Quina sort té Pablo Casado, el president del PP. Si les investigacions sobre la corrupció a l’entorn del partit segueixen a aquest ritme, ben aviat no tindrà cap rival que li barri els plans de refer tot el lideratge popular sense despentinar-se. No li haurà estat necessari destituir, cessar o expulsar ningú i s'haurà estalviat tots el embolics que les aitals decisions arrosseguen. Fiscals i jutges li hauran fet la feina. Fa l’efecte, com passa amb els líders independentistes o la moció de censura a Rajoy, que els magistrats són els agents principals que fan i desfan en la política del país.
L’ABC fins i tot titula dient que “Púnica obliga Casado a deixar anar llast” amb una foto d'Esperanza Aguirre i Cristina Cifuentes com conspirant o així. Púnica es el nom de guerre d’aquest cas de corrupció, malnom que el tabloide monàrquic fa servir amb aquella naturalitat dels afers de família. És l’únic diari que barreja al titular el nom del president del PP en aquest afer de corrupció. Un mal dia el té qualsevol.
El cas és que el magistrat de l’Audiència Nacional Manuel García Castellón vol saber quin paper jugaven Aguirre i Cifuentes, expresidentes de la comunitat de Madrid, en la trama corrupta de finançament irregular del PP madrileny entre el 2003 (l’any del tamayazo) i el 2011. Eren els anys en què Aguirre era la reina del mambo, una majoria absoluta darrere l’altra. El jutge també ha declarat investigats (abans se’n deia imputats) a 41 alts funcionaris, caps polítics i directius d'empreses, entre els quals l'expresident d'Indra, Javier Monzón, actual president no executiu de l’editora d’El País. Indra fa moltes coses, però és coneguda per la gestió informàtica del recompte de vots en nombroses eleccions a Espanya i més enllà.
Aguirre ja ha dit que els fets que li atribueix el jutge són falsos.
Coses velles
Per pura coincidència, 2003 és l’any que Pablo Casado es va afiliar al PP, on faria carrera a l’ombra de la lideressa ara investigada fins que, el 2009, l’expresident José María Aznar el va agafar com a cap de gabinet. Dos anys després va sortir diputat per Ávila i… fins avui. Fa gràcia que una de les fotos del perfil de Pablo Casado a la Viquipèdia en espanyol sigui la d’ell, jove, assegut al costat d’Esperanza Aguirre en una escola d’estiu de Nuevas Generaciones. Era el 2007.
Naturalment, els diaris de la dreta mediàtica madrilenya presenten la cosa com un afer del passat. La Razón ho posa de segona notícia, com volent que no surti gaire fum per la xemeneia, mentre dedica l’obertura a una informació intranscendent —tots els partits es preparen per unes possibles eleccions al novembre. El Mundo s’estima més xiular i mirar al sostre, carregant els neulers sobre Aguirre.
El mateix ABC destaca en un subtítol que el PP insisteix que s’ha “regenerat”. Sona a excuses no demanades. O no. Ja ho va dir Cristina Cifuentes en fer pública la seva preferència a les primàries del PP de l’any passat: “Pel bé d'Espanya i pels que confien en el nostre projecte. Tant de bo surti elegit Pablo Casado, que, a més de representar la renovació, sempre ha defensat els nostres valors i al nostre partit”. Renovació. Valors. Sembla que Cifuentes la va encertar.
📣 Espero que mis compañeros del @PPopular acierten este fin de semana. Por el bien de España y por quienes confían en nuestro proyecto. Ojalá salga elegido @pablocasado_ que, además de representar la renovación, siempre ha defendido nuestros valores y a nuestro partido.🇪🇸
— Cristina Cifuentes (@ccifuentes) July 17, 2018
