaminen si s'han vulnerat o no els drets humans.

"El TEDH no és el Tribunal Suprem d'Europa. No deixa de ser un tribunal internacional que només té poders per determinar si s'ha vulnerat la Convenció", aclareix Zysset.

Com es gestionen els recursos?

Quan el TEDH admet d'entrada un recurs l'adjudica a un comitè o a una sala. Si es tracta d'un cas sobre el qual ja hi ha una àmplia jurisprudència anirà a parar a un comitè de tres jutges. En canvi, si es considera un cas relativament nou, l'examina una sala de set jutges, que comunica al govern en qüestió la queixa i li permet presentar observacions.

Cap recurs s'envia directament a la Gran Sala formada per 17 jutges, però una sala pot redirigir el cas a aquesta màxima instància si és un afer important que afecta la interpretació del Conveni Europeu de Drets Humans o si hi ha risc d'incongruència amb una decisió prèvia del TEDH. També es pot remetre un cas a la Gran Sal a petició de qualsevol part en el termini de tres mesos des de la resolució de la sentència per part de la sala de 7 jutges, però el Tribunal només ho accepta en casos excepcionals.

Tan Pillay com Zysset veuen possible que el cas dels presos acabi en mans de la Gran Sala del TEDH, tot i que no hi ha uns criteris "clars" sobre la remissió a aquesta instància. Tampoc està clar si hi haurà una vista judicial pel cas de l'1-O, ja que són infreqüents a Estrasburg. El TEDH només convoca a les parts a una audiència en un reduït nombre de casos de la Gran Sala, uns 30 a l'any. Totes les vistes són públiques i es retransmeten a la web del tribunal.

Temps de resolució

El procediment a Estrasburg pot trigar anys a resoldre's. La duració del procediment depèn del tipus de cas i la seva complexitat. Per exemple el recurs de l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell per la suspensió preventiva del ple posterior a l'1-O es va desestimar en dos anys des de la seva presentació. En canvi, el recurs contra la crema de fotos del rei a Girona va trigar més: tres anys. Alguns casos es poden arribar a allargar cinc anys, però el tribunal està intentant desencallar l'acumulació de casos que arrossegava fa uns anys.

El TEDH resol per la via urgent els temes més greus que impliquen un risc per a la vida o si l'afectat es troba empresonat, com és el cas dels presos ara mateix.

Són sentències vinculants?

Pillay assegura que les sentències d'Estrasburg són "legalment vinculants" per als estats membre del Consell d'Europa que han ratificat la Convenció Europea dels Drets Humans, com per exemple Espanya. L'experta admet que les sentències del Tribunal de Justícia de la Unió Europea són "més fàcils" de fer complir perquè la llei de la UE està "molt més integrada" als sistemes legals dels estats.

En canvi, Zysset creu que els estats tenen "més marge de maniobra" per aplicar les sentències d'Estrasburg. "El sistema del TEDH és exitós pel que fa a la implementació de les seves decisions, així que es pot esperar que Espanya apliqui la sentència, si és desfavorable", puntualitza.

Imatge principal: Jordi Cuixart, Jordi Turull i Joaquim Forn durant el judici / EFE