Nou entitats del món econòmic i social de les Illes Balears, Catalunya i el País Valencià han fet públic aquest dilluns un manifest per exigir al govern espanyol que promogui l'oficialitat del català a Europa per aconseguir que deixi de ser "tractat com a llengua de segona". En l'escrit 'Oficialitat ara. Fem el català oficial a la Unió Europea' assenyalen que l'Estat espanyol ocuparà la presidència rotatòria del Consell de la Unió Europeu i que pot aprofitar la "influència i visibilitat entre la resta de socis europeus" per impulsar "el reconeixement del català com a llengua oficial de la Unió". El president de Plataforma per la Llengua, Óscar Escuder, ha recordat que hi ha 11 llengües amb molts menys parlants que el català que estan reconegudes com a oficials a la UE. "Som l'anomalia politicolingüística més gran d'Europa. No hi ha cap altra llengua amb les característiques del català que sigui tan silenciada", ha denunciat l'exeurodiputat Bernat Joan.

En la presentació d'aquest dilluns, han subratllat que afegir el català com a llengua oficial només requeriria una modificació reglamentària, i no un tractat. "El Reglament número 1 del Consell de la Unió Europea de l'any 1958 llista quines són les llengües oficials de la Unió i, a voluntat dels estats, aquest reglament ha estat modificat en set ocasions", ha detallat el president de Plataforma per la Llengua en l'acte de presentació del manifest fet a la Universitat de les Illes Balears (UIB), a Palma. Precisament, s'ha escollit aquesta localitat pel fet simbòlic que el Parlament balear va ser el primer, el 1988, a sol·licitar que el català fos una llengua reconeguda a la UE.

La iniciativa, que recull adhesions a través del web oficialitatara.cat, de moment ja compta amb més d'un centenar de signatures. El text ha estat impulsat per nou entitats representatives del món econòmic i social: Plataforma per la Llengua, Òmnium Cultural, Obra Cultural Balear, Obra Cultural Balear de Formentera, Acció Cultural del País Valencià, Intersindical-CSC, Cambra de Comerç de Barcelona, ​​Institut d'Estudis Eivissencs i la Fundació d'Empresaris de Catalunya (FemCat). 

Conseqüències que el català no sigui oficial a la UE

La manca d'oficialitat del català té unes clares conseqüències per la llengua, com la seva discriminació "en la legislació" i la contínua "vulneració dels drets lingüístics", segons exposen en el manifest. "Cada any les institucions europees aproven reglaments que regulen aspectes de caràcter lingüístic" i "els estats membres han de transposar aquestes normatives", que "en molts casos estableixen que determinats preceptes o obligacions hauran de fer-se en alguna de les llengües oficials de la Unió Europea", explica el text. Això, apunten, va provocar que el català fos exclòs de manera automàtica "en 47 disposicions normatives pel fet de no ser una llengua oficial".

Les entitats impulsores del manifest afirmen que és una "anomalia" que "la 13a llengua de la Unió en nombre de parlants no compti amb el mateix reconeixement que moltes altres llengües europees" i, davant d'això, exigeixen al govern espanyol que canviï la situació del català. "La prova del cotó de si el Regne d'Espanya ens representa com a ciutadans és si demana o no l'oficialitat del català a la Unió Europea", ha exposat l'exeurodiputat Bernat Joan. "És la voluntat dels estats el que determina quines són les llengües oficials de la UE", ha afegit. 

Per la seva part, Jaume Aragall, membre del Comitè Executiu de la Cambra de Comerç de Barcelona, ha recordat que "el Llibre del Consolat del Mar, que va regular el comerç marítim durant segles, va ser redactat en català i traduït a moltes altres llengües, fet que avala el català com a llengua històrica del comerç internacional". Segons Aragall, és necessari que el català sigui oficial a la Unió Europea "per posar fi al desavantatge competitiu per a l'activitat econòmica del nostre país que representa no poder interactuar amb les institucions d'Europa en la nostra llengua".