El diputat al Congrés d'EH Bildu, Jon Iñarritu, denuncia que Espanya gira l'esquena a la justícia europea. En concret, Iñarritu va entrar el passat 13 de gener una pregunta sobre el fet que Espanya no ha ratificat el Protocol 16 del Conveni Europeu de Drets Humans que permet elevar consultes prejudicials al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH).
L'article 1 d'aquest sistema permet que, abans d'iniciar un judici, si una cort té un dubte sobre la legislació vigent del país pugui demanar una opinió consultiva sobre aquest aspecte al TEDH per actuar acord als drets humans.
Resposta d'Espanya
Iñaritu argumenta en el seu escrit que, recentment, Tribunal Suprem ha emès dues resolucions que afecten el líder de l'esquerra abertzale Arnaldo Otegui i l'advocat Gonzalo Boye, defensa del president Carles Puigdemont. Aquestes, valorar, modifiquen tant la jurisprudència prèvia, així com "la literalitat de les normes aplicables". Davant aquesta situació, Iñarritu pregunta al govern espanyol sobre per què Espanya no ha ratificat aquest conveni, així com si ho pensa fer.
Per la seva part, la Moncloa ha respost per escrit recentment al diputat basc on aclareix que l'adhesió a aquest protocol és "voluntària" alhora que manifesta que el Tribunal Constitucional "incorpora immediatament la jurisprudència delTEDH".
A més, segons el govern espanyol, al país existeixen "3 o 4 instàncies internes (inclosa la del propi TC) que suposen una garantia eficaç dels drets fonamentals i les llibertats públiques consagrada en la nostra norma fonamental i interpretades segons els tractats internacionals ratificats per Espanya"
Ara bé, aquesta resposta no convenç a Iñarritu que es pregunta en el seu compte de Twitter: "Algú entén per què Espanya no desitja ratificar el Protocol 16 del Conveni europeu de drets humans per poder elevar consultes prejudicials a TEDH?".
Precedents d'Otegui i Boye
Als precedents els quals fa referència Iñarritu és el fet que el Tribunal Suprem va acordar el passat desembre repetir el judici d'Otegui, anul·lat pel TEDH. Aquesta cort va considerar el novembre del 2018 que el judici contra el líder de l'esquerra abertzale no havia estat just. Amb tot, la resolució va arribar després que Otegui hagués complert la pena íntegra de sis anys i mig de presó sense cap mena de benefici penitenciari.
També al desembre del 2020, el TS va resoldre que Boye havia de pagar la responsabilitat civil a la família de l'empresari Emiliano Revilla, segrestat durant 249 dies el 1988. Per aquests fets, l'advocat va ser condemnat a 14 anys i vuit mesos de presó, així com a pagar una indemnització solidària de 200 milions de pessetes (1,2 milions d'euros a la família). Boye, que sempre ha negat haver participat en el segrest, va complir sis anys de presó i quan va sortir va comunicar que abonaria 5.000 pessetes mensuals per fer front a aquesta indemnització. L'Associació de Víctimes del Terrorisme va anunciar recentment que no havia entregat els diners a la família i ara el TS ha estimat que ha d'abonar-los, ja que la sentència no ha prescrit.
L'advocat de Puigdemont i del president inhabilitat Quim Torra ha comentat el tuit d'Iñarritu on denunciava que la justícia espanyola gira l'esquena l'europea. Com el diputat basc, Boye considera que Espanya hauria de ratificar aquest protocol que permet consultar al TEDH.
"La de sentències no ajustades a dret que ens evitaríem hauria de ser suficient incentiu per la seva ratificació en el marc d'un estat democràtic i de dret ... en fi", ha defensat Boye.