La sentència de l'ONU que conclou que Espanya va vulnerar els drets polítics d'Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Turull i Josep Rull quan els va apartar del Parlament de Catalunya abans de ser condemnats ha estat àmpliament celebrada des de l'independentisme. També des d'EH Bildu, ja que Jon Iñarritu no ha dubtat a comentar-la a través de les xarxes. En una piulada, el diputat al Congrés ha considerat que, amb aquesta decisió del Comitè de Drets Humans de l'ONU "un cop més queda en evidència que la bogeria repressiva empresa contra els representants de Catalunya a partir de l'1-O era tremendament injusta, però a més, convertia Espanya en un Estat amb greus mancances democràtiques".
Concretament, i quatre anys que presentessin la denúncia el desembre de 2018, el Comitè de l'ONU considera que l'Estat va vulnerar el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics de 1966 en suspendre Junqueras, Rull, Romeva i Turull del seu càrrec com a diputats al Parlament. A més, abans de l'aplicació de l'article 155 al Govern de Carles Puigdemont, tots quatre eren consellers de l'Executiu, i Junqueras n'era el vicepresident. En la mateixa línia que Iñarritu, des de Junts i ERC, aquesta decisió de l'ONU representa "una nova constatació que la repressió política de l'independentisme català per part de l'estat espanyol ha vulnerat greument els drets humans, en aquest cas, drets polítics essencials en una democràcia".
"Una altra bufetada"
Per la seva part, el president Puigdemont també ha volgut dir la seva sobre aquesta situació a través de les xarxes, com molts d'altres polítics de Junts per Catalunya, que també han manifestat la seva satisfacció. "Una altra bufetada des de Nacions Unides a la cara de l'Estat espanyol per la violació de drets polítics dels nostres representants. Els responsables d'aquella violació no poden donar lliçons de democràcia i haurien d'assumir responsabilitats. Van fer un cop a la democràcia", ha escrit a les xarxes.
Primera advertència de l'ONU
Tot i que aquesta decisió ha estat molt ben rebuda des de l'independentisme, no és el primer cop que l'ONU es posiciona sobre el conflicte català i la repressió exercida des de l'Estat. Concretament, la presó preventiva dels presos polítics (que es va allargar des que van entrar als centres el 3 de novembre de 2017, un mes després de la celebració del referèndum fins que el Tribunal Suprem no els va condemnar dos anys més tard, l'octubre del 2019), va ser declarada arbitrària per part d'un altre Grup de Treball de les Nacions Unides. Un any després, el 2020, es va establir que Espanya no va complir les decisions i ni els va alliberar ni reparar per la vulneració de drets, tal com exigien les decisions de 2019.